Albert Puig desvetlla l'origen de 150 cançons que formen part de la nostra vida

Al mar!; Arri, arri, Tatanet; Boig per tu; Bon dia; Cargol treu banya; El cant dels ocells; El gegant del pi; El meu avi; Fum, fum, fum; Jo vinc d’un silenci; L’Empordà... i així fins a 150 cançons que són nostres, que són nosaltres. El periodista Albert Puig (Cerdanyola del Vallès, 1966) les recopila, comenta i despulla a 'El cançoner de tothom. Les 150 cançons catalanes de la nostra vida' (Ed. Llibres d'Ombrosa), 528 pàgines acompanyades per les il·lustracions d’en Roger Padilla, guitarrista de Manel.

El cançoner de tothom recull lletres de les cançons, les seves partitures, informació acurada sobre els seus orígens i intencions que desvetlla més d’una sorpresa, i les il·lustracions d’en Roger Padilla. L’autor d’aquest llibre força llaminer és el periodista de Cerdanyola del Vallès, Albert Puig, vinculat professionalment al món de la música des de fa molts anys. Puig es preguntava quin era l’origen d’algunes de les cançons que formen part del nostre inconscient col·lectiu i que "sovint cantem sense saber exactament què estem cantant".

El llibre és el resultat de tres anys de feina, elaborant i contrastant llistats de cançons que ja formen part del repertori popular de diverses generacions per saber quines són les més recordades i conegudes, incloent-hi la canalla, "que continua sent dipositària d’un cançoner infantil que es manté inamovible al llarg dels anys". Un treball de recerca que inclou immersions en fons documentals, entrevistes amb especialistes en folklore i tradicions i "trobades d’allò més enriquidores amb autors vius".

El cançoner de tothom s’estructura en diversos blocs temàtics que inclouen les cançons per ordre alfabètic. En l’apartat infantil trobem alguna sorpresa, com un dels himnes oficials del P3 català, En Joan Petit, una lletra aparentment innocent de pedagogia anatòmica que en realitat amaga un veritable himne gore, que "parla de la mort per esquarterament del protagonista". I és que no sempre entenem allò que l’autor pretenia, des del Bon dia de Els Pets, "en realitat en Lluís Gavaldà maleïa el sol de bon matí i les vides grises de la gent que l'envolta" a Muntanyes del Canigó, "en la qual l'aparent cant a un meravellós paisatge no és res més que les irreprimibles ganes de marxar del lloc d'un senyor que n'està fart". I si algú té un paper fonamental en l’elaboració de metàfores i obrir les lletres a múltiples interpretacions, "tot i tenir una clara intenció", són els censors, una mena de coautors de gran majoria de les composicions de la Nova Cançó.

El llibre dedica blocs a les cançons de foc de camp, "moltes d’elles adaptacions del folklore nord americà"; nadales, "tot un gènere en sí mateix"; i als primers himnes generacionals en clau de pop rock que es composen al país, "primer dins de l’anomenat rock en català que encapçalaven bandes com Sopa de Cabra, Sau o Lax’n’Busto; fins a temes de formacions d’ara mateix com Antònia Font, Manel i Els Amics de les Arts, que aconsegueixen arribar a un públic cada vegada més jove que aprèn les seves cançons i pot compartir-les amb els seus progenitors".

Albert Puig destaca molt especialment la tasca feta per en Roger Padilla amb les seves il·lustracions, amb qui va contactar via Guillem Gisbert, veu cantant dels Manel, que en aquell moment treballava a l’editorial que començava a preparar el llibre. Les coses van anar canviant, "amb canvi d’editorial i eclosió dels Manel", però entre concert i concert Roger Padilla es va posar llapis a la feina, "amb uns dibuixos que esdevenen part imprescindible de l’explicació de cada cançó".

El cançoner de tothom. Les 150 cançons catalanes de la nostra vida (Ed. Llibres d'Ombrosa) ha sortit aquesta setmana a la venda i es perfila com un dels títols atractius de la Diada de Sant Jordi.