Les criatures rebels de Josep Escobar :: Reportatges

Reportatge

Dimecres, 12 de Març del 2008 portada > reportatges > reportatge

Les criatures rebels de Josep Escobar

Diverses generacions d’infants d’aquest país han crescut llegint les historietes de Josep Escobar. Els trapelles Zipi, el ros, i Zape, el morè; el sempre famèlic Carpanta; la llesta Petra, criada para todo; o la versió mediterrània del gras i el prim que són Don Óptimo i Don Pésimo són alguns dels personatges que han acompanyat les últimes dècades de la nostra cultura popular. Rebels amb causa és el títol de l’exposició que els mostra a l’Espai Enric Granados fins el 6 d’abril. I ja ho sabeu: Benvinguts! Passeu, passeu...

Joan Manuel Soldevilla, comissari de l’exposició, destaca que els personatges d’Escobar mostren sempre una “actitud rebel i de recerca de la pròpia llibertat” que els fa encara ser vigents.

Josep Escobar, neix el 22 d’octubre de 1908, a Barcelona, però va créixer a Granollers on va començar a publicar els seus primers dibuixos. Després de publicar a la revista Virulet, Escobar va aconseguir que la seva obra aparegués a les millors revistes dels anys 20 i 30: El Cigronet, Papitu, Pocholo, TBO, En Patufet. Soldevilla explica que fins i tot arriba a publicar dibuixos de gran compromís polític i estètica innovadora a L’Esquella de la Torratxa, col.laboració que van provocar que fos empresonat civil a la model de Barcelona al finalitzar la guerra.

Escobar va ser condemnat a sis anys i un dia, dels quals va complir any i mig de condemna. El novembre de 1940 abandona la presó sota règim de llibertat controlada. Quan va sortir de la presó, les llistes negres l’impedeixen publicar els seus dibuixos a les revistes i torna la mirada al cinema d’animació.

Ja uns anys abans, al 1934 havia guanyat el tercer premi del concurs de cinema aficionat del Centre Excursionista de Catalunya amb un curtmetratge en dibuixos animats titulat La rateta presumida amb el qual va obtenir el tercer premi. És aleshores quan ingressa en l’Hispà Grafic Films a les ordres de Salvador Mestres animant al personatge Juanito milhomes. Als anys 40 treballa en Dibuixos Animats Chamartin donant vida al Torito Civilón i realitza una versió de la Ventafocs que s’avança al mateix Walt Disney. El nord-americà tenia els drets del nom i va titular la pel.lícula Érase una vez.

Escobar va crear en 1942, un projector infantil que una vegada perfeccionat i patentat es va llançar al mercat amb el nom de Cinema Skob i que permetia pel·lícules a tres colors.

Paral.lelament seguia la seva trajectòria teatral iniciada als anys 20 i on destaca la creació de l’obra Assaig general que porta més de mil representacions i encara segueix reposant-se, però també Rapte a dos quarts de set i L’altra cara de la lluna que va rebre en 1965 el premi Lluis Masriera de teatre aficionat.

Als anys 40 comença la seva millor època com a dibuixant quan entra a l’editorial Bruguera amb revistes com Pulgarcito i creant personatges com Carpanta, Zipi i Zape, i Petra criada para todo i d’altres amb els que s’enfronta a la censura de l’època, com Doña Tula, prohibida “per atemptar contra la sagrada unitat del matrimoni”.

Els seus personatges més populars són, sense dubte, els bessons Zipi i Zape que avui en dia encara són recreats per autors moderns en mitjans nous. Soldevilla destaca la seva rebel.lió constant a l’escola i la família.

El compromís social d’Escobar es deixa veure en personatges com Petra, criada para todo, una intel.ligent dona que abandona el món rural per servir a casa d’una petita burgesa i on l’autor retrata l’emigració. Però sobretot aquest compromís és patent en Carpanta que “feia evident la misèria” de la postguerra amb un retrat “molt dur de la vida urbana, insolidària i cruel” tot i la mirada humorística d’Escobar.

Als anys 50 comença una aventura independent amb la revista Tio Vivo junt a dibuixants com Peñarroya, Conti o Giner on crea les sèries Blasa, portera de su casa o El professor Tenebro, totes elles de 1957. Després del fracàs de l'empresa, Escobar torna a Bruguera i crea personatges com Filomeno i el seu taxi Genovevo, Don Óptimo i Don Pésimo o Plim, el magne.

Activitats complementàries

L’exposició Rebels amb causa compta amb un seguit d’activitats complementàries com la visita guiada que es fa el dijous 13 de març a les 18 hores oberta al públic en general sense que es necessiti inscripció prèvia. El dia 30 el ninotaire del Tot Cerdanyola Edu Ortiz farà un taller demostració a l’Espai Granados a partir de les 12 hores i el 3 d’abril, a les 17 hores, es visitaran els estudis Acció, a la carretera de Barcelona, on els germans Hilari i Miquel Pujol han creat sèries d’animació com 10+2 i pel.lícules on El gran secret o el seu nou projecte Flying heroes.

Precisament, la tinenta d’alcalde de Cultura, Consol Pla, destacava a la inauguració de la mostra la tradició de la nostra ciutat amb dibuixants com Ismael Smith, Valentí Castanys –l’autor de l’Avi del Barça-, Josep Coll, l’Edu Ortiz, els estudis Acció o els joves Adrià Garcia i Víctor Maldonado que acaben de guanyar un premi Goya amb la pel.lícula d’animació Nocturna .

L’alcalde de la ciutat, Antoni Morral, posava l’accent en què Escobar va posar el seu talent al servei d’una cultura compromesa que mereix un homenatge al país-