Totes les persones, quan naixem, tenim uns mateixos drets i deures: dret a una identitat, a l’educació, a la salut,... Aquests drets i deures estan recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans que es va fer ara fa uns 50 anys i permeten la llibertat de tothom i el poder gaudir d’una vida digna.



Tot i això, avui dia encara es violen alguns d’aquests drets. És el cas de L’EXPLOTACIÓ INFANTIL, que consisteix en abusar egoïstament dels infants dèbils i fer-los treballar forçosament, privant-los d’anar a l’escola i perjudicant la seva salut.

Aquest fet afecta 250 milions de nens i nenes a tot el món, dels quals 180 milions estan abocats a l’esclavitud per deutes, la prostitució, la pornografia i el reclutament forçat en exèrcits, no només als països subdesenvolupats, ja que, per exemple, a Espanya hi ha uns 170.000 nens d’entre 4 i 7 anys obligats a treballar.
És una situació difícil de solucionar, perquè molts d’ells treballen de forma clandestina, però si ens esforcem per conèixer aquest problema i denunciar-lo, aconseguirem trobar camins per canviar la situació poc a poc.
Una de les formes de poder lluitar contra L’EXPLOTACIÓ INFANTIL és conèixer les causes que la provoquen. Entre aquestes cal destacar la pobresa, la manca d’educació, la irresponsabilitat dels pares davant les necessitats dels nens, la manca d’educació sexual,...
D’altra banda, aquest treball infantil provoca unes conseqüències negatives en els nens, com ara malalties a nivell físic i psicològic, addicció a drogues, manca d’educació, violència, ... i en molts casos, fins i tot la mort.
Alguns exemples dels treballs que han de realitzar aquests nens diàriament i en unes condicions duríssimes són: el treball al camp, el treball a la ciutat, el treball als abocadors, a les coeteries, als “curileros”, a les pedreres, a les mines, fent material esportiu, fent maons, fent cigarretes, fent catifes i saris, etc.

Una de les feines dels nens que treballen al camp consisteix a tallar les canyes de sucre amb el matxet. Però això pot provocar perills com talls de ganivet i picades d’escurçons. Les conseqüències són l’esgotament físic, la mort per les picades d’escurçons i la intoxicació per causa dels insecticides i els pesticides.
Els nens que treballen a les ciutats fan feines com ara netejar botes i sabates, anar venent d’un lloc a l’altre, carregar i descarregar camions als mercats, netejar cotxes als semàfors,... Totes aquestes feines tenen alguns perills com ara el tràfic de drogues, la prostitució infantil o que siguin atropellats pels vehicles. A més a més aquestes feines els poden provocar dolors musculars, lesions i malalties de transmissió sexual.
Les feines que fan els nens que treballen als abocadors són les següents: recollir la brossa, classificar-la, arreglar-la i vendre-la als mercats o a qualsevol altre lloc. Aquests nens poden córrer perills com els talls provocats pels vidres o metalls, infeccions per picades d’insectes o restes de menjar en mal estat,... Les conseqüències que pateixen són infeccions respiratòries, mort per tètanus i malalties diverses.
El treball a les coeteries consisteix en fer metxes, preparar el tub armat i acoblar les peces per vendre-les. Alguns dels perills que poden patir són les inhalacions dels productes químics, les cremades, el risc de que les explosions els provoquin amputacions.... Sovint, també acaben patint malaties respiratòries.

Els infants que treballen als “curileros” extreuen mol·luscs durant moltes hores dins el fang, i moltes vegades ha de fumar o prendre ansiolítics i estimulants per poder suportar les picades d’insectes, les infeccions de les ferides, els atacs d’animals i el dur ritme de treball.
La feina que fan a les pedreres és partir les pedres amb un mall i fer-les a trossos petits. També van als rius, seleccionen les pedres i les traslladen amb carros al lloc de treball. Tenen perill de fer-se talls i cops. Poden patir pèrdua de visió i problemes respiratoris a causa de la pols i de la pedra picada i també pateixen esgotament físic per les llargues jornades de treball.
En les mines, els nens carreguen pesats sacs de carbó o altres materials i poden tenir lesions musculars i pulmonars. Molts nens tenen dificultats per respirar i també corren el risc de que la mina s’ensorri i quedin atrapats, podent arribar a morir.
Hi ha més de 7.000 nens menors de 14 anys que treballen cosint pilotes i fent altres materials esportius amb unes condicions de treball molt dures i amb perills de punxades, talls, males postures, esgotament físic, ...
Altres nens treballen fent maons amb les mans desprotegides i descalços. Moltes vegades es tallen o se’ls cauen maons a les mans o als peus. Alguns treballen amb maquinària pesada que sovint provoca mutil·lacions. L’esgotament físic és impressionant.
A l’Índia més de 325.000 nens treballen fent cigarretes a mà, amb unes condicions horribles, tant físiques com psicològiques, ja que els amos de les fàbriques atemoreixen els nens amb continus insults i amenaces.
Una altra de les feines que ocupen més nens és la fabricació de catifes. Durant més de 20 hores al dia i en condicions terribles d’espai i higiene, més de mig milió de nens pateixen greus conseqüències com la deformació de la columna per postures inadequades, debilitació de la vista i problemes respiratoris per manca de llum i ventilació, ...

Els nens que treballen en la producció de seda i saris, també fan la feina en habitacions fosques, humides i sense ventilació. Un dels perills que hi ha és que es facin talls i que es contagiïn malalties com la tuberculosi.
Aquests són només alguns dels exemples de feines en les que molts nens d’arreu del món estan obligats a treballar durament i sota unes condicions pèssimes, però no hi són tots. La llista podria ser interminable.
Tot això ens ha fet pensar molt. Sovint oblidem la sort que tenim uns quants privilegiats de viure amb unes condicions adequades, i moltes vegades caiem en una actitud egoïsta i consentida. Hauríem de procurar posar-nos en el seu lloc i pensar que som molt afortunats i que des d’aquí podem fer moltes coses per tots aquests nens que no tenen tanta sort, com ara, apadrinar nens, col·laborar amb les diferents iniciatives que les ONG ofereixen, intentar no comprar productes que sabem que són fets per nens, etc.
A més a més us volem animar a visitar algunes pàgines web que tracten aquest tema. Nosaltres ens vam interessar en l’explotació infantil arrel de la proposta d’Amnistia Internacional http://www.amnistiainternacional.org d’escriure postals als governs dels països on existeix l’explotació infantil per manifestar el nostre desacord. També ens ha agradat molt l’exposició “No és un joc”, organitzada per la Fundació Pau i Solidaritat que presenta la realitat a Centreamèrica amb una col·lecció de fotografies que es pot visitar a la web www.conc.es/noesunjoc.
Una altra web que aporta molta informació sobre casos concrets de treball infantil és www.edualter.org/material/explotacion/home.html.