Ajuntament i UAB impulsaran una fundació per a la Ciutat de la Innovació

L'alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, i el rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Lluís Ferrer, anunciaven divendres a inauguració oficial del curs universitari l'objectiu de crear una fundació per fer de Cerdanyola una ciutat de la innovació. La fundació vol comptar amb la participació d'Estat, Generalitat i teixit empresarial per fer de la Plana del Castell una referència en investigació a Europa.

"Cerdanyola aspira a ser la ciutat de la innovació de manera clara i decidida per fer del municipi una referència científica i ambiental en un projecte estratègic per al país", afirmava l'alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, a l'acte inaugural del curs acadèmic 2006-07 celebrat divendres al rectorat de la UAB. Morral feia una invitació pública al rector, Lluís Ferrer, a donar el primer pas per crear una fundació de la Ciutat de la Innovació amb la participació de Generalitat, Estat i empreses. Ferrer recollia el repte tot assegurant que "plegats podem construir un nucli de coneixement de primera magnitud" a l'àmbit català, espanyol i europeu.

Col.laboració entre ciutat i universitat

L'alcalde de Cerdanyola manifesta que un dels seus compromisos en aquest mandat ha estat estrènyer més els lligams entre ciutat i universitat i que "això va per bon camí amb acords que han permès acabar amb anys de litigi", en referència a la firma del conveni amb la UAB sobre el pagament de l'IBI. Segons Morral, aquesta situació dóna pas a col.laboracions que permeten definir conjuntament eixos estratègics per a la ciutat i fa referència al projecte de la Plana del Castell on hi haurà "habitatge de qualitat amb encaix ambiental al territori i el valor afegit de la recerca i la investigació". Tot plegat, segons l'alcalde, és una "gran oportunitat per a Cerdanyola i per a la UAB" que té com a punt clau al Laboratori de Llum Sincrotró Alba. En aquest sentit, el rector de la UAB, Lluís Ferrer, afirma que la voluntat de l'Ajuntament d'acostar ciutat i universitat "no són només paraules i bones intencions", sinó que ha suport un acord històric que tanca dècades de plets i que fa que, "per primera vegada, tenim els papers en regla".

Relleu de curs a la UAB

En la inauguració oficial del curs 2006-07, Ferrer va fer un repàs a alguns dels esdeveniments més destacats de l'exercici passat i dels projectes futurs, a més de fer un homenatge als professors desapareguts durant el curs passat, entre ells Josep Egozcue membres "d'una generació de pioners i fundadors de la UAB que eren docents apassionats". El rector destaca que la UAB "és més que mai una universitat d'investigació" com demostra el sincrotró i la creació d ela facultat de Biociència, però també pionera en avenços socials com els plans d'Acció d'Igualtat Home-Dona o d'Universitat i Immigració.

El rector recorda els Doctorats Honoris Causa atorgats el curs passat a la presidenta de las Abuelas de la plaza de Mayo, Estela Barnes de Carlotto, l'agent literària Carmen Balcells i l'historiador Nicolás Sánchez Albornoz; les visites de l'historiador Gabriel Jackson i del premi Nobel de literatura José Saramago; les activitats de l'any del Quixot o la dedicatòria del curs a l'Any de l'Àsia Oriental, entre altres. Lluís Ferrer manifesta que la reforma de la Llei Orgànica d'Universitats (LOU) millora "una llei impossible" que encara s'ha de modificar més, a l'hora que considera que l'Espai Europeu d'Educació Superior avança de "forma lenta i dubitativa".

El curs passat es va tancar a la UAB amb més de 5.000 treballadors, entre docents i personal d'administració i serveis, i 52.000 estudiants dels diversos cicles. En total, la UAB té 15 centres propis i 14 adscrits que atorguen 77 títols de primer i segon cicle en un curs que va tenir 321 milions d'euros de pressupost, segons indica el secretari general de la UAB, Rafael Grassa, a la memòria general de la universitat

Projectes de futur i Any de l'Evolució

Respecte el nou curs, el rector de la UAB destaca la posada en marxa de l'Any de l'Evolució com un homenatge al 125 aniversari de la mort de Charles Darwin, l'autor d'una de les teories més importants de la ciència moderna, al temps que criticava la polèmica aixecada per les teories creacionistes. Precisament, la lliçó inaugural del nou curs acadèmica va obrir també aquest Any de l'Evolució i va anar a càrrec del catedràtic de Genètica de la UAB, Antonio Fontdevila. Pel que fa als projectes de futur, Ferrer remarca la posada en marxa del Pla per a la integració dels discapacitats, la construcció de l'edifici Eureka i el Pla de conciliació feina-estudi.

El director general d'Universitats i Recerca de la Generalitat, Joaquim Prats, va destacar que el govern autonòmic té en l'aposta per la investigació un dels seus eixos prioritaris i va anunciar el tancament d'un Pla d'Inversió Universitària que incrementa un 30 percent l'anterior, un Pla d'Estructures en Recerca que suposa 500 milions d'euros fins al 2010 i una Pla de Millora del Finançament Universitari amb l'objectiu que la inversió per alumne sigui equiparable amb la de França  al 2010.

També va participar a l'acte inaugural del curs acadèmic de la UAB el periodista Joaquim Maria Puyal, membre del Consell Social de la UAB, que va destacar que la universitat cerdanyolenca sempre ha estat "pionera en la resposta a les necessitats i les demandes de la societat" i que ha de continuar així amb una formació cada cop més competitiva, orientada a la investigació i amb llaços més estrets amb l'empresa.

L'acte va comptar també amb l'actuació musical d'Oli Silva Mû i Delario Tape, components del grup Qbamba i la interpretació del tradicional Gaudeamus Igitur pel Cor de la UAB.