Història de l’euro

Aquesta història es remunta a l’any 1957, quan es va crear la Comunitat Econòmica Europea (CEE). En el Tractat de Roma es declarava que un objectiu prioritari per Europa era l’establiment d’un mercat comú amb la fi d’augmentar la prosperitat econòmica i contribuir a una unió cada vegada més estreta entre els pobles europeus. Espanya va incorporar-se a la CEE el 1986.
La CEE va ser el punt de partida per la Unió Europea (UE). El nom de la nova moneda es va aprovar a la cimera de Madrid de desembre de 1995 i també es van descriure les tres principals fases A, B i C del procés d’introducció.
L’any 1997, en el Tractat d’Amsterdam, es decideix que els països de la Unió Europea que desitgen formar part de la Unió Econòmica i Monetària (UEM), han de complir una sèrie de condicions relacionades amb la seva economia: 1- Reduir el dèficit públic. 2- Abaixar els tipus d’interès. 3- Disminuir la inflació. 4- Reduir el deute públic.
La fase A va començar al 1998 amb l’anunci dels estats membres. La fase B es correspon amb la introducció de l’euro l’u de gener de 1999 com a moneda oficial. La tercera i última fase es va iniciar a l’any 2002 amb la utilització física de la nova moneda.
Els “països de l’àrea euro” són: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Finlàndia, França, Grècia, Holanda, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Portugal i Espanya.

Investiguem i valorem

Ha passat un any i uns mesos des que la nova moneda està físicament en el mercat. Nosaltres, el grup de sisè A del CEIP Turó de Guiera, hem volgut saber què pensa la gent del poble, com han passat tot aquest temps de convivència amb l’euro.
Hem elaborat unes enquestes adreçades a botiguers i a clients i hem sortit al carrer a preguntar directament. Les persones entrevistades són majoritàriament més grans de vint anys, i gairebé tothom pares i mares de família. Hem comprovat que a un gran nombre de gent no els agrada la nova moneda, que s’estimaven més la pesseta. Les raons que donen són:

- Perquè ja estaven acostumats.
- Amb l’euro es gasta més.
- Era més fàcil comptar.
- Controlava millor els preus.
- Era millor per donar canvi.
- Etc.

També hem comprovat que ja no fan servir l’eurocalculadora en les compres quotidianes però sí en els articles que tenen preus elevats. Quan es va canviar de la pesseta a l’euro, la gent va tenir la sensació de que els productes eren més cars i que els comerciants van arrodonir els preus a l’alça. Aquesta pujada de preus la van notar més en la cistella de la compra, és a dir, en els productes de la compra diària. Quan vam preguntar els botiguers si s’hi trobaven amb dificultats a l’hora de manejar l’euro, quasi bé tothom contestà que no, però sí troben dificultats alguns clients, generalment els de més edat. La gent, tant ara com abans, segueix revisant el canvi. No perquè sigui una moneda nova ho han deixat de fer.