Alfonso Guerra demana una legislatura estable amb progrés social, audàcia cultural i derrota del terrorisme

Alfonso Guerra, el diputat més veterà del Congrés de Madrid –és un dels pioners de les Corts constituents de 1977-, indica que aquesta legislatura seria molt positiva si comptés amb estabilitat, progrés social, un perfeccionament del sistema econòmic per garantir l’ocupació, audàcia en matèria cultural i la derrota del terrorisme. Les declaracions de Guerra davant els micròfons de Cerdanyola Ràdio les realitzava ahir, un dia abans de l’inici al Congrés del debat d’investidura del President del govern.

 

En relació a la transició, de la que va ser un dels grans protagonistes, Guerra no és partidari de deixar-se emportar per la nostàlgia perquè “no és una llei universal que qualsevol temps passat és millor”. L’exvicepresident del govern remarca que a la transició es vivia la pressió de sortir d’una dictadura molt llarga i això va fer que la societat i els polítics tinguessin “com a principal preocupació arribar a un gran acord històric de convivència pacífica”. Segons Guerra, aquests temps ja han passat i la pressió no es sent perquè les noves generacions no es senten vinculades a la superació d’un règim dictatorial.

 

 

Alfonso Guerra va inaugurar el 7 d’abril de 1983 l’Ateneu de Cultura de Cerdanyola i ahir, 25 anys després, defensava que la inversió en cultura "és la més rendible perquè la terra de la cultura és la més fèrtil". Guerra considera l'Ateneu un projecte "extraordinari que ha donat un gran fruit a Cerdanyola". El polític oferia una xerrada sobre la figura i obra d’Antonio Machado dins el programa commemoratiu d’aquest aniversari. Guerra manifesta que, a més de ser referència literària, Machado també va ser el seu orientador polític i el va fer introduir-se al socialisme. Segons explica el polític, es va apropar a la figura de l’històric dirigent Pablo Iglesias, fundador del PSOE, quan va llegir unes paraules de Machado parlant de la seva veu amb el “timbre inconfusible de la veritat humana”.  Avui Alfonso Guerra és president de la Fundación Pablo Iglesias.

 

 

Durant la xerrada, Alfonso Guerra va destacar que Machado és un símbol de la poesia més pura i transparent, de la intel.ligència i la reflexió, de la llibertat i la solidaritat i comentava que, per a ell, va ser una escola d’aprenentatge “amb paraules de llibertat i esperança en una època amb poca llibertat i desesperançadora”. Un poeta de la intimitat, però que, segons indica Alfonso Guerra, busca la seva identitat en l’altre, “en el tu i en el nosaltres.  Un poeta de la col.lectivitat i del poble sense els quals la seva obra literària no té sentit perquè no tindria arrels ni fruit”. Un autor en què hi ha una constant relació entre la solitud i el món exterior, el paisatge i els homes, amb dos elements essencials: “la seva intimitat i l’afany que sigui comunicable”.

 

Alfonso Guerra remarca que la poesia de Machado, en la seva trajectòria des de Soledades, de 1903, a La guerra, de 1937, va anar de “l’evocació d’un sentiment a la reflexió d’un pensament” i va conjuminar al temps lírica i  narrativa, “el cant i el conte”.

 

Guerra va parlar dels temes habituals en el poeta sevillà, la dualitat amor-mort –amb referències destacades als poemes inspirats en la seva dona, Leonor, i el seu segon amor, Guiomar, un amor “irreal inspirat en una dona real, Pilar de Valderrama-, el pas del temps, un humor més complex del que es pugui valorar en una lectura superficial, els paisatge  i homes que l’envoltaven a Soria o a Andalusia o la preocupació per Espanya que el va acompanyar fins a la tomba amb la denúncia d’una Espanya “arcaica” davant la progressista que emergia en les primeres dècades del segle XX.

 

Machado aposta per la República quan esclata la Guerra Civil i marxa a València on participa al Congrés Antifeixista i i escriu el seu últim llibre, La Guerra. L'exvicepresident explicava ahir a l’Ateneu que el poeta arribarà a Barcelona i, malalt, i com tantes altres persones “carregades de dignitat”, viurà l’exili creuant la frontera francesa el 27 de gener de 1939. Morirà a Colliure el 22 de febrer esdevenint un símbol i amb un vers a la butxaca, el seu últim vers: “Estos días azules y este sol de la infancia”.

 

A l'inici de la xerrada d'Alfonso Guerra es va produir un incident quan un petit grup de joves, amb una bandera estelada, van desplegar una pancarta amb el lema Fóra espanyolistes dels Països Catalans i van fer tímids crits contra els polítics espanyolistes. Guerra va demanar al públic assistent, que va respondre als joves amb xiulets, que no s'enfadessin amb els manifestants, "pobres xicots que se'ls nota que no han llegit una poesia en tota la seva vida". Els joves van abandonar el teatre de l'Ateneu sense més incidents.

 

Alfonso Guerra va visitar també l'exposició fotogràfica commemorativa dels 25 anys de l'Ateneu i la seu de la Casa d'Andalusia de Cerdanyola.