|
Turisme sexual i com afecta a la prostitució infantil
El
Turisme sexual, ara per ara, és el motor principal de la
prostitució infantil a moltes zones. Els seus practicants
són, moltes vegades, els adults consumidors de pornografia
infantil i normalment procedeixen de països com: Estats Units,
Alemanya, Regne Unit, Austràlia i Japó. Cal tenir
en compte que cada any es produeixen més de 600 milions
de viatges turístics.
Un 20% dels viatgers reconeixien buscar sexe en els seus desplaçaments,
dels quals un 3% va confessar tendències pedòfiles,
el que suposa més de 3.000.000 de persones .
Una de les causes de que s’hagi fomentat el turisme sexual amb
menors, ha estat que els clients creuen que el contagi de la SIDA
és més difícil amb nens, a més a més,
poc a poc s’ha convertit en un negoci molt lucratiu, en el que
estan involucrats milers de persones. Això fa que actualment
sigui una gran font d’ingressos pels països on es desenvolupa,
el que provoca que no hi hagin unes accions clares per la seva
eliminació.
Tot i així, cal destacar, que moltes de les persones que
fan el turisme sexual no se’n van amb les mans buides, es porten
nombroses malalties de transmissió sexual cap els seus
països d’origen, que fins i tot els hi poden causar la mort
a elles, i a les persones que mantinguin relacions amb ells sense
protecció.
COM
ES CREU QUE ES POT EVITAR LA PROSTITUCIÓ INFANTIL?
Algunes ONG’s i associacions creuen
que els governs dels diferents països, han de seguir
els següents passos com a una manera d’evitar la
prostitució infantil.
1. Tots els països haurien de tenir com a prioritat
a la seva agenda política el problema dels menors
desapareguts.
2. S’haurien de crear arxius nacionals amb informació
sobre cada cas obert.
3. Recolzar activament les iniciatives de les ONG, que
treballen per evitar aquest problema
4. Fer departaments i unitats dedicades especialment a
buscar menors desapareguts i que poden ser a mans de xarxes
internacionals de prostitució infantil.
5. Crear canals de col.laboració entre les autoritats,
les organitzacions ciutadanes i ONG que treballen sobre
el problema.
6. Elaborar un registre de delinqüents sexuals amb
la finalitat de:
Informar de la presència d’un
pederasta als veïns de la zona en la que aquest resideix
o actua, ja que tots els pares tenen dret a saber si un
pederasta s’ha instal.lat al barri.
... Què podem fer
nosaltres per evitar caure en un xarxa de prostitució?
Moltes associacions ens proposen unes normes de fàcil
seguiment, per evitar caure en una xarxa de prostitució
i són les següents:
1. Si et trobes en un lloc públic i et separes
de la teva família, no comencis a fer tombs.
2. No pugis al cotxe d’un estrany.
3. Si notes que algú et segueix, surt Corrents!
4. No facis cas quan alguna persona desconeguda et digui
que l’ajudis a buscar el seu gos perquè l’ha perdut.
5. Demana permís a algun familiar per marxar d’una
zona on estaves jugant a una altra.
6. Mai facis autostop
7. Si algun adult et diu un secret digues-li als teus
pares o mestres immediatament
|
Què
fan els estats per evitar la prostitució?
Molts
Estats s’estimen més ignorar o negar que la prostitució
és un problema social i quan accepten que existeix
el minimitzen. S’estimen més ocultar el problema
com si no existís, i, evitar d’aquesta manera la
responsabilitat política. Un altre aspecte, a tenir
en compte, és allò que diu la legislació
dels diferents països: la constitució, la
convenció sobre els drets dels nens, el codi penal
i altres tipus de normes (que normalment penalitza aquesta
pràctica).
Per exemple: La Càmara del Comuns va aprovar a
l’abril de 1996 una llei, amb l’assentiment de tots els
partits majoritaris, que converteix el “Turisme sexual”
en una pràctica totalment il.legal.
Molts països com ara Filipines, que fins ara no havia
fet res contra aquest problema, comencen a organitzar
redades policials per a descobrir els prostíbuls
on treballen menors i tancar-los.
Però encara hi ha governs com el de Paraguai i
Brasil, que permet que menors no acompanyats per adults,
ni documentats, viatgin, el que facilita enormement el
tràfic de nens per a la seva explotació
sexual en altres països.
|
|
CONCLUSIÓ
Per acabar creiem que la prostitució infantil no
és només un problema que afecta als països
del tercer món, sinó que directa o indirectament
ens afecta a tots, i tots hem de posar de la nostra part
perquè desaparegui.
Hem de tenir molt present, que l’abús de menors,
obligats a prostituir-se, dóna lloc a que els nens
i nenes afectats, no puguin viure una vida digna com la
de qualsevol infant de la seva edat, no pugin gaudir d’educació
i dels mínims drets, ... i a més a més,
tinguin una molt alta probabilitat de patir nombroses malalties,
tant físiques com psíquiques, que a curt o
llarg termini, poden acabar amb les seves vides.
Nosaltres creiem que no només s’ha de conèixer
aquest problema, sinó que tots, moralment, estem
obligats a protegir els drets de qualsevol nen i nena del
món, pertanyin o no al nostre país.
|
|
