Reportatge
El XIX Festival Internacional Blues de Cerdanyola
El XIX Festival Internacional Blues de Cerdanyola es tancava amb el concert estel·lar d’Ike Turner al Pavelló d’Esports i els dos dies del Barbecue & Blues al Parc del Turonet, amb moments tant brillants com l’actuació de Cheikh Lô.
Han estat quinze dies de música a tot rendiment que situen el certamen cerdanyolenc com a capdavanter en el seu gènere a l’Estat.
Oriol Carbonell, director artístic del Festival, feia una primera valoració en positiu de l’edició d’enguany, tant pel que fa als concerts com pel que fa a les activitats musicals paral•leles, com el Blueschool o els tallers. Els concerts han registrat una molt bona assistència de públic i s’han recollit bones crítiques a la premsa especialitzada, el que demostra el bon ull dels organitzadors a l’hora de contractar una oferta de qualitat i diversa, que recull un ampli ventall d’estils.
David Honeyboy Edwards, Mike Sánchez i la Nit de Gospel
Dins un conjunt marcat per un alt nivell de qualitat artística, Carbonell destaca tres moments del Festival, l’emoció que va traspuar el veterà David Honeyboy Edwards; el ple a rebentar amb gent aguantant sota la pluja la Nit del Gospel i el poder de comunicació amb el públic de Mike Sánchez. David Honeyboy Edwards, als seus 91 anys, va aguantar gairebé dos hores damunt l’escenari, agafant-se a la seva guitarra com si fos la seva ànima, convocant un respectuós silenci al teatre, conscient d’estar davant una llegenda que transmetia tot el seu saber. La Nit de Gospel és ja tot un clàssic que cada vegada du més gent a l’església de Sant Martí. Helen Carter & The New Orleans Harmonettes potser no són una formació de primera línia, però el públic s’ho va passar d’allò més bé, fins i tot els que no van poder entrar a l’església i van aguantar sota la pluja. Finalment, Mike Sánchez, vell conegut quan va passar fa uns anys per la plaça de l’Abat Oliba amb els seus The Big Town Playboys, va contagiar el seu habitual bon rotllo i ganes de gresca entre els assistents al concert d’Ike Turner. Un Ike Turner vingut com a cap de cartell que va complir amb força dignitat i electricitat.
El Festival ha anat consolidant els concerts en format acústic al Teatre Ateneu, una opció que en un principi va sorprendre a molts afeccionats acostumats a una sala sense seients i que poc a poc ha portat a un públic més adult i amb ganes de gaudir de la música des de la seva butaca. Cephas & Wiggins van impartir el seu magisteri com a conreadors del Piedmont Blues i Charmaine Neville va aportar un gra de sorra més a la rica tradició musical de New Orleans, autèntic gresol de cultures que esdevé jugada segura a qualsevol festival.
Novetats
El format del Festival, amb cap de setmana acústic, concert al Pavelló i Barbecue & Blues, està donant molt bons resultats i es mantindrà. No obstant, com a certamen en costant evolució, no es descarta anar introduint novetats puntuals. Precisament una de les novetats d’enguany va ser un Barbecue & Blues de dos dies, dissabte i diumenge, una idea que es pensa mantenir i fins i tot enriquir, ja que es tracta d’una proposta que atrau a un públic molt heterogeni i crea força ambient al Parc del Turonet. El dissabte va ser un Barbecue en petit format, obert a les bandes de casa, i diumenge va servir de cloenda al Festival amb un convidat de luxe, Cheikh Lô, que va desplegar tota la seva màgia i sentiment davant un públic embadalit, arrossegat pels colors i ritmes hipnòtics de Lô i la seva banda. Roy Paci va donar el toc de festa i disbauxa per acomiadar amb bon gust dues setmanes de música.
Altres novetats de la dinovena edició que es pensen mantenir són l’Aparablues i el Sopar & Blues, endegades amb el suport de Promoció Econòmica i la implicació de comerciants i restauradors locals, que primer han de fer balanç i proposar les millores que es consideren adients per aconseguir una oferta atractiva que sigui indestriable dels plats musicals del Festival.
Crédits
Text: Toni Álvaro
Fotografia: J.R.Urbano
Disseny: RIVO10 Digital
imprimir 
|