Albert Lázaro treu boira de la memòria del cartellisme històric de Cerdanyola

Albert Lázaro exposa a cal Pintxo una col·lecció de cartells històrics que retraten la cultura i la política de Cerdanyola des dels últims temps de la dictadura i la Transició.

Albert Lázaro, cronista de Cerdanyola, exposa a cal Pintxo una col·lecció de cartells històrics que retraten la cultura i la política de Cerdanyola dels últims temps de la dictadura i la Transició. La mostra, amb 67 cartells, s'estructura en 7 blocs, quatre de caràcter cultural i tres de tarannà polític amb cartells que van des de finals dels anys 60 als inicis del segle XXI.

Els 7 blocs en què s'estructura la mostra són, en la vessant cultural, Etapa predemocràtica, Festes Majors, Aplecs i Gitanes i Diversos, i en l'apartat de política, hi ha els blocs d'Eleccions municipals, Partits polítics i Moviments cívics.

Les protestes contra el primer projecte urbanístic a Canaletes amb acusacions d'especulació, la inauguració de l'Ateneu, les crítiques al pas de l'anomenat tren nuclear per la línia El Papiol-Mollet, cartells electorals de partits polítics -alguns d'ells ja desapareguts-, homenatges a Txiki en diversos anys -un dels últims afusellats del Franquisme que va ser executat a la Collserola cerdanyolenca-, l'anunci d'un festival solidari a la mítica Drac Roig en què van participar els, aleshores, grans crooners nacionals Ramon Calduch i José Guardiola, o els cartells de les festes del Roser i de Sant Martí dels anys 70 són algunes de les imatges que es poden veure en una exposició que va comptar amb la presentació a càrrec del mateix Albert Lázaro i de l'historiador local Miquel Sánchez que van aprofundir en l'origen d'alguns dels cartells com el més antic, un anunci de la Setmana de la Joventut, dissenyat per Jesús Bolinaga, que es va celebrar a l'antic Casal Parroquial l'any 1967.

La mostra suposa un retrat d'uns temps no tan llunyans però als que ja comença a envair la boira de l'oblit i és també un homenatge a les generacions de persones de Cerdanyola que els van viure. Un repàs per l'exposició també permet adonar-se que, en alguns cassos, es mantenen semblances amb situacions de l'actualitat. Així, per exemple, Miquel Sánchez destaca la protesta contra el projecte del, en aquell moment, anomenat polígon Canaletes que "volia repetir la creació de Ciutat Badia".

Lázaro, cronista local, destacava a la presentació que bona part dels cartells ara exposats van ser conservats durant molts anys per Miquel Sánchez i posava de manifest l'objectiu de posar aquests cartells a l'abast de tothom. Així, reproduccions d'aquests cartells es poden comprar a un preu simbòlic de dos euros.

L'exposició està formada per reproduccions dels cartells originals que Albert Lázaro conserva ja que es vol evitar possibles riscos de deteriorament durant la mostra. De fet, és més que possible que molts d'aquests cartells siguin actualment peces úniques que serien irreemplaçables en car de trencament.

Albert Lázaro impulsa ja un nou projecte de recuperació de memòria cartellística, més complex que aquesta exposició. Així, el cronista i activista local té un projecte de divulgació dels centenars de pòsters sobre les obres teatrals que es van representar a Cerdanyola i Ripollet durant les primeres dècades del segle XX. El projecte va més enllà de l'exposició ja que vol treballar també amb les fotografies de les obres i molts dels llibrets editats identificant també les persones participants en els muntatges teatrals.