30 anys de bandera i escut, símbols de Cerdanyola

Els actuals escut i bandera de Cerdanyola celebren enguany els 30 anys d'existència i van suposar la simplificació d'uns símbols confusos per adaptar-los a la modernitat, al temps que en aquestes tres dècades han seguit evolucionant.  Els integrants de la comissió ciutadana que els va dissenyar consideren que han fet el seu paper de refermadors d'identitat col·lectiva.

Una comissió ciutadana - formada per Jaume Mimó, Isidre Grau, Josep Maria Cortada Xaneta, Jesús Bolinaga, Miquel Sánchez  i Albert Lázaro- va ser l'encarregada d'estudiar i dissenyar els símbols de Cerdanyola l'any 1986 per encàrrec de l'Ajuntament. Un escut caironat, recolzat sobre un dels seus angles, amb una corona al capdamunt en el que heràldicament es coneix com timbre. A l'interior, la franja esquerra amb un lleó d'atzur rampant i coronat d'or; a la dreta, les barrers catalanes; i al centre una espasa sobre fons verd. Aquest és l'escut de Cerdanyola, marcat pel passat medieval de la ciutat que la Generalitat va aprovar l'agost de 1987.

Un dels integrants de la comissió ciutadana era el dissenyador Jesús Bolinaga que va ser l'autor del Disseny original d'aquell escut amb la corona del marquesat de Cerdanyola, el lleó dels Marimon, les barres de la senyera com reminescència del Palau reial de Valldaura i l'espasa del cavaller Sant Martí.  

La bandera té dues parts ben diferenciades. A l'esquerra, una combinació de rombos vermells i grocs sobre fons blanc i a la dreta un fons de color verd. Jesús Bolinaga també va ser l'autor del disseny i explica la part amb els colors de la senyera té aquest dibuix amb rombos buscant una inspiració renaixentista italiana. Per altra banda, el color verd es va decidir perquè és habitual d'equips de diferents esports de la ciutat i correspon també a la presència de Collserola.

Reforçar la identitat

Els membres de la comissió consideren que la gent s'ha fet seus aquests símbols i van ajudar a reforçar la identitat comunitària de Cerdanyola i allunyar-se de la visió de ciutat dormitori que podia haver en el passat.

Albert Lázaro destaca que els integrants de la comissió van treballar amb l'únic interés de fer una aportació per a la seva població i critica que posteriorment s'han encarregat treballs similars a professionals que han comés errades perquè desconeixen la ciutat i la seva història.

Entre les tasques encomanades a comissions ciutadanes en aquell moment, van tenir èxit les de l'arbre emblemàtic de l'alzina de Cordelles, però va fracassar la del museu que s'havia de fer a l'espai on hi ha el Palau de Justícia perquè requeria un manteniment molt important. També va treballar la comissió de Patrimoni, però Albert Lázaro recorda que metre s'anaven catalogant edificis, el govern municipal d'aleshores autoritzava els enderrocaments.

Lázaro proposa que el tema Himne a Cerdanyola, amb música de Sebastià Garriga i lletra de Josep Naudi, sigui designat oficialment com a símbol i himne de la ciutat. Precisament, Josep Naudi ha mort aquest 9 de juliol als 96 anys. Naudi va ser impulsor de moltes activitats culturals i cíviques i va ser, per exemple, un dels promotors i fundadors de la Penya d’Escacs Cerdanyola i de la Societat Coral “ Els Novells”