'Abans de l'Alba', ca n'Oliver mostra la petjada humana a Cerdanyola des del Paleolític

El sincrotró Alba és el símbol del futur tecnològic de Cerdanyola i del país en un terreny que al llarg de la història ha estat clau en les èpoques més diverses. El museu d'història de ca n'Oliver mostra ara aquesta rica història en una exposició oberta fins el 25 d'octubre.

Abans de l'Alba explora el dens patrimoni històric que s'ha descobert a la Plana del Castell al llarg de dècades d'excavacions arqueològiques en què s'han fet troballes que van des del paleolític a la guerra civil resseguint la petjada humana per més de 300.000 anys.

20 plafons informatius expliquen aquest viatge per la història de la humanitat sense abandonar el territori de Cerdanyola i 11 vitrines exposen 85 objectes descoberts a la zona i entre els que destaquen des de les peces de cultura campaniforme del Calcolític, a la gran col·lecció del poblat ibèric de ca n'Oliver, passant per figures de l'època romana o l'etapa dels masos i el castell. Joan Francès, director del museu de ca n'Oliver, indica que l'exposició deixa clar que aquest territori és clau de futur com també ha estat "centre de poder" al llarg dels segles, especialment amb la presència del castell i l'església. 

Els plafons són:

1. Abans de l'Alba. Descripció general del pol científic de la zona.
2. Un territori clau. Descripció del territori.
3. Fosses i més fosses. Explicació sobre els jaciments del Parc de l'Alba.
4. Les petjades més antigues. Paleolític (600.000-5.000 abans de Crist).
5. La primera pagesia. Neolític (5.000-2.500 abans de Crist).
6. Un panteó del calcolític. Jaciment de can Fatjó dels Aurons (2.200-1.800 abans de Crist).
7. Aldees i camps. Edat del Bronze (1.800-750 abans de Crist) i primera Edat del Ferro (750-550 abans de Crist).
8. Abans del Campus. Jaciment a la UAB (4.000-450 abans de Crist).
9. Primeres experiències urbanes. Cultura ibèrica (sVI-I abans de Crist).
10. El vilatge de can Xercavins. Jaciment en tres fasses (475-250 abans de Crist).
11. Vies, vil·les i ciutats. Època romana.
12. L'aldea d'Els Mallols. Segles V-VII.
13. Pagesia, senyors i capellans. Alta Edat Mitjana (s. VIII-X).
14. Viure en un mas. Segles XII-XIII.
15. Masies i vi. Segle XV.
16. L'església vella de Sant Martí. Segle XVI.
17. De poble a ciutat. Segles XIX-XX.
18. Testimonis d'una guerra. 1936-1939.
19. Ciència per abans de la ciència. Estudis i tecnologia de l'arqueologia.
20. Cap el futur. Tecnologia, Via Verda i Patrimoni.

Aquesta presència humana constant ha permès la realització de troballes interessants i importants que ara, un cop interpretades, es poden donar a conèixer de forma global. Joan Francès explica que la mostra és només una síntesi d'una evolució en que destaca la presència constant en un territori ocupat sense buits, és un "libre de prehistòria que llegim a nivell local". El director del museu de ca n'Oliver remarca "l'extraordinària capacitat creativa" d'uns éssers humans que "s'adapten i inventen" des de fent un estri d'un còdol a fent un sincrotró.

Les darreres excavacions s'han realitzat fa només uns mesos aprofitant les obres d'urbanització del Centre Direccional. A només uns metres del Sincrotró es va descobrir un hipogeu de l'edat del Bronze amb restes humanes de fa més de 3.500 anys i peces materials que han estat objecte d'un laboriós treball científic d'alta tecnologia que ara es pot comparar amb el d'altres jaciments de l'entorn, com el de les sitges de la UAB o l'hipogeu del calcolític del carrer Paris.

Responsables de l'Ajuntament de Cerdanyola, de la Diputació de Barcelona, del Consorci del Centre Direccional i dels museus de Cerdanyola i Sant Cugat han presentat la mostra que comptarà també amb un ampli programa d'activitats complementàries que inclouran una conferència del director dels treballs arqueològics, Marc Guàrdia, tallers sobre excavacions o una nova edició del cap de setmana ibèric.

La regidora de Cultura, Elvi Vila, remarca que l'exposició ensenya "d'on venim, on estem i segurament cap a on anirem" i mostra una història pròpia desconeguda per a molts cerdanyolencs.

Pere Solà, director del Consorci Urbanístic del Centre Direccional, destaca que el projecte del Parc de l'Alba significa "l'enllaç entre la prehistòria i el futur" d'un territori que de vagades ha estat "magatzem de rebuig de la prosperitat" i que vol esdevenir model de ciutat sostenible per viure i treballar en comunitat". Solà recorda que el Consorci va aportar 1'4 milions per a la creació del Museu i Poblat ibèric de ca n'Oliver i que mantindrà el suport a les prospeccions arqueològiques que es realitzin.

Per la seva banda, la coordinadora de Cultura de la Diputació, Marta Alós, destaca la riquesa cultural que suposa el treball realitzat als 65 museus locals de la província i el gran retorn econòmic que suposa per al territori.

Les pròximes activitats que es realitzaran a ca n'Oliver són la visita nocturna del dia 11 de juliol, la jornada de portes obertes en les excavacions arqueològiques del dia 16, l'itinerari pel parc de Collserola del 6 de setembre, la conferència de Marc Guàrdia sobre les excavacions a la plana del Castell entre els anys 2007 i 2014 el 17 de setembre, o el taller sobre la guerra a l'antiguitat, Vae Victis, del dia 20 de setembre.