Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Escoltar en directe

Política

  • Portada
  • Política
  • 48'9 milions d'euros, 8.136 de pessetes, per al pressupost municipal
48'9 milions d'euros, 8.136 de pessetes, per al pressupost municipal

48'9 milions d'euros, 8.136 de pessetes, per al pressupost municipal

24 de febrer de 2006 a les 0:00

El pressupost de l'Ajuntament de Cerdanyola és de 48.904.334 euros, i supera així per primer cop els 8.000 milions de pessetes, després de la seva aprovació ahir al Ple Municipal amb el suport del tripartit de govern -Iniciativa per Catalunya-Verds/Esquerra Unida i Alternativa (ICV/EUiA), Convergència i Unió (CiU) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)- i el Grup Mixt, l'abstenció del Partit Popular (PP) i el vot contrari de Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i de Participació Activa i Social (PAS).

El govern va presentar els comptes municipals com els d'un avenç important per fer front a les necessitats de la ciutadania tant d’infraestructures com socials, mentre l'oposició criticava precisament les mancances de caràcter social, l’increment dels impostos a la ciutat i la falta de participació en el debat sobre els pressupostos municipals.

Pel que fa als números en si, el pressupost suposa un increment de quasi 3 milions d'euros respecte el de 2005, un augment del 6'27 percent . Pel que fa a les partides, en la relació d'ingressos la més destacada és la d'impostos directes, seguida de la de transferències que, de fet, és la que més augmenta respecte els comptes del 2005, un 28'47 percent . En el capítol de despeses, les més destacades són les de personal i compres de béns corrents i serveis, que suposen un 76 percent del total de despeses.

El regidor de Serveis Generals, Santiago Cayuela, indica que el pressupost visualitza la política del govern que s'ha basat al llarg del mandat en un Pla d'Inversions Quadriennal per consolidar un eix cívic central, refermar el teixit d'equipaments i pacificar la trama urbana de la ciutat, un Pla de xoc per rehabilitar equipaments en "situació preocupant", l'atenció a l'espai públic, un "pas endavant" en la gestió de residus, l'atenció a les persones i la millora integral de l'organització municipal per oferir millors serveis.

Segons Cayuela, el pressupost en si es basa en tres eixos principals. El primer seria l'acompliment del Pla Econòmic-Financer 2006-09 que acabava d'aprovar el Ple Municipal.

El segon eix és el desenvolupament de noves inversions al marge de les previstes en el Pla Quadriennal -entre les quals cita la segona escola-bressol pública (840.000 euros), la construcció de la piscina de Montflorit (192.451 euros), les actuacions en enllumenat (150.000 euros), centres cívics (120.000 euros) o mesures de pacificació del trànsit (100.000 euros), entre les més destacades.

El regidor de Serveis Generals destacava els acords assolit amb altres grups com l'inici de la restauració de l'ermita de Les Feixes o el Pla de Soterrament de Contenidors, amb el PP, i l'habilitació d'espais per assaig de grups musicals, amb el PAS.

Cayuela indica que el tercer eix és la posada en marxa de nous programes o l'ampliació d'alguns ja existents com el 010 complementari a la ja existent Oficina d'Atenció a la Ciutadania, el programa d'actuació amb infants i adolescents en situació de risc, el programa de lleure per a joves amb discapacitat, l'atenció psicològica a dones víctimes de violència de gènere, l'augment del servei d'atenció domiciliària, l'elaboració del Pla Director de Clavegueram, l'extensió del servei de neteja urbana a barris externs i polígons, el reforç en la recollida selectiva, la promoció de comerç i gastronomia o l'aportació a la Fundació de l'Esport de Cerdanyola, entre d'altres.

L'oposició, crítica amb impostos i caràcter social

Joaquín Gairín va actuar com a portaveu en els temes econòmics del grup majoritari de l'oposició, el PSC. Gairín va afirmar que s'incomplia el compromís de fer pressupostos participatius i va assegurar que "no és compensatori de desigualtats socials i culturals ni equilibrat perquè és en funció dels interessos de cadascun dels partits" del govern municipal. El regidor socialista indica que el pressupost augmenta per "mantenir la propaganda acostumada" i destaca que s'haurien de limitar ingressos "perquè estan inflats" i reduir la despesa corrent i la partida de personal.

El portaveu popular, Antonio González, va mostrar-se satisfet de l'acord amb el govern perquè s'han acceptat propostes, a més de les ja citades, "sensibles amb el medi ambient" com afavorir la instal.lació de plaques solars, la neteja de graffittis o el "manteniment d'una tradició nadalenca" com és un lot de productes per la gent gran en situació més desafavorida.

González argumentava la seva "abstenció crítica" per responsabilitat d'una oposició que treballa per l'interès de la ciutadania però que està lluny d'un govern majoritàriament d'esquerres. El portaveu del PP criticava especialment la revisió cadastral "que ha fet de Cerdanyola una de les ciutats més cares  de Catalunya sense que hi hagi els serveis necessaris", però també una "propaganda excessiva, subvencions, de vegades poc controlades", una elevada partida de personal, l'augment de la despesa en consum o la que considera encara massa elevada xifra d'endeutament.

Pel que fa al regidor del PAS, Daniel Helbig, remarca que "s'està a anys llum" d'un pressupost participatiu i assegura que els comptes responen a "la fal.lera del Cerdanyola, posa't maca". Helbig indica que des del propi govern s'ha dit que "aquesta és la legislatura de les obres i la següent serà de les persones" per remarcar que són uns pressupostos poc socials.

Des del govern, Cayuela afirma que més del 50 percent de l'increment de pressupost ordinari és per a programes d'atenció directa a les persones i que "la inversió al carrer també té com a objectiu la millora de la qualitat de vida" de les persones. En aquest sentit, insistia la regidora de Promoció Social, que destacava diversos programes d'atenció a les persones que es posaran en marxa enguany.

L'alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, destaca que el govern voldria fer coses "que la realitat, tossuda, no permet" i assegura que la crítica és positiva, però perd valor "quan respon a criteris interessats".