La guerra civil espanyola a Cerdanyola del Vallès

Durant una temporada hem estat patint i desitjant que no esclatés una guerra que tenim molt a prop, finalment aquest desig no s’ha complert perquè han començat els atacs contra l’Iraq. Aquest reportatge que hem fet dona fe de que durant una guerra civil es pateix moltíssim i que sobretot els qui pateixen són els ciutadans.
La guerra civil Espanyola va ser una guerra que només va portar morts, fam i moltes injustícies socials. Va ser molt cruel perquè la va patir la gent del poble, la gent treballadora, els nenes que no tenien cap culpa, i en definitiva les famílies. Moltes d’elles es van destrossar amb aquesta guerra que , com totes, va ser molt absurda.

Què va passar a Cerdanyola

Al juny de 1936 abans que esclatés la guerra hi havia molt moviment social. A Cerdanyola, a la fàbrica de la Uralita, els treballadors estaven en vaga demanant millores laborals.
Quan el 17 de juliol va esclatar la guerra, grups d’anarquistes cerdanyolencs reaccionaren amb violència davant el cop d’estat. Alguns van lluitar al front i d’altres assumiren la lluita dins del poble. El primer que van fer va ser ocupar l’església de Sant Martí i després l’església vella del cementiri. Va ser un símbol en contra del clergat que donava suport al cop d’estat.
En aquells moments d’alteració social, la gent que havia patit injustícies, s’enfrontaren amb els patrons, l’església i els terratinents. Tenir el carnet sindical significava un document de garantia. El 25 de juliol de 1936 l’Ajuntament de Cerdanyola, va cessar regidors de la dreta i els va substituir per persones de la llista d’ERC, i el 17 d’octubre del 1936 Josep Solé i Valentí va ser el batlle fins al gener de 1939. Van estar presents a Cerdanyola forces polítiques com el POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista), que va tenir sede a l’actual llar d’infants Patufet, la CNT, la UGT , forces polítiques que estaven representades a la Generalitat de Catalunya, presidida en aquella època per Josep Terradellas.
El poder local va socialitzar els forns, els espectacles, diferents zones agrícoles, i també algunes fàbriques. És van començar a racionar els aliments i a col·lectivitzar les terres. En legalitzar-se per decret l’ocupació camperola de terres abandonades pels seus propietaris, l’Ajuntament de Cerdanyola va acordar apropiar-se de les finques pertanyents a “feixistes” i d’aquells que no havien pagat l’impost de guerra.
Tot i les dificultats del moment a Cerdanyola es creà una comissió específica de cultura. Van crear una escola moderna a nivell pedagògic: una escola nova, única, laica, gratuïta, mixta i catalana. Es feien sessions de cinema fins que va faltar el corrent elèctric, llavors es van substituir per obres de teatre clàssic. Però poc a poc, la guerra va anar fent que anessin tancant les escoles. Els sindicats anaren perdent poder i era difícil organitzar-se. Al gener de 1937, a Barcelona, va tenir lloc el primer bombardeig. A Cerdanyola s’havien construït refugis, principalment al centre del poble, per amagar-s’hi quan sonaven les alarmes.
Durant la guerra, la població de Cerdanyola va augmentar a conseqüència dels refugiats. Quan el final de la guerra s’apropava, molts dels vençuts varen haver de marxar cap a la frontera de França camí de l’exili, un exili al que potser molts no arribarien mai, degut al fred i la manca d’aliments.
Els dirigents locals, polítics i sindicals marxaren discretament. Les torres quedaren buides, les escoles eren tancades, la vida ciutadana s’anava paralitzant, les botigues no obrien i els cerdanyolencs estaven tancats a casa. Hi havia una atmosfera d’immensa soledat.
El dia 23 de desembre de 1938 va ser l’inici de l’ofensiva contra Catalunya. El dia 26 de gener de 1939 va ser ocupada Cerdanyola per les tropes de Franco. A partir d’aquest moment es va viure un canvi basat en la manca de llibertats i de justícia social i l’exili de persones estimades.