Agustí Jiménez explora els 100 anys de llunyania de Montflorit

L’escriptor, veí de Montflorit, ha presentat un llibre que recorre la història d’aquest territori des de l’època ibèrica fins l’actualitat.

El llibre obre amb una introducció dedicada al paisatge d’un territori on la natura sempre ha estat protagonista, frontera amb el Parc Natural de Collserola, i on Agustí Jiménez fa un repàs a l’espai físic, als rius i torrents, les fonts, la vegetació o el clima per dedicar 9 capítols a fer un ampli recorregut per la història d’aquest territori des dels seus primers pobladors.

Així, l’època ibèrica -amb les excavacions del poblat de ca n’Oliver i la posterior museïtzació com elements destacats- ocupa la part inicial del llibre abans d’entrar en l’empremta romana i el pas a l’edat Mitjana, dedicant un espai important al monestir del Císter i el Palau Reial de Valldaura -i les seves llegendes- per destacar també la importància de masos com els de Can Coll, Can Cerdà, Can Fatjó del Molí O EL Mas Oliver, especialment clau en la història de Montflorit.

Cent anys de llunyania del nucli urbà de Cerdanyola, indicava Agustí Jiménez en la presentació del llibre al centre cívic Montflorit, però també, apunta l’autor, de la majoria d’administracions. De fet, Jiménez creu que aquesta llunyania, potser real als anys 20 del segle passat quan naixia el barri, ara continua al marc mental de molta gent.

La compra i parcel·lació del mas Oliver pels germans Riera al 1920 donaria pas a la urbanització a partir de 1921, quan l’Ajuntament dona el seu permís. L’autor explica que els propietaris dels terrenys encarregarien a Ignasi Mas el traçat de carrers.

En aquest context, l’autor destaca la petjada de l’aleshores arquitecte municipal de Cerdanyola, Eduard Maria Balcells, a qui considera “l’arquitecte oficiós” de Montflorit ja que una part important de les principals torres que es van construir en aquell moment són de la seva autoria, però també el Casino, espai que actualment ocupa el Centre Cívic del barri.

Agustí Jiménez destaca com un dels elements destacats de la seva recerca que ha pogut datar documentalment el poema de Caterina Albert (Víctor Català) on bateja el territori com a Montflorit al 1923. Jiménez manifesta que el primer pas va ser certificar que el poema era realment obra d’Albert, cosa que va aconseguir gràcies a la intervenció de dues especialistes de la Universitat de Girona: Margarida Casacuberta i Irene Muñoz Pairet.

Un altre dels elements que Jiménez considera especialment destacables de la seva recerca és l’arbre genealògic de la família Juventeny perquè creu que amb aquesta nissaga es pot establir un paral·lelisme amb Montflorit ja que van arribar al Mas Oliver com a masovers al 1916, abans de la urbanització, i encara continuen descendents a Cerdanyola, com la Carme Mimó i Juventeny.

Episodis que han marcat la història com la guerra civil o la riuada i la nevada de 1962; les diferents planificacions urbanístiques, incloent-hi la situació del Centre Direccional; espais i equipaments de referència com el Casino, l’escola, la piscina o l’escola-bressol; les entitats esportives; institucions com les fundacions Catalonia Creactiva i Barcanova; entre moltes altres referències d’aquests 100 anys formen part del llibre

Jiménez remarca que Montflorit va nàixer inspirada en els models de ciutat jardí, però, a diferència d’altres cassos, sense planificació i això va comportar des del seu inici mancança de serveis. Aquesta situació va provocar que ja als anys 20 del segle passat el primer veïnat s’organitzés i es creés un sentiment comunitari i reivindicatiu.

Cent anys després d’aquella primera urbanització, Jiménez creu que haver assolit la declaració de Collserola com a Parc Natural al 2010 o la desclassificació del Vial de Cornisa al 2016 són fites destacades per a Montflorit però creu que encara planen amenaces sobre el barri que caldria esvair en relació a qüestions com el Pla General Metropolità o el túnel d’Horta ferroviari.

La presentació del llibre d’Agustí Jiménez, autor també de Per amor a la música. La vida de Jordi Morral i Masià, biografia del compositor cerdanyolenc, estava organitzada per una de les entitats culturals de Montflorit, Vespres Literaris, amb moderació a càrrec d’un dels seus integrants, Andrés Córdoba.