Amadeu Comas, de Cerdanyola a sobreviure a l’horror de Mauthausen

Investigadors del Museu d'Història de Cerdanyola estan reconstruint el periple d’Amadeu Comas, veí de Cerdanyola que va sobreviure a l’horror de Mauthausen, un dels milers de republicans en retirada al final de la guerra i del qual es va perdre la pista després de l’alliberament del camp d’extermini per les tropes nord-americanes.

La recerca de les petjades d’Amadeu Comas, veí del carrer de Santa Anna, cambrer de professió, forma part dels diversos projectes de recuperació de la memòria històrica de la ciutat. Una investigació fascinant en la qual encara hi manquen moltes peces i que comença quan aquest conciutadà va ser cridat a files durant la Guerra Civil el 31 de desembre de 1937. Amadeu Comas va passar la frontera cap a França amb les restes desfetes de l'Exèrcit Popular, per acabar amb els seus ossos en un camp de concentració francès.

Fins ara s’ha pogut confirmar la seva presència a l’Stalag XVII B, camp de presoners de guerra a prop de Krems, Àustria, amb una majoria d’interns francesos i belgues. Es tracta del segon camp més gran dels construïts pels alemanys per a combatents enemics i també el de pitjor fama pel que fa al tracte als presoners. Aquesta circumstància fa pensar que Amadeu Comas pogués formar part d’una Companyia de Treballadors Estrangers, opció presa per uns 60.000 republicans espanyols com sortida dels camps de concentració. Actualment s’estan consultant els arxius francesos per confirmar o no aquesta possibilitat, ja que també podria haver escollit la Legió Estrangera o els Regiments de Marxa Voluntaris Estrangers.

Mauthausen, desembre de 1941

Sí consta el trasllat d’Amadeu Comas a Mauthausen el 19 de desembre de 1941. Inicialment aquest camp era un únic nucli, però amb el temps es va anar expandint fins esdevenir un dels complexos de camps de concentració nazi més grans d'Europa. A part dels camps principals de Mauthausen i Gusen va arribar a agrupar 50 camps satèl·lit que explotaven la mà d'obra esclava. També s’ha pogut saber que durant el seu internament va ser desplaçat del camp central a un Kommando destinat a la vila de Steyr, al sud de Linz, on es van construir un conjunt de barraques pels presoners que treballaven en fàbriques d'armament d'aquesta regió austríaca.

Amadeu va ser traslladat després a Gusen, on els nazis explotaven pedreres de granit en les que estaven destinats molts presoners republicans. A partir de 1943 els presoners també treballaren a les fàbriques d'empreses com la Daimler, Puch o Messerschmitt.

Mauthausen y Gusen I, van ser els únics camps de tota Europa considerats de "grau III", que volia dir que eren els camps més durs pels enemics polítics del III Reich. En ells es va concentrar el gruix dels presoners republicans espanyols després que el general Francisco Franco donés els vist-i-plau a la seva explotació i aniquilació.

Fi del captiveri al camp: maig de 1945

Amadeu Comas va sobreviure i amb els altres companys del camp posaran fi al seu captiveri el 5 de maig de 1945. Quan les tropes americanes entren al camp les banderes republicanes havien substituït les nazis y a la porta principal una gran pancarta deia: Los españoles antifascistas saludan a las fuerzas libertadoras.

Malgrat l'alliberament, molts presoners republicans no van tornar a l'Espanya franquista i van trobar asil en altres països. No se sap encara què va fer l'Amadeu després del final de la Guerra Mundial, però aquesta recerca tot just acaba de començar amb el convenciment que la nova informació dispersa per arxius de mitja Europa o la localització de la família anirà perfilant la epopeia del nostre veí al cor de les tenebres de l'Alemanya nazi.