Aldrin y Collins treuen el seu segon disc, 'Volador trueno'

La banda de Cerdanyola Aldrin y Collins ha tret un nou disc al mercat, Volador trueno, que tocaran el proper divendres dia 13 a la sala Rocksound de Barcelona en un concert amb Dani Gancho, abans de la presentació oficial el 20 de març a la sala BeCool, també a Barcelona. Volador trueno són 10 cançons de pop eclèctic i lletres carregades d’ironia enregistrades als estudis Wheel Sound de la nostra ciutat, amb Txosse Ruiz com a productor.

Aldrin y Collins es van crear l’any 2009, quan el cantant i guitarrista Gerard Batllori, i el bateria i veu Xavi Hernández, donen per acabada la carrera del grup Stendhal i posen en marxa una nova aventura amb Pau Alcalde, Luis Nogueira i David García. El grup va començar de manera molt modesta, assajant a estones lliures i composant sense presses, fins que el 2012 enregistren el seu primer disc, La vocación optimista, que obté una bona rebuda, traduïda en concerts que els hi permeten pagar un nou treball, sortit al mercat el passat 7 de gener, Volador trueno.

Aldrin i Collins són els astronautes que acompanyaven a Neil Arsmtrong, que es va endur tota la fama de vol de l’Apolo XI al ser el primer a trepitjar la lluna. Xavier Hernández explica que "el grup es sentia còmode en una imatge de modèstia i discreció, allunyats de la fama i fastiguejats de tot el divisme que sovint campa al món de la indústria musical". Aldrin y Collins es defineixen com a "militants de la música, que bàsicament gaudim composant i tocant damunt un escenari, passant d’allò més superficial lligat al màrqueting per quedar-nos amb l’essència".

Aldrin y Collins és la suma de cinc músics que provenen d’escenes diferents, del hardcore al blues i el jazz, amb formació autodidacta o sorgits del Conservatori. Així doncs, "cada cançó és un acord al que arribem i que en el cas de Volador trueno dóna com a resultat un disc eclèctic, intens i molt treballat a nivell compositiu, amb cançons sense tornada difícils d’etiquetar i que acaben funcionant com un puzzle".

Xavi Hernández explica que del primer al segon disc "es nota que estam més enfadats i enrabiats amb el que elns envolta, amb les distorsions guanyant pes i les guitarres imposant-se moltes vegades als altres instruments. Tot plegat forma part de la recerca del grup per adquirir un so propi partint de les inevitables referències amb les que carrega cada membre de la banda".

Aldrin y Collins s’enquadren estilísticament en l’àmbit de l’anomenada música indie, món amb el que es mostren crítics en tot allò que fa referència a la imatge com producte a vendre, la part més crua del negoci, uns festivals amb preus d’entrades cada vegada més desorbitats... La cançó Por no estar projecta una mirada irònica sobre aquest món, amb una lletra extreta fil per randa de missatges i converses mantingudes amb discogràfiques i agències de contractació. Un reflex d’una indústria, la musical, on la música pot arribar a ser un element secundari.

Aldrin y Collins donen molta importància a les lletres. Hernández es mostra crític i creu que "encara es podrien treballar més a fons perquè considero molt important que les cançons puguin transmetre un missatge". Són cançons escrites en diumenge, aquest dia de la setmana una mica tristot que convida a reflexionar sobre moltes coses, just quan la setmana s’acaba i es comença a fer eterna l’arribada del dilluns. Hernández confessa que "ens trobem més a gust amb lletres més aviat pessimistes que no intentant transmetre alegria i optimisme".

Aldrin y Collins no escapen a la dificultat de trobar sales on poder tocar en el seu format elèctric i sovint han optat per concerts a petites sales i bars en format acústic, el que també els hi permet treballar les cançons. El proper divendres 13 de febrer tocaran a la sala Rocksound acompanyant a Dani Gancho; el 20 de març serà la festa i concert de presentació de Volador trueno a la sala BeCool de Barcelona, amb la companyia del cantautor Jaime Luis Pantaleón.