Acte d'homenatge a la figura de Lluís Companys
18 d'octubre de 2004 a les 0:00La secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya de Cerdanyola del Vallès va retre homenatge, divendres passat, al president de la Generalitat afusellat el 15 d’octubre de 1940, Lluís Companys i Jover. L’acte va tenir lloc a les 19.00h a la plaça de l’Estatut, sota l’escultura de Salvador Mañosa que recorda al president assassinat per l’exèrcit del general Franco.
Una primera intervenció va repassar els darrers dies de Lluís Companys, des de la seva detenció a la França ocupada, el consell de guerra a Barcelona i el seu afusellament a Montjuïc la matinada del 15 d’octubre d’ara fa 64 anys. El president de la secció local d’ERC, Francesc Rossinyol, va continuar amb la lectura d’un manifest que deixa palesos "els esforços d'ERC en reivindicar la rehabilitació pública per part del govern democràtic espanyol, no solament de la persona i l’honor del president Companys, sinó alhora la de la memòria de milers de catalans i de ciutadans de tot l’Estat represaliats en aquell període".
ERC exigeix la revisió del “procés judicial” sumaríssim que el condemnà a l’afusellament i en demana la seva anul·lació. D’altra banda, s’adreça al Parlament de Madrid per a què l’Estat espanyol demani perdó al poble de Catalunya per les atrocitats de tota mena comeses pel franquisme, de les qual Lluís Companys i Jover n’ha esdevingut un símbol representatiu. En recent iniciativa parlamentària, ERC ha aconseguit que el Congrés de Diputats -amb l’única abstenció del PP- insti al govern espanyol a fer passos per a rehabilitar la figura del President mitjançant l’organització d’un acte de desgreuge i l’elaboració d’un informe, ja endegat, per a estudiar la fórmula jurídica que meni al sobreseïment dels processos sumaríssims del franquisme, entre ells el del president Companys.
El manifest conclou que Esquerra Republicana de Catalunya restarà amatent perquè els acords inicialment assolits al Congrés es facin realment efectius, i continuarà insistint en l’exigència de què l’Estat espanyol acabi demanant perdó per la terrible repressió soferta durant l’època franquista pel poble de Catalunya, les seves institucions, la seva llengua i la seva cultura.