AI reclama la recuperació de la memòria històrica sobre el franquisme

El grup local d’Amnistia Internacional ha presentat a l’Ateneu l’informe El deute pendent amb les víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme elaborat per la pròpia organització. La xerrada va comptar amb la presència de Carlos Jiménez Villarejo, exfiscal en cap anticorrupció; Manel Perona, president de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya; Josep Lluís Negreira, historiador local; i Montse Garriga, portaveu d’Amnistia Internacional Catalunya.

Carlos Jiménez Villarejo, que va qualificar l’informe d’Amnistia de document històric de lectura obligada per a conèixer amb rigor el nostre passat, va parlar de l’obligació de parlar alt i clar d’una època, la de la dictadura franquista, que s’està quedant sense testimonis vius i que continua sotmesa a un "vergonyós" pacte de silenci.

Jiménez Villarejo va citar unes paraules del filòsof Manuel Reyes Mate al dir que la memòria moral no és recordar el passat, sinó reivindicar el patiment ocult com a part de la realitat i denunciar tota construcció del present que ignora la vigència d’una injustícia passada. Per a Jiménez Villarejo no es pot construir una democràcia autèntica mentre es continuïn ocultant les injustícies passades.

Jiménez Villarejo assevera que en la recuperació de la memòria històrica no hi ha ni rancúnia, ni venjança, sinó simplement exigència de veritat, de coneixement del que va significar la dictadura militar del general Franco, des del cop d’Estat de 1936 fins a la seva mort quaranta anys després.

El jurista va acusar al general Franco de genocidi i crims de guerra, basant-se sempre en proves documentals. Per exemple, a Catalunya, entre el 8 de febrer de 1939 i el 15 d’octubre de 1940 van morir afusellades 2.761 persones. Un altre exemple. En el decret número 55 de l’1 de novembre de 1936, redactat i firmat pel propi general Franco, s’organitzen els principis d’una repressió sistemàticament organitzada, definint el funcionament d’uns consells de guerra sense la més mínima base legal.

Carlos Jiménez Villarejo considera una obligació ineludible de qualsevol govern democràtic investigar les desaparicions forçoses que es van produir durant la guerra i durant la dictadura, ja que les persones desaparegudes no poden acollir-se a la llei d’amnistia perquè el delicte es continua cometent fins que les autoritats que provoquen la desaparició donen a conèixer l’indret on es troben. També reclama una voluntat ferma de l’Estat per declarar nuls tots els judicis militars il·legals fets durant el franquisme.

Els drets dels desapareguts

El president de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya, Manel Perona, no es va mostrar gaire optimista sobre la voluntat política per recuperar la memòria històrica. La seva associació ha demanat per primera vegada que els desapareguts siguin considerats desapareguts oficials i que algun govern assumeixi l’obligació de censar aquests desapareguts.

Perona va criticar durament a l’actual govern de la Generalitat, que vol tirar endavant un decret pel qual les restes de desapareguts que es puguin trobar, i un cop extingida la quarta generació de la seva família, ja no es podran reclamar i seran considerades restes arqueològiques.

La Universitat Autònoma de Barcelona i l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya, tenen signat un acord amb la finalitat de establir col·laboracions en activitats científiques d’investigació i desenvolupament tecnològic i facilitar l’intercanvi d’experts i formació de personal per a la tasca de recuperació de la memòria històrica de la Guerra Civil i de la dictadura.

Cerdanyola

L’historiador local Josep Lluís Negreira, que està a punt de publicar un treball sobre Cerdanyola i el període que va de la Guerra Civil a la mort del general Franco, va dir que durant les investigacions per enllestir el seu estudi ha pogut constatar que encara avui en dia hi ha por i moltes reticències a parlar del passat, i que així no es pot avançar amb garanties vers el futur.

Negreira pensa que si el franquisme va durar tants anys i encara perviu en el present és gràcies a la col·laboració de la gent, tal com demostra un recorregut per la història de Cerdanyola, amb noms propis prou coneguts que van mostrar la seva adhesió al règim col·laborant de diverses maneres.

Negreira va parlar d’una Cerdanyola d’uns 3.500 habitants recent sortida de la guerra on es registren 10 ciutadans afusellats, 250 tancats a les presons i camps de concentració i uns 500 obligats a marxar a l’exili. Sense oblidar la brutal repressió econòmica que van patir moltes famílies.

Amnistia Internacional exigeix al govern espanyol que assumeixi la seva responsabilitat en la identificació de les persones que, encara avui en dia, continuen desaparegudes, enterrades en foses comunes. També creu imprescindible que les persones que van ser detingudes i torturades tinguin la consideració de víctimes de crims de guerra i crims contra la humanitat.