La ciutadania opina
A l’entorn de la Diada de l’11 de setembre d’enguany
Subsegüent a la batalla d’Almansa l’any 1707, les tropes borbòniques francoespanyoles ocupen militarment els regnes de València i d’Aragó amb intenses accions indiscriminades de càstig i repressió sistemàtica posteriors (incendi i destrucció gairebé total de la ciutat de Xàtiva), alhora que aboleixen els respectius furs i constitucions d’ambdós regnes. Poc després capitulen les ciutats de Lleida i Tortosa i no és fins l’any 1711 que ho fa la ciutat de Girona. El 1713 i com a conseqüència del tractat d’Utrecht, les tropes angleses abandonen el Principat de Catalunya i el Regne de Mallorca i lliuren directament la ciutat de Tarragona a l’enemic borbó.
L’onze de setembre de 1714, Barcelona, encara resistent, cau finalment en mans de les forces borbòniques. Abandonada la ciutat i tot el Principat per l’arxiduc Carles d'Àustria, traïda pel desinterès final dels seus aliats anglesos malgrat el pacte de Gènova amb la reina Anna d’Anglaterra, després de l’impacte de 30000 bombes (en bona part de manera indiscriminada sobre objectius civils), després de veure morir 7000 dels seus 40000 habitants, les tropes castellanes i franceses encara hagueren de conquerir la ciutat de Barcelona pam a pam. Una setmana més tard capitulà la plaça forta de Cardona. Deu mesos després, el juliol de 1715, ho feren Ciutat de Mallorca i Eivissa, consumant-se així l’ocupació del Regne de Mallorca i de tots els territoris de la Corona d’Aragó.
Això fou només el principi. Una derrota militar a partir de la qual i mitjançant l’aplicació del “Decreto de Nueva Planta” van derogar els “furs i constitucions de Catalunya” i les lleis que en dimanaven, van abolir les nostres institucions, tancar les nostres universitats o Estudis Generals i pretenien ferir de mort la nostra llengua i la nostra cultura.
Aquell dia, però, començà també la seva derrota. Perquè avui, 294 anys després, encara resistim. Encara som catalans. Encara som una nació. I encara lluitem per recuperar allò que ens prengueren per la força de les armes. Diuen que és una història antiga, ja passada i superada, però aquesta història encara és ben viva avui en dia.
Perquè portem massa anys entretinguts amb una Espanya que no ens deixa avançar. Una Espanya que ens vol retenir però no ens vol ni entendre, recordem si més no el "manifiesto por la lengua común" (la seva, òbviament !). Una Espanya que ens enganya, recordem l'Estatut trinxat, aprovat per llei espanyola però que ni així volen complir. Una Espanya que ens escanya a tots, tant catalans d’origen com d’adopció, parlem del finançament ?
Però cal no defallir ! Ara és el moment en què hem de plantar cara, és el moment d'anar plegats i reclamar allò que necessitem com a poble per a encarar els reptes del segle XXI. És el moment de recordar tots aquells que van viure i morir per Catalunya, d'honrar la seva memòria i cridar en senyal d’alerta Via Fora !
És el moment de dir ben alt que som catalans, que aquesta és la nostra manera de presentar-nos al món __com una nació qualsevol, que vol viure sobirana però en pau i harmonia amb les nacions veïnes__, que la nostra llengua és el català, i que el camí per a assolir el progrés econòmic, social i cultural de tot el nostre poble, catalans i catalanes... el nostre camí és la independència !
Visca Catalunya Lliure !
Secretaria de Comunicació ERC – Cerdanyola del Vallès
imprimir 
|