Alba Dalmau : “fem família a partir de persones que l’atzar ens va posant al davant”

La família entesa en la seva màxima extensió i més enllà dels llaços de sang, la maternitat, la reivindicació de la vellesa... són algunes de les qüestions que Alba Dalmau aborda a Si una família, la novel·la que ha obert el curs al cicle literari Cafè amb Lletres.

Si una família entra en el debat de preguntes com Què és la família? Quines formes pot adoptar? O si Hi ha alternatives al vincle de sang o la família no es tria?

L’autora té clar que, en aquest context, la família tradicional “és molt poc habitual”, com posa de manifest l’escola actual, i “va molt més enllà de la sang” a través dels amics, la família política o simplement “una persona que de sobte entra a la teva vida”. Per a Alba Dalmau, “la idea que la família és l’arbre genealògic està molt superada” .

Si una família resseguiex la història de la Paloma, una auxiliar de vol amb els pares jubilats a Mèxic i amb un tiet diplomàtic a l’ambaixada de Moscou, que retrobarà una coneguda de l’institut vint anys després i trencarà la seva soledat.

En Marcel, un apicultor desmanegat, i la seva mare, Simona, una iaia amb mal humor i un passat corprenedor, canviaran el rumb de la seva existència i l’endinsaran en un món familiar completament nou.

L’autora manifesta que la Paloma, la protagonista jove, busca entendre quin és el seu lloc al mon a partir de la família que va construint i que no és com l’imaginava i la Simona, que està al final de la vida, ha de fer un viatge cap enrere per descobrir qui ha sigut la seva família, quines són les seves arrels i que entenguem perquè aquest personatge és qui és.

Alba Dalmau explica que els personatges són ficció però tenen parts d’ella com autora. De fet, la protagonista, la Paloma té una professió o un físic allunyats de l’Alba Dalmau, però l’escriptora destaca que comparteixen una situació vital impactant que va ser la gènesi de la novel·la la: el moment del naixement d’un fill coincidint amb què l’àvia ingressa a la residència, la semblança entre “una vida que comença a despuntar i el moment crepuscular” de l’altra.

La novel·la també denuncia el que l’autora considera l’ultra maternitat, una onada contrària al feminisme i la incorporació de la dona al món laboral en que “sembla que ha de desaparèixer tot i la dona s’ha de tornar a tancar a casa” quan els dos universos han de poder conviure sense problema.

Si una família també explora en profunditat la vellesa i l’univers que suposen les residències, un món que l’autora s’ha adonat que no interessa a la nostra societat, amb una “vellesa arraconada” vivint amb el tabú de la mort a la qual “no es vol mirar a la cara”. Alba Dalmau vol mirar aquests espais i aquesta etapa deixant clar que hi ha vida i històries i que cal replantejar perquè cada cop vivim més anys i cada cop les residències són més presents.

La propera sessió del Cafè amb Lletres de Cerdanyola serà el 16 d’octubre -19 hores- amb la presentació de Teoria del joc, premi Anagrama de novel·la 2025, per part del seu autor, Arià Paco. La presentació anirà a càrrec de Llúcia Ramis.