Entrevista
Ramon Pla. President del Cercle Cartòfil de Catalunya
Ramon Pla és un veí de la ciutat afeccionat al Col·leccionisme i a les Antiguitats.Des de fa 2 anys és el president del Cercle Cartòfil de Catalunya, una entitat dedicada a l’estudi de les postals.
Junt amb companys de la nostra ciutat i de Ripollet van muntar l’Associació d’Amics de les Antiguitats i el Col·leccionisme, entitat promotora, entre d’altres activitats, del mercat mensual de la Plaça Viladomat.
La irrupció d’internet ha fet canviar molts hàbits de la nostra vida, com ara escriure postals, enviar-les, rebre-les ...
Sí, i no només Internet, que és el darrer avenç. Abans, el telèfon normal, i últimament, els mòbils, els fem servir per comunicar-nos quan estem fora amb les famílies, amb les persones estimades. Abans això ho fèiem a través d’una targeta postal. Això no pot substituir mai l’alegria que dóna rebre a casa teva, quan obres la bústia, un missatge d’un familiar, d’un amic, amb una imatge preciosa que segur que ha buscat pensant en nosaltres, per comunicar-nos que està viatjant i el que li ha agradat el país. És insubstituïble la imatge gràfica que representa la postal.
Afeccionades i afeccionats al col·leccionisme de les postals vau decidir fundar una entitat que us reuneix, el Cercle Cartòfil de Catalunya
L’entitat fa 27 anys que existeix. Agrupa un centenar de socis i de sòcies i tenim tota una sèrie de museus, arxius i personalitats vinculades a nosaltres que reben les nostres informacions, les nostres notícies i les nostres revistes. Som l’únic cercle cartòfil que hi ha a tot l’Estat i, en definitiva, el que fem és agrupar els col·leccionistes per parlar entre nosaltres, fer intercanvis, per investigar, per ajudar a persones que volen publicar llibres amb targetes postals dels seus municipis i col·laborem amb el Museu d’Història de Catalunya. Últimament hem fet una reproducció de targetes postals del Parlament de Catalunya a partir del 25è aniversari de la seva reapertura i funcionament democràtic
Quina és la història de la postal ...
La primera postal que es va posar en circulació al món va ser l’any 1869. Fou una iniciativa d’un carter austríac que va tenir la idea. Les cartes freqüents resultaven molt cares perquè era poc correu per les despeses fixes que significava. El carter va suggerir al seu servei de correus fer targetes postals. És a dir, fer la targeta de cartró, que anés oberta, amb el 50% de franqueig per animar especialment els comerços i a les empreses que tenien correspondència comercial a utilitzar el servei de correus. Això va tenir un gran èxit i van començar amb les targetes postals comercials. Després els governs en van fer, de postals, amb el segell imprès: anaves a correus, compraves aquestes targetes i tant a nivell comercial com particular podies comunicar-te sempre sense tenir la confidencialitat que pot tenir una carta tancada. La taxa especial l’hem tingut també aquí fins fa cinc o sis anys que el franqueig és igual. Des de finals del segle XIX i principis del segle XX es va posar en marxa la targeta postal il·lustrada, amb imatges d’un poble, d’una ciutat, etc.
Les postals són un llegat del passat que potser els historiadors no han reconegut sempre
Els Neudin deien que si una catàstrofe destruís el país, es podria reconstruir la història de França del segle XX gràcies a les postals i tota la informació que aporten. És una mica exagerat, però d’alguna forma reflecteix el que significa la targeta postal. De fet i des de fa uns anys estan apareixen persones que tenen col·leccions dels seus pobles i volen fer algun llibre. Nosaltres els hi donem suport i tots sabem que aquí a Cerdanyola se n’han fet alguns d’ells, recopilant algunes targetes del municipi reflectint com era la vida en aquests pobles i els records que això significa. Unes eines que a nivell d’investigació històrica són fonamentals.
La postal il·lustrada és potser la més coneguda....
Ha servit de suport per a la publicitat. També per l’art, perquè la postal ha estat vehicle d’expressió per artistes de diverses corrents estètiques... A finals del segle XIX, primers del XX, quan és vigent a molts llocs d’Europa el corrent estètic del Modernisme, els artistes reflecteixen a les targetes postals molts dels seus dibuixos i cartells. Hi ha postals molt escasses, difícils de trobar, d’autors com el Picasso, Toulouse Lautrec, entre d’altres, molt cares. A Catalunya tenim pintors modernistes que també van reflectir en targetes postals dibuixos i pintures seves. El més conegut és Ramon Cases.
La Guerra Civil va ser una època de molta producció de material gràfic. De postals també se’n van fer moltes ....
Durant la Guerra Civil, de cartellisme, a la zona republicana però també a la nacional, se’n va fer molt. Els seus autors plasmaren els seus originals a les targetes o en feren ex professo, per aquest format. Era una forma de publicitar les seves idees, de donar a conèixer que és el que es volia, transmetre missatges a la població, i a nivell de l’estranger, buscar la solidaritat.
Parlem de Cerdanyola i les seves postals. Gràcies a la feina feta per l’Associació d’Amics de les Antiguitats i el Col·leccionisme en coneixem una bona part
A Cerdanyola hi ha moltes postals. No és dels municipis que n’hi ha més. Jo la situaria en la banda mitja alta, quant a diversitat i quantitat. Cerdanyola a principis del segle XX era un municipi rural on per la seva línia de ferrocarril i per la proximitat a Barcelona venia a estiuejar gent benestant d’aquesta ciutat. Coneixem les diferents torres, unes que s’han mantingut, d’altres no, i això generava que aquestes persones volguessin comunicar-se amb els seus familiars i amics explicant-los on estaven i enviant-los alguna imatge d’on estiuejaven. Això va fer que es fessin diferents targetes postals, i que circulessin per tota Catalunya i Espanya. Fins i tot en trobem de Cerdanyola fora d’Espanya. Van venir a fotografiar Cerdanyola fotògrafs i editors com Àngel Toldrà Viazo, Lucien Roisin, Cabanes i altres fotògrafs de la comarca .
Treballeu per recuperar i estudiar aquelles postals però també d’altres, més escasses, produïdes per famílies d’estiuejants ...
Hi ha possibilitat que es recullin en un volum les postals editades de la nostra ciutat, amb l’estudi corresponent ....
Aquesta és una tasca interessant. A Cerdanyola s’han fet algunes publicacions. Una d’elles signada per Gabriel Escursell i jo mateix, arran d’una exposició de la Cerdanyola d’abans i la d’ara. Posteriorment s’ha fet un llibre molt més extens parlant de la vida quotidiana però crec que falta fer un treball de més abast. El tenim a l’agenda. Un volum que reculli el màxim nombre de postals dedicades a la ciutat, que en un 90, 95%, les podem tenir. I no només això, sinó fer un estudi de qui eren els fotògrafs, quan les van fer, perquè les van fer i quina ha estat la trajectòria d’aquests fotògrafs. Això s’ha fet a La Garriga i a Castellterçol. És important estudiar les postals i qui les va fer, perquè gràcies a aquests material tenim constància d’aspectes no només urbanístics, medioambientals, com eren les fonts a diferents indrets, també a Cerdanyola; trets etnològics, com eren les festes de la gent, etc. Per això, les publicacions que comencen a fer-se i que compten amb el nostre suport amb la col·laboració del Museu d’Història de Catalunya, ajuden a retre homenatge a les persones que van fer una tasca molt important i poc valorada.
Quin és l’objectiu principal de l’entitat que presidiu ...
La creació d’un museu de la targeta postal de Catalunya. Es negocia amb un Ajuntament per instal·lar-lo allà. Seria el primer i únic no només a Catalunya sinó a Espanya. N’hi ha 2 a França. El que farem a Catalunya, on dipositaríem les targetes postals de les col·leccions dels nostres socis voldríem que a més de ser un lloc per visitar, fos un espai obert a les escoles perquè els infants coneguessin com era la seva ciutat, la seva comarca, el seu país, el primer terç del segle XX.
Crèdits
Text: Jordi Jorba
Fotografia: J.R.Urbano; Llibre Recordant Cerdanyola (G.Escursell i R.Pla); col.lecció Parlament de Catalunya
Disseny: RIVO10 Digital
imprimir 
|