50 anys de la UAB, tota una història de Cerdanyola

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) tancava ahir amb una festa els actes de celebració del seu 50 aniversari, commemoració que ha tingut un ampli programa d’actes durant aquest curs 2018-2019. 50 anys és una xifra rodona que per una institució acadèmica fa que sigui una universitat jove, però que serveix per fer balanç i plantejar-se reptes de futur. És, sense dubte, història important de Cerdanyola, però, la coneixes la seva història?

Oficialment, la Universitat va néixer el 6 de juny de 1968 a través d'un decret-llei del govern de la dictadura. Un mes després, un nou decret crea les primeres quatre facultats: Lletres, Medicina, Ciències i Ciències Econòmiques i designa Vicente Villar Palasí, president de la Comissió Promotora de la UAB fins que l’agost de 1970 es converteix oficialment en el seu primer rector.

Vicente Villar Palasí era germà del ministre d'educació franquista del moment i volia canviar tot el sistema educatiu de l'estat. Ell se n'adona que cal intentar un cert canvi de model, amb un caràcter experimental i certa autonomia, que havia de ser només a Madrid, però acaba estenent-se també al País Basc i Catalunya, per insistència de Vicente Villar Palasí, tal i com ressalta Antoni Serra Ramoneda, un dels fundadors de la UAB i rector de 1980 a 1985.

Al febrer de 1969 s’inicia l’adquisició de terrenys a Cerdanyola, una finca que es va comprar per 150 milions de pessetes i que posteriorment va créixer amb l'expropiació de finques adjacents. Les obres van ser ràpides i amb edificis mal acabats que es lliuraven amb retard.

Assumpta Cros, estudiant de Lletres d'aquell primer curs i posteriorment professora i vicerectora, recorda les paraules del professor Jose Manuel Blecua: " 'no se puede construir una universidad en un páramo en el desierto' i això és el que era.

Al 1975 és el moment del Manifest de Bellaterra, que reivindica una universitat democràtica, autònoma i socialment responsable, l'esperit del qual, apunta Carlos Sánchez, Vicerector de Relacions Institucionals,  s'ha recuperat durant la commemoració d'aquest cinquantè aniversari.

Al mateix temps es redactaven els estatuts de la UAB de forma "molt conjunta i participativa", segons recorda Margarita Arboix, professora de Farmacologia des de 1976 i actualment rectora de la universitat, que apunta que es van fer tenint molt present els drets de les persones i la necessitat d'una gran qualitat en la docència i la recerca.

La Universitat Autònoma de Barcelona es creia que podia ser útil per allunyar de Barcelona les protestes estudiantils contra la dictadura, tot i que no es va aconseguir. La universitat de Cerdanyola tenia fama de contestatària i encara avui en dia la té.

Era una universitat jove, amb alumnes joves i inconformistes. I no només s'iniciaven mobilitzacions per aquells aspectes que podien afectar l'educació sinó que el col·lectiu també donava suport a moltes altres protestes que arribaven de sector diferents com podia ser, per exemple, una vaga de la construcció.

Les principals reivindicacions, que Cros destaca que es compartien entre els estudiants i també professorat de la UAB, eren les de l'Assemblea de Catalunya: llibertat, democràcia, amnistia i l'estatut, però també les educatives, per democratitzar la universitat.

Després van venir les lluites sindicals i altres protestes recordades contra la presència de José María Aznar al campus, el procés de Bolonya o amb l'ocupació del rectorat al 2013 per reclamar l’aplicació de mocions aprovades pel Claustre General de la universitat i que ha acabat amb 27 encausats que denuncien persecució.

Però al marge d'aquestes protestes, el balanç d'aquests 50 anys és per als responsables institucionals més que positiu. La rectora remarca que moltes persones que han sortit de la UAB han assolit responsabilitats i això vol dir que han sortit amb uns coneixements i una capacitació de base que els han permès situar-se en el món de l'economia, la medicina, la història... A més, la recerca que s'ha fet a l'Autònoma la situa com a líder a l'Estat. I pel que fa al futur?

El repte passa per unes noves tecnologies que Arboix apunta que "suposen canvis en la forma d'ensenyar, amb una presencialitat imprescindible però amb elements com els cursos online MOOC que entraran amb força, amb canvis en models tradicionals com Medicina on es poden utilitzar ninots que parlen, es queixen... les noves tecnologies transformaran la universitat". El futur també reclama noves titulacions que ja han de formar part del nou Pla Estratègic de la UAB i noves metodologies de treball, en recerca però sobretot en docència, i en les relacions alumne-professor que canviaran molt "mantenint  la concepció de servei a la societat amb valors humans". 

La Universitat Autònoma de Barcelona ha fet 50 anys i ho fa mantenint la seva fama d'universitat revolucionària i puntera a l'Estat, amb un gran potencial científic i professorat de molta qualitat. Però, sobretot, mantenint un dels aspectes que consideren vitals, la concepció de servei a la societat amb valors humans.