Alerta contra el ressorgiment de valors del fraquisme a la societat

Els ponents a la taula rodona sobre el franquisme, celebrada ahir a l'Espai Granados en commemoració del 30 aniversari de la mort de Francisco Franco, alerten de la reactivació de valors ideològics reaccionaris a la nostra societat.

El debat venia precedit de la projecció de la pel.lícula documental Entre el dictador i jo realitzada per sis directors nascuts després de la mort del dictador i suposava la presentació pública del Grup d’Estudis Socials de Cerdanyola. Rogeli Tarroc, historiador i professor a un institut de Barberà, Manel Márquez, exprofessor d'Història Contemporània a la UAB i membre del Centre d'Estduis Històrics de Terrassa, i el periodista cerdanyolenc Josep Maria Cortada, col.laborador de la desapareguda Revista de Sardanyola i responsable de comunicació municipal des de la recuperació democràtica fins el 2003, destacaven la necessitat de mantenir-se alerta contra la pèrdua de drets adquirits i la necessitat de recuperar la memòria històrica sobre l'època.

Tarroc denunciava el poc tracte que es dóna a la dictadura a l’ensenyament secundari amb una informació "insuficient i inadequada" i amb aportacions "revisionistes", tot i l'actitud personal de molts professors. Tarroc reclamava la implicació de les famílies, les institucions i la societat en general en l'ensenyament dels fets del fransquisme als joves perquè els professors "es senten sols i cremats". Tarroc recordava les paraules del poeta gallec Celso Emilio Ferreiro referint-se a la dictadura com la Longa noite de pedra -llarga nit de pedra- i destacava que s'ha d'evitar que arribin altres períodes foscos.

El professor d'Història Contemporània de la UAB Manel Márquez reclamava que els historiadors econòmics s'enfrontin als "historiadors espontanis" com Pío Moa o César Vidal que, sense rigor ni formació científica, tenen molta incidència mediàtica i un número de lectors creixents amb treballs que defensen mentides sobre el franquisme. Márquez reclamava una "batalla per la llibertat i la veritat per evitar una segona derrota" i destacava que els treballs per recuperar la memòria històrica que han nascut als anys 90 han estat rebuts per la dreta com "desig de revenja quan és una reclamació de justícia".

El periodista Josep Maria Cortada reclamava una pregunta constant sobre la pèrdua de drets adquirits en aquests 30 anys de lluita després de la mort de Franco i destacava l'activitat social i cultural a la ciutat duran 1975 malgrat la falta de recursos i infrastructures i viure en una dictadura. Cortada recordava la "notable capacitat de mobilitació" del moviment obrer i les associacions de veïns per reivindicar millores en una ciutat que era "treballadora i, per tant, guerrillera". El periodista destacava el paper que van tenir en aquest canvi l'aparició de la UAB o l'impuls de l'Església que permetia "un cert joc de lluita social", al temps que recordava el paper de la Revista de Sardanyola i de les octavetes i fulls volants que, comenta, "potser haurien de tornar".

Cortada tenia també un record al poble del Sàhara "als que fa 30 anys vam deixar i encara estan" abandonats.

Al temps de col.loqui, els participants en el debat van remarcar el paper de l'oligarquia econòmica que va portar la dictadura i que continua en mans de les mateixes persones; la necessitat de fer front al "rearmament ideològic reaccionari"; la denúncia de la falta de resposta del partits democràtics davant el ressorgiment d'actituds reaccionàries i l'atac a moviments juvenils; entre d'altres qüestions.