És una doctrina que propugna la desigualtat de las races humanes i en virtut de la qual hom justifica el fet de certes races o cultures siguin sotmeses a explotació econòmica, a segregació social o fins i tot, a destrucció física. De fet és una forma activa d’etnocentrisme(*), comuna a tots els grups humans. El racisme blanc és un fenomen relativament recent, iniciat als segles XV i XVI i que culminà al segle XX amb les doctrines imperialistes. Alguns autors anglesos defensaren, influïts pel darwinisme, el destí de les nacions d’Occident com a potències civilitzadores en una concepció eurocèntrica i colonial del món. A França, H. de Boulinvilliers havia estat ja el iniciador (amb les seves obres totes pòstumes) de la formulació teòrica del racisme en intentar de demostrar que la noblesa procedia de la raça dominant dels francs. Més tard J. A. Gobineau defensà en el seu llibre (que obtingué molt ressò en els estats meridionals dels EUA i Alemanya) que la raça blanca és superior a totes i que dins d’aquesta la branca més pura es l’ària. Aquestes tesis serviran al nacionalisme alemany per portar a terme, a partir del 1933, una lluita entre la raça ària i els altres pobles que comportà l’extermini de milions de jueus i molts gitanos.

En algunes guerres d’alliberament per part d’antigues colònies hi ha hagut fortes lluites racistes amb l’únic objecte de perpetuar el poder de la metròpoli. Fins fa poc, a Sud-Àfrica s’ha practicat l’”apartheid”, mitjançant el qual la majoria negra resta absolutament sotmesa a una petita minoria blanca. El racisme ha comportat així mateix, en alguns estats africans la supressió de tribus senceres enemigues de la tribu governant
A Amèrica el racisme començà amb la gran aportació d’esclaus negres que substituïren els indis en els treballs més pesats als camps i a les mines. Als EUA, el racisme sorgí, de fet, els segle XIX als estats sudistes on el monocultiu del cotó comportava la utilització d’una gran quantitat d’esclaus negres com a mà d’obra; tot i que el president A. Lincoln abolí l’esclavatge (1862), el racisme perviu encara amb virulència allí on la minoria blanca creu que pot ésser desplaçada per la majoria de color; contemporàniament, en la dècada dels seixanta, alguns moviments negres, com el Black Power, iniciaren la defensa dels drets de la població negra com a resposta a la discriminació.
A Europa es pot trobar encara avui certes formes de racisme en alguns països més desenvolupats, en relació amb els treballadors provinents dels països menys desenvolupats.

(*) Actitud dels components d’un grup ètnic de considerar el seu grup superior als altres grups racials o socials.

Entrevista a l’Inongo vi-Makomé
Aquest curs, el tema de la Setmana Cultural era Àfrica. Entre les moltes activitats que hem realitzat, hem tingut el privilegi de què ens vingués a explicar contes i mitologia africana l’Inongo vi-Makomé.
Inongo vi-Makomé va néixer a Kribi, al Camerun, i viu a Barcelona fa molts anys. Va venir d’estudiant amb la idea de tornar desprès al seu país, però les seves tasques el mantenen als dos països.
Totes les seves activitats estan relacionades amb la paraula i l’escriptura, ja que col·labora com articulista al diari La Vanguardia, és autor de teatre, contacontes i també escriptor. Entre les obres que ha publicat, n’hi ha d’assaig sobre la emigració negrefricana, novel·les i col·leccions de contes que reflecteixen molts aspectes de la cultura tradicional del continent negre. Com a intel·lectual acostuma a participar en tota mena de seminaris, conferencies i xerrades sobre Àfrica, tant a Espanya com a la resta d’Europa.

Et sents o t’has sentit discriminat?
Te voy a ser sincero, siempre, desde muy niño, he tenido presente que el racismo es una debilidad y yo no he querido que un racista me transmita su problema. Es su problema, no el mío. Así que no me ha importado, ni me ha interesado nunca nadie que no me quiera por ser negro. Por eso no me he sentido discriminado, ni me pongo a pensar en ello. Te puedo decir que no me importa lo que pueda pensar un racista.

Si a l’Àfrica la majoria són negres, per què també hi ha racistes?
El racismo es una debilidad del hombre. Hay odios entre semejantes. Los blancos pueden odiarse entre y los negros, también, pueden discriminarse o insultarse entre ellos. Y son de la misma especie. Cuando los españoles iban a trabajar a Alemania, Francia o Suiza recibían el mismo desprecio que hoy los negros reciben aquí. En África los que se desplazan desde países donde hay menos, también son discriminados.
Es lo que te decía una debilidad.

Què és pitjor, el racisme o el masclisme?
Yo creo que los dos son iguales. El racismo depende de quien lo siente; es su problema, tener su odio, su fobia.
A ti, no te importa si alguien te dice que eres bajito o feo, tú tienes que estar contento y a gusto con tu personalidad. Lo importante en la vida es sentirse un ser humano y yo soy un ser humano con un color diferente que representa la diversidad de la naturaleza. Entonces, que alguien desprecie a otro porque es negro o lleva gafas o es mujer, realmente no tiene que importar.
Pero, una cosa es esto y otra cosa es la lucha por la justicia. Si alguien me discrimina, me enfado y lucho. No porque quiera ser blanco o amarillo; quiero ser negro, pero no discriminado. Entonces ocurre que hay mujeres que trabajan como los hombres y tienen un sueldo menor; eso es una injusticia y hay que luchar contra la discriminación.

Què és pot fer per solucionar els problemes de racisme?
Si se pensara en el racismo como una debilidad del que lo siente y no se le hiciera caso, habría menos problemas.

Quan vas venir aquí?
Cuando era joven, vine aquí para estudiar, así como también fui a Suiza. Pensaba volver a mi país al acabar mis estudios.
Os voy a explicar una anécdota que me ocurrió al principio. A mí, ya me gustaba escribir. Un día salí de casa para despejarme un poco. Iba por las Ramblas y vi una postal de Copito de Nieve. Algo nació entre esa postal y yo, me di media vuelta, volví a mi casa y empecé a crear la historia de un muchacho africano al que un espectro convierte en gorila blanco (*). Y la historia surgió de la postal. Al Copito de Nieve real lo vi mucho después de publicar el cuento.

On estàs millor, aquí o al teu país?
Depende. A ver, yo en uno de mis libros he descrito la inmigración en dos facetas: la intelectual, los estudiantes que veníamos en tiempos pasados con intención de volver a nuestro país, y la económica, la actual, la gente viene porque no puede tener lo que necesita. Claro, cuando una persona no puede tener lo básico, lo que necesita, en su lugar de origen, emigra. ¿Vive mejor?
Quizá materialmente, porque tienen aquí lo que no tienen en su país, pero no puede decirse que vivan mejor.
Yo, en mi caso, me siento bien en los dos sitios.

Ets escriptor?
Sí soy escritor, modesto, pero escritor.

Quan vas començar a escriure?
Ya escribía cuentos cuando vine aquí al principio.

Has escrit algun llibre que s’hagi fet famós?
Bueno, algunos. He escrito cuentos, como el que os decía antes, una novela, Rebeldía, que se ha vendido bastante, ensayos, ...

Les escoles al Camerún, són semblants a aquestes?
Algunas sí, otras no. La diferencia está en que son más pobres, están masificadas, hay muchos alumnos para cada maestro; pero, más o menos. Las privadas son bastante parecidas.

Pots parlar-nos d’algun déu de la religió del teu país?
Es una pregunta muy interesante. Allí convivíamos mucho con la naturaleza; ho hay un dios, sino que las grandes creaciones de la naturaleza: la selva, la montaña,... son dioses; pero, a pesar de eso, no se le rendía culto a nada.

Allà hi ha més o menys cotxes?
La verdad, hay menos, pero igualmente hay caos circulatorio. Me hubiese gustado no ya que hubiera menos, sino casi nada.

Com és el menjar d’allí? Quins productes són típics?
La comida tiene muchas más especies y depende de las zonas. En el Norte comemos arroz, yuca, plátanos, muchas verduras y frutas,...

Moltes gràcies!!!!