Entrevista a Lourdes Lopetegui, psicòloga

Quan vam pensar des de quins aspectes podríem tractar el tema ens va semblar interessant fer una entrevista a un professional que pogués explicar-nos la seva opinió fruit de la seva experiència respecte als efectes dels videojocs si és que existeixen.
Aquest és el resultat de la nostra entrevista a la Lourdes Lopetegui Zabaleta, Psicòloga del Programa d’Atenció a la Dona. CAP II Ripollet – Cerdanyola.

Pregunta- Provoquen malalties?
Resposta.- Quan algun nen passa massa hores jugant i està obsessionat fins al punt de no poder prescindir de jugar-hi vol dir que se li ha creat una addició, és a dir una dependència que en cas extrem pot fer que perdi la seva autonomia
P.-Hi ha tractaments?
R.- Si algú creu que té addicció cal que ho digui al metge de capçalera, si el metge creu que així l’enviarà a algun Centre especialitzat.
P.-Quant temps has d’estar jugant perquè et provoqui malalties?
R.- És difícil dir un temps determinat que serveixi per a tots el nens i nenes. Depèn de la vulnerabilitat de cadascú. Un nen és més vulnerable si li costa relacionar-se, no fa activitats esportives i/o culturals, si li costa il·lusionar-se per les coses… etc.
P.-Normalment, com s’agafa abans la malaltia: jugant a la play, consola o ordinador?
R.-Quan un nen no s’ho passa bé amb els amics i es tanca a casa pot enganxar-se a qualsevol màquina perquè aquestes mai el frustren i té la sensació de control, de que mana i fa el que vol; cosa que amb les persones no és així perquè cal tenir en compte les seves opinions i desitjos que sovint no coincideixen amb els propis.
P.-Jugar provoca agressivitat o ajuda a controlar?
R.- Pot haver jocs molt agressius que poden provocar neguit i augmentar la seva dificultat per controlar els seus impulsos agressius.
P.- Modifica el caràcter?
R.- Als videojocs s’experimenten sensacions molt diferents als de la vida quotidiana. El jugador és el protagonista absolut, el que mana, el que decideix i si juga sol és el millor. Per tant té moltes satisfaccions enganyoses.
Per suposat, quan hi ha una dependència pot canviar el caràcter, i també un determinat caràcter pot fer més fàcil o més difícil enganxar-se.
P.- Afecta al desenvolupament intel·lectual?
R.- Per suposat, el cap funciona com un múscul i cal exercitar-lo en tots els camps. El desenvolupament intel·lectual necessita de moltes activitats diferents: lectura, jocs, música, teatre, excursions, esport i sobretot jugar i relacionar-se molt amb els companys.
P.- Són sexistes?
R.-Alguns donen un paper desvaloritzat a la dona i són sexistes, però també alguns són xenòfobs o violents. Però també hi ha que estan pensats per entretenir i alguns són educatius, sobretot amb suport de l’ordinador.
P.- Quant et pot durar la malaltia? Tota la vida?
R.- La malaltia dura fins que la persona que la pateix s’adona de que no és normal el que li passa i demana ajut al seu metge. En algunes persones el tractament serà de mesos i en altre casos poden ser anys. També hi ha casos que poden quedar enganxats durant molts anys, com en qualsevol altra malaltia per addicció.