La ciutadania opina
Tot commemorant el 77è aniversari de la proclamació de la República Catalana
Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 a Catalunya i a l’Estat espanyol van menar a una victòria aclaparadora de les forces populars i republicanes i a la consegüent caiguda de la monarquia. A mig matí del 14 d’Abril, Lluís Companys proclamà la República des de l’Ajuntament de Barcelona i cap al tard, Francesc Macià, des de l’aleshores Diputació, la República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques; tot això, hores abans de la proclamació de la República Espanyola a Madrid. No obstant, la pressió de les noves autoritats republicanes espanyoles forçà la substitució de la República Catalana per un règim autonòmic que recuperava l’antiga Generalitat com a instrument d’autogovern de Catalunya, legitimat per un Estatut que havia de definir el seu marc de llibertats i autonomia.
L’Estatut de Núria fou aprovat en referèndum l’Agost de 1931 per un 99% dels votants (un 75% del cens), però en la seva llarga tràmitació a les “Cortes” resultà retallat i desvirtuat envers l’original, i no fou aprovat fins al Setembre de 1932 (Oi que us sona tot això, 75 anys després ? ). Malgrat les limitacions del nou text, sobretot en matèria de finançament, s’obrí un període de llibertat democràtica, conquestes ciutadanes en clau progressista i modernitzadora i avenços en el grau de sobirania del poble català. No és casualitat que els anys de la Generalitat republicana hagin restat en la memòria col·lectiva com una etapa decisiva de la nostra història.
L’aixecament de l’exèrcit de Franco el 1936 contra la República i el sagnant conflicte posterior van marcar la fi d’un projecte polític que hauria pogut donar, tant a Catalunya com a l’Estat, fruits importants els anys subsegüents. La derrota de 1939 constituí una catàstrofe col·lectiva per a tota la ciutadania que havia viscut amb esperança el 14 d’abril de 1931.
La repressió, l’exili i la dura postguerra no van aturar, malgrat tot, la resistència del poble català i la seva lluita per a recuperar els drets democràtics i nacionals. Gràcies a l’esforç d’aquella generació i de les que l’han anat seguint, enguany, en el 77è aniversari de proclamar-se la República Catalana i de l’inici de l’obra de govern de la Generalitat republicana, Catalunya ha recuperat part del seu autogovern i continua maldant per assolir la plena sobirania política.
Esquerra Republicana de Catalunya vol fer partícip la ciutadania de Cerdanyola en commemorar la proclamació, el 14 d’abril de 1931, de la República Catalana, fita històrica en la recuperació de les llibertats nacionals i democràtiques del poble de Catalunya.
Volem expressar el nostre respecte a tots els ciutadans i ciutadanes que van caure injustament en defensa de la República o en el context general de l’aixecament militar, que van patir exili o repressió, que van participar en l’acció política, sindical, cultural o cívica de resistència democràtica a la dictadura tot fent possible recuperar les nostres institucions d’autogovern.
Per damunt d’orígens i cultures, ha de prevaler allò que ens és comú, allò que ha d’unir tots els ciutadans i ciutadanes, d’ací o d’arreu on vinguin: la llibertat i la igualtat d’oportunitats, de drets i deures. Aquests valors republicans, proclamats pel president Macià i presents en la seva obra, són encara avui plenament vàlids i adaptables a la realitat de principis del segle XXI.
Finalment, fem una crida al govern municipal perquè el reconeixement de la memòria històrica expressat més amunt es concreti públicament a nivell de Cerdanyola en el fet que s’incorpori el nom de “La República Catalana” al Nomenclàtor Oficial de carrers i places de la nostra ciutat.
Joan Sola i Casadevall / Secretaria de Comunicació ERC – Cerdanyola del Vallès
imprimir 

|