Entrevista
Manuel Hurtado, expresident de la Casa de Andalucía
La Casa de Andalucía de Cerdanyola ha elegit nou president, Miguel Ramos, substituint Manuel Hurtado que havia estat president des de 1999. Però la seva vinculació a aquesta entitat, primer a la Peña Flamenca i després a la Casa de Andalucía, és coneguda per tots des de fa més de 20 anys.
Vostè va renunciar a presentar-se a la reelecció. Perquè?
Entenia que ja havia complert una etapa bastant llarga. Quan vaig començar com a president vaig assumir tot un seguit de compromisos i projectes; un cop ja ho he vist tot complert, o pràcticament complert, doncs era el moment, no de renunciar, sinó d’aturar-se, descansar una mica i deixar que altres persones assumeixin aquesta responsabilitat.
De fet aquesta no era la primera vegada que havia intentat renunciar?
Sí, ja ho havia intentat en anys anteriors però, bé, també entenia que estàvem portant a terme en aquell moment un projecte molt important com era la construcció de l’entitat i l’establiment dels fonaments de la mateixa. Jo vaig començar aquest repte amb tots els companys de la junta directiva i el més normal era que l’acabés. Un cop ha estat així, ara he pres aquesta decisió. Això no significa, però, que tot quedi aquí sinó que potser en uns anys qui sap si potser em bé de gust, o no, tornar-me a presentar com a president, si és que em voten.
El nou president, Miguel Ramos, el va descriure com un dels puntals més importants de l’entitat. De fet, tothom identifica ràpidament Casa de Andalucía amb la figura de Manuel Hurtado. Quin balanç fa d’aquesta etapa?
Quan portes molts anys, i sobretot al formar part de la Peña Flamenca, la gent et veu molt i com que he estat a diversos fronts això és també el que m’identifica plenament amb la Casa. Pel que fa al balanç, més positiu no podia ser. Em satisfà molt el poder haver agafat un projecte com el de construcció de la casa des d’un principi, amb un pressupost inicial bastant curt, i terminar amb l’obra finalitzada i amb pràcticament sanejats econòmicament els comptes. Jo crec, doncs, que el balanç no pot ser més positiu. Ara cal rendibilitzar l’espai ara a nivell cultural, pel que fa a les activitats organitzades. Jo crec, en aquest sentit, que ja s’estan veient els fruits.
Parla dels bons moments però suposo que també haurà viscut moments difícils.
Per suposat. Moments difícils i durs perquè ens havíem embargat en moltes coses i un element que abans tenia un preu després varia i augmenta. Hem tingut que anar innovant sobre la marxa i això ha suposat un increment de les despeses. També hem fet un esforç perquè les persones s’adaptin del que era la Peña Flamenca, amb les clàssiques vetllades i alguna cosa més, a la Casa de Andalucía, amb un nou projecte que inclou noves activitats. A més, hem hagut d’assumir que som una representació ja regional, d’una autonomia on els vincles culturals i socials són molt més extensos.
Són 7 anys com a president però la seva trajectòria a l’entitat és molt llarga. Com va entrar i quan?
Va ser al 1982. Jo, per circumstàncies d’un amic que treballava amb mi a la branca de la banca i que estava molt vinculat al tema del flamenc i de les peñas de Barcelona i rodalies, vaig conèixer al que era president i fundador de la Peña Flamenca de Cerdanyola, Pepe Niebla. Vaig congeniar molt bé amb ell, em va ensenyar moltes coses i em va aficionar molt més al flamenc. I per aquí va començar tot. Quan aquest home va deixar el comandament de l’entitat a altres companys jo vaig estar de vicepresident, també havia estat de vocal amb ell... Ja després vaig passar a president. I així ha estat la meva vinculació amb l’entitat des de 1982.
Quins records es porta d’aquest temps?
Extraordinaris. Molts i molt bons. Primer, perquè, com la majoria d’andalusos que hi vivim aquí, no coneixia la meva terra, part de les nostres coses. I això ho he après a l’entitat: la cultura del nostre poble, els indrets del territori, la idiosincràsia pròpia, tot el que, des de la distància, ho aprecies molt més.
Agraïments?
Infinits. Sobretot als meus companys, als socis i la veritat que a gairebé tot el poble de Cerdanyola perquè sempre hem tingut un suport i un comportament extraordinari.
De tots els records que se’n porta, a més del naixement de la Casa, quins altres en destacaria?
Hi ha coses molt importants. A mi se m’han fet homenatges, se’m va fer andalús de l’any per la FECAC, els companys em van fer un reconeixement dedicant-me unes jornades ja fa uns 14 o 15 anys a les que van assistir els meus pares i molts reconeixements... però jo em quedo amb l’amistat que he establert amb els companys i, sobretot, la satisfacció més gran és el poder haver fet alguna cosa per la meva terra.
I ara que farà?
M’agradaria que em deixessin una mica de temps perquè he estat molt bolcat amb l’entitat i he desatès algunes qüestions familiars. També fa molt de temps que tenia una iniciativa en l’entitat que no l’he pogut desenvolupar. Es tracta de fer un cor, però no rociero, sinó un cor que reculli cançons populars. Jo no soc músic però vull encarregar-me de buscar els mitjans i les persones. A més, quan l’entitat necessiti la meva ajuda jo estaré sempre. Quan la meva experiència sigui precisa allà em tindran.
Quines recomanacions li dóna a Miguel Ramos?
És molt difícil. Jo l’únic que els hi dic és que el que facin sigui amb dignitat, que no caiguin en els tòpics o en les coses que no deixen bona empremta, i, sobretot, honradesa i que facin tot amb la màxima estima possible.
Creu que sentirà enyorança de continuar en la primera línia de treball de la Casa?
Segur. Fins i tot, jo de vegades tinc, no enyorança sinó por de que una aturada em deprimeixi (riu). Estic acostumat a tenir un estrès gairebé continu, perquè vull estar a tots els fronts i ara de sobte parar, qui sap si no m’afectarà. Jo no ho sé però jo espero estar tranquil i veure les coses ara d’una altra manera. Però jo crec que sí, enyorança l’he tingut sempre, no la tindré ara?
D’altra banda, vull aprofitar l’ocasió per saludar a tot el poble de Cerdanyola al qual vull agrair-li el haver-me acollit amb molta estimació i, sobretot, a la Casa de Andalucía.
Crèdits
Text: Mònica González
Fotografia: J.R.Urbano
Web: www.casa-andalucia-cerdanyola.org
imprimir 
|