10 anys de la primera sentència contra Uralita per l’exposició a l’amiant dels treballadors

El Jutjat Social número 3 de Sabadell notificava, tal dia com avui, 5 de juny, però de fa 10 anys, la primera sentència dictada a Catalunya que condemnava Uralita SA per la seva responsabilitat en la mort de treballadors exposats a l’amiant a la fàbrica de l’empresa de Cerdanyola.

La resolució judicial, posteriorment confirmada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l’any 2010, considerava acreditat que l’empresa va incomplir la normativa existent des de l’any 1940 en matèria de protecció de la salut i prevenció de riscos laborals en relació a les feines desenvolupades en ambients pulvígens amb presència d’amiant.

El Col·lectiu Ronda destaca que des d’aleshores ha estat responsable “de més de 400 procediments judicials” contra Uralita que “han servit per a que les víctimes de l’amiant i les seves famílies obtinguin més de 24 milions d’euros en concepte d’indemnitzacions i reparacions pel dany sofert”. Entre aquests procediments, destaquen la primera sentència del Tribunal Suprem que va establir definitivament la doctrina de la responsabilitat d’Uralita per incompliment de la normativa laboral vigent al llarg del temps o les primeres resolucions que van estendre la responsabilitat de l’empresa a les patologies i defuncions de les denominades víctimes ambientals.

S'ha aconseguit una jurisprudència sòlida

L’advocada Marta Barrera que va actuar amb Miguel Arenas en el cas d’aquella primera sentència comenta que “sembla mentida com ha canviat tot en aquest temps” i subratlla que en aquesta dècada s’ha aconseguit “que el Tribunal Suprem establís una sòlida jurisprudència que deixa fora de dubte l’incompliment sistemàtic i reiterat per part de l’empresa de la normativa” que ja des de l’any 1940 l’obligava a adoptar especials mesures de seguretat per prevenir el risc per a la salut que suposa l’exposició a l’amiant. Per a Barrera es tractava d’una lluita de Davids contra un Goliath “que havia acumulat enormes beneficis econòmics actuant amb total impunitat i menyspreu per la salut dels seus treballadors amb el beneplàcit del règim franquista, que considerava Uralita una indústria model”.

Entre aquests canvis és especialment rellevant el fet que els tribunals ja no reconeixen els efectes sobre els treballadors, sinó també sobre les seves famílies per l’exposició a les fibres d’amiant adherides a la roba de treball sobre que pateixen els efectes de la inhalació d’amiant pel mer fet de viure o treballar a les proximitats de fàbriques com la d’Uralita a Cerdanyola o Rocalla a Castelldefelsa, fàbrica aquesta que va ser absorbida per Uralita.  

Llargs processos judicials

El també advocat del cas Miguel Arenas ressalta les coses que no han canviat, com que les víctimes de l’amiant continuen estant obligades a acudir als tribunals i afrontar llargs procediments judicials que acaben arribant fins el Tribunal Suprem per veure reconeguts els seus drets i accedir a les prestacions i indemnitzacions que els pertoquen. Arenas considera aquesta situació “intolerable” ja que “imposa una dosi addicional de patiment a unes persones que ja tenen prou amb el fet de patir en primera persona o els seus familiars malalties tan greus com l’asbestosi, el càncer de pulmó o el mesotelioma, que continua sense tenir cura coneguda”.

Arenas lamenta que en massa ocasions les víctimes no poden veure com es guanya el cas i els beneficiats acaben sent els seus hereus ja que l’empresa “té temps i diners per dilatar els processos tot i saber que el Suprem acabarà dient allò que ja ha dit en infinitat d’ocasions abans”. Per l’advocat, “és una vergonya i una mostra de manca d’humanitat per part d’una empresa responsable d’un veritable genocidi laboral”.

Marta Barrera considera també important recordar que la lluita judicial d’aquests anys han ajudat a mostrar la problemàtica de l’amiant en tota la seva extensió i que ara es parli del risc que suposa la presència de l’amiant per als treballadors del metro. Barrera indica que més de 3000 productes que contenen amiant o que tenen l’asbest com a principal matèria prima s’han fabricat a l’estat i no només les plaques d’uralita i les canonades d’aigua amb fibrociment, “els productes que primer ens venen al cap quan pensem en amiant”.

1900 casos a Espanya de malalties relacionades amb l’amiant

L’Atlas de Mortaldat per Càncer i altres causes a Espanya  indica que anualment es donen més de 1900 casos a Espanya de malalties relacionades amb l’amiant, dels quals almenys 250 corresponen a mesoteliomes, una patologia que té en l’exposició a l’amiant l’única causa reconeguda per la comunitat científica internacional. Un dels autors de l’informe, el doctor Gonzalo López-Abente, estima, però, que més del 95% d’aquests casos no són reconeguts per la Seguretat Social com a causats per l’amiant.

En aquest sentit, el grup mèdic comarcal coordinat pel doctor Josep Tarrès constata una corba ascendent de les afeccions relacionades amb l'amiant amb patologies que poden ser cròniques, com l'asbestosi o les plaques pleurals, o cancerígenes, com el càncer de pulmó o el mesotelioma, un tipus de càncer que sempre està relacionat amb l’amiant i que els estudis científics indiquen que té una afectació a Cerdanyola 70 vegades superior a l'habitual.