Entrevista
Jordi Mayral i Eva Aguilera, dos grans campions de balls de saló
Un matrimoni de Cerdanyola, Jordi Mayral i Eva Aguilera, són els campions de Catalunya de ball de saló en la competició de Llatí i de 10 Balls.
La parella aconseguia, el passat mes de desembre, ser una de les triomfadores del VIII Spanish Open celebrat a Salou en el que també van resultar segons en Standard.
- Abans de res, moltes felicitats a tots dos per aquests bons resultats aconseguits. Ha estat difícil?
- Eva: sí, la veritat és que el nivell és cada dia més alt i el llistó també puja. Per això nosaltres entrenem moltíssimes hores, tot el que podem perquè, es clar, nosaltres no es dediquem a això. Van començar en broma en broma i mira. Els meus pares van decidir fer balls de saló i jo, que sempre havia estat molt esportista, vaig pensar que també em podia agradar i el vaig enredar a ell i així vam començar.
- Jordi: a més, ara els nostres nens també segueixen el ball. Els dos ballen amb les seves nenes i és una activitat que gaudim en família. Crec que a part de la disciplina purament esportiva com a tal hi ha també un factor humà, familiar, d’humilitat i de molt de treball, educació i disciplina. El ball és una molt bona educació musical per als nens. Des de ben petits saben distingir totes les modalitat de ball que hi ha i, a més a més, ballen a ritme, que això és molt curiós i important.
- Què significa per a vosaltres el ball?
- Jordi: a nosaltres el ball ens ha donat, com a parella i com a matrimoni, molta vida. A més, per sort, al tenir als nens tant joves l’Eva s’ha pogut recuperar molt bé físicament dels embarassos i això ha facilitat que ara tinguem un aspecte molt competitiu i puguem disposar de més hores i més temps d’assaig. I sort també de la família. Nosaltres tenim dues clíniques de podologia i tant els nostres familiars com la mateixa gent amb la que treballem ens han ajudat molt a l’hora de fer canguratges amb els nens quan anem a l’estranger. Els hi hem de fer un homenatge a les iaies i a la gent que treballa amb nosaltres per poder-nos deixar ballar.
- Què en pensen els vostres familiars del que esteu aconseguint?
- Jordi: al principi jo me’n recordo que els meus pares i els seus ens dèien... Però que voleu aconseguir? On més voleu arribar? I nosaltres dèiem que volíem arribar a ballar més bé, aprendre a ballar. No volíem triomfs ni trofeigs, el que volíem era ballar bé. Mira, hi ha un dramaturg francès que té una dita que a mi m’agrada molt i diu que les grans persones es fan després de millorar els seus fracassos i, en canvi, les persones mediocres són aquelles que es moren amb els seus triomfs. Jo penso que aquesta és una bona dita que nosaltres sempre portem al cap perquè no és el triomf d’un resultat en una competició el que et fa estar millor o pitjor, és el teu propi ball, la teva dignitat i, sobretot, la humilitat.
- Suposo que haureu de viatjar molt amb això del ball?
- Eva: sí, realment, a partir d’aquest any hem començat a viatjat bastant perquè gràcies al professor que tenim, que és alemany però viu aquí a Barcelona, ens va obrir les portes per anar a l’estranger. Ens va dir que si volíem ballar bé teníem que sortir fóra d’Espanya.
- Jordi: el ball europeu és un ball en el que hi ha moltes més bones parelles, no perquè siguin més bons sinó perquè a vegades l’espanyol és menys treballador. Perquè? Perquè tot és molt car, falten subvencions. Ara el ball de saló s’està federant tal i com realment es necessitava, s’ha reconegut ja com a esport i això és molt important, no ja per a nosaltres, sinó de cara a la gent més jove i que ara comença que tindrà un món molt més obert en el ball perquè tindran més ajuts. Anar a ballar a l’estranger, perquè facis un símil, és com jugar a futbol a lliga espanyola o tenir la possibilitat de jugar una Champions League.
- Quantes hores dediqueu al ball?
- Eva: De fet a la setmana unes 10 hores. Intentem combinar-ho amb la feina. El dimarts tenim classe i, en lloc de fer l’hora de classe, mirem d’anar una miqueta abans per poder practicar nosaltres sols. El dijous mirem de practicar també una estoneta, el divendres una altre estona, el dissabte igual i el diumenge és per descansar o per anar a la competició. La veritat és que no ens queden més dies a la setmana. I, com t’he dit, no ens dediquem a això i no pots descuidar la feina perquè si no tens feina no pots ballar. Això està claríssim.
- Però està clar que us compensa.
- Jordi: moltes vegades quan arribo a la feina la gent hem diu... “sempre està feliç, sempre està content”. El ball fa que mantinguem un nivell físic òptim per estar tranquils, per estar flexibles, per estar mentalment a gust i, a més, a l’hora d’anar a treballar (sóc podòleg) m’agrada molt la meva feina i gaudeixo molt. Per tant, hi ha hores de ball, hores de família i hores de treball i tot això fa que tinguis un equilibri per mantenir una coherència en aquest món de boixos en què vivim avui en dia.
- Vosaltres el que practiqueu, en definitiva, és allò de “mente sana in corpore sano”. Però a més, el ball també us ha donat una filosofia de vida on hi cap tot, fins i tot les amistats.
- Jordi: la veritat és que és un món apassionat. A vegades la gent es pensa que només pel fet d’anar a entrenar balls de saló només estem preocupats pels passos que tenim que fer. Però en realitat fem moltes amistats, hi ha gent molt entranyable dins del món del ball, hi ha molta gent amb la mateixa filosofia que la nostra. Quan arribes a una final és molt maco veure com totes les parelles, tant si quedes cinquè, sisè com a quart o com a primer, tenim la mateix il·lusió i la mateixa entrega d’amistat cap els altres.
- I ara què voleu fer? Quin és l’objectiu?
- Eva: a curt termini Madrid, després hem d’anar a Finlàndia el dia 26 de gener.
- Jordi: a més, tenim la sort que ens han convidat també per anar a ballar a Polònia. A un jutge polac li vam agradar força quan ens va veure aquí a Barcelona i ens va dir que volia una parella de la nostra edat. Ens va comentar que li agradava molt la nostra forma de ballar, tot i la nostra edat. Aquest jutge el que vol és contagiar una miqueta a la gent sènior del seu país la nostra il·lusió i la nostra motivació cap al ball. I per a nosaltres és un orgull i un honor que un jutge tant important com ell ens convidi a Polònia justament per això. Mai ens haguéssim imaginat arribar a aquest nivell i a on estem en aquests moments.
Vosaltres recomaneu, doncs, apuntar-se a fer ball de saló?
- Eva: I tant. Per a la dona, a més, és molt important perquè sovint quan et cases i tens els fills, per més que siguis presumida, tens molta càrrega. Al començar a ballar et veus amb altres parelles, t’obligues a arreglar-te, a sortir de casa i a més t’ho passes bé. D’altra banda, també afavoreix la relació amb la teva parella. És el teu moment, de la teva parella i el teu, no estàs pensant ni en la casa, ni en la feina, ni en els fills...estàs pensant que et surti aquest pas o que l’agafis bé... Penso que si no és el ball alguna cosa s’ha de fer, amb la parella, tots dos sols.
Està clar que el ball de saló és molt més que un esport ja que permet fer família, fer amics i mantenir la ment i el cos molt més sa. I el Jordi Mayral i l’Eva Aguilera en són un molt bon exemple.
Crèdits
Text: Maria José Ruiz, realitzada a Cerdanyola Ràdio. Adaptació de Mònica González
Fotografia: Cedides i J.R.Urbano
Disseny: RIVO10 Digital
imprimir 
|