14 veïns de Cerdanyola i Ripollet interposen demanda conjunta contra Uralita com afectats passius

Un miler de persones de Cerdanyola han rebut un diagnòstic d'afecció relacionada amb l'amiant. Cada any apareixen 50 cassos nous. Alguns són extreballadors d'Uralita i altres, familiars seus o persones que vivien a l'entorn. 14 afectats passius han presentat ara una demanda conjunta contra Uralita per un valor de 5.189.000 euros. El Col·lectiu Ronda recorda que la prescripció de cada cas es compleix a l'any de la mort o el diagnòstic.

"És inadmissible que ens arribin cassos que ja han prescrit", indica Esther Costa, una de les advocades del Col·lectiu Ronda especialitzada en temes relacionat amb les patologies de l'amiant, que destaca els estudis del doctor Josep Tarrés per recordar que no es tracta d'una qüestió del passat sinó que cada any hi ha diagnòstics de patologies que poden ser cròniques, com l'asbestosi o les plaques pleurals, o cancerígenes, com el càncer de pulmó o el mesotelioma.

Les 14 persones, de Cerdanyola i de Ripollet, que ha interposat demanda ara contra Uralita, són persones afectades passives que han desenvolupat un mesotelioma, que des del Col·lectiu Ronda recorden que és una forma de càncer que afecta el pulmó i té "com a únic origen possible l'exposició a l'amiant". D'aquesta demanda conjunta, 13 són familiars de treballadors, afectats passius domèstics, i una és una persona que vivia a l'entorn de la fàbrica.

En aquest sentit, Esther Costa explica les víctimes passives estan recorrent ara el camí que ja han fet els treballadors, que tenen reconeguts els seus drets pels Tribunals, tot i que Uralita no s'avé a arribar a acord i obliga a plantejar processos judicials. L'advocada comenta que, pel que fa als afectats passius, els domèstics tenen oberta una via de reclamació clara, mentre que els ambientals, per veïnatge, són l'actual repte d'aquesta lluita. 

Sentència del Suprem

Costa posa l'accent en què una sentència del Tribunal Suprem del mes de desembre passat reconeix que Uralita sabia de la nocivitat de l'amiant des dels anys 40 i que hauria d'haver posat mesures de seguretat. Aquesta sentència considera provat que aquesta roba contaminada era l'origen de les patologies relacionades amb l'amiant que havien provocat la mort de 4 dones vinculades familiarment totes elles amb treballadors d'Uralita - a les localitats de Getafe i Valdemoro- i exposades a les fibres d'asbest mentre es feien càrrec de la neteja de la roba de feina de les seves parelles.

Així, el Col·lectiu Ronda insisteix que la normativa establia amb claredat que en els casos de centres productius on hi hagués manipulació d’amiant, l’empresa havia de fer-se càrrec de la neteja d’aquesta roba. Una tasca que, a més a més, havia de recaure de forma inexcusable en personal de la pròpia companyia degudament format. De fet, el reglament també incloïa altres mesures destinades a minimitzar el risc que la roba impregnada de fibres d’amiant podia suposar per als treballadors i les persones del seu voltant com, per exemple, l'obligació de disposar de dues taquilles diferents de tal forma que la roba de carrer mai no pogués quedar exposada a l’amiant.

Costa manifesta que les demandes es presenten de forma col·lectiva per mostrar al jutge, a Madrid, que no es tracta de cassos puntuals sinó que és un tema que afecta una població sencera, Cerdanyola, com a zona zero de l'amiant. L'advocada explica, a més, que els demandants s'agrupen en funció de les patologies i afinitats i en aquest cas les 14 persones pateixen totes un mesotelioma.