Amat-Piniella, de la llum de l'esperit republicà a la desolació lunar del feixisme

L'historiador Joaquim Aloy va parlar ahir a la Sala Enric Granados de la Biblioteca Central sobre la figura de l'escriptor i intel•lectual manresà Joaquim Amat-Piniella, autor del llibre 'K.L. Reich', del qual es pot visitar una exposició a la mateixa Biblioteca. Amat-Piniella ha estat un de tants grans homes de la nostra cultura arraconats pel silenci imposat per la dictadura del general Franco i que mai ha estat prou reivindicat.

L'historiador Joaquim Aloy va explicar que la figura de Joaquim Amat-Piniella (1903-1974) representa a la millor joventut catalana i espanyola, la que va viure el lluminós esclat de la II República i va acabar abocada a l'horror del feixisme, amb l'asfixiant dictadura del general Franco o, com el cas d'Amat-Piniella, l'inenarrable existència dels camps d'extermini hitlerians. Amat-Piniella va pagar car les seves conviccions republicanes i catalanistes, posades ja de manifest en els primers articles periodístics, publicats al diari El Dia quan només tenia 16 anys i que llegits ara traspuen una palmària actualitat.

Amat-Piniella, catalanista dins el marc republicà, va arribar a ser secretari personal de l'alcalde d'ERC de Manresa, Josep Marcet, i va ser un incansable activista cultural a la seva ciutat, sempre vinculat a moviments de renovació i avantguarda. Apassionat del cinema i el jazz, va treballar de valent per crear un Ateneu Popular, un cine fòrum i una orquestra de cambra a Manresa.

Amat-Piniella va ser empresonat com tants d'altres pels fets d'octubre del 34, quan es van dissoldre els Ajuntaments. Des dels seus escrits va cridar a la unitat republicana i va viure el triomf del Front Popular a febrer del 36 com una nova proclamació del 14 d'abril. Després va viure bona part de la guerra al front d'Aragó i d'Andalusia, i amb la derrota de la II República es va veure obligat a marxar a l'exili. Feia pocs mesos que s'havia casat amb la Maria Llaveries, mestra repressaliada pel franquisme i el seu gran amor.

A França va viure l'experiència dels camps de concentració, les companyies de treball, l'enfonsament de l'exèrcit francès i dos intents fallit de fugida a Suïssa.

Convertit en presoner de guerra, va formar part del que van anomenar 'la colla dels 5', formada per Amat-Piniella, Pere Vives, Josep Arnal, Josep Hernández i Ferran Planes, amics inseparables que van jurar fer-se costat per superar els pitjors tràngols. Hernández i Planes van fugir de la presó i van sobreviure a la guerra. Amat-Piniella, Vives i Arnal van acabar deportats a Mauthausen i es van convertir en els personatges de K.L. Reich. Amat-Pniella i Arnal van sobreviure, mentre que Pere Vives, humanista d'una gran cultura, va ser assassinat amb una injecció de benzina al cor.

Acabada la II Guerra Mundial, Amat-Piniella va viure un any a Andorra, on va escriure K.L. Reich, una denúncia del feixisme però també un cant esperançador al triomf de l'home sobre el mal. En una introducció que finalment retira per no haver d'enfrontar-se a la censura i la presó, Amat-Piniella escriu:

"L’únic delicte dels milers de malaurats que foren executats amb la més terrible de les morts, no era altra que llur lleialtat a la República espanyola durant la nostra guerra civil. Franco no havia volgut reconèixer-los com a súbdits, i Pétain es negà a considerar-los voluntaris a la defensa de França. Només Hitler els admeté per a devorar-los en el secret dels seus forns crematoris. Tríade de criminals, responsables tots tres de la mort espantosa de 5.500 germans nostres a través de totes les tortures imaginables! Responsables també d’un esclavatge de quatre anys i mig suportat pels supervivents en condicions inhumanes! Ni Franco, ni Pétain, ni Hitler, no oblidaven que eren els espanyols els qui, primer que ningú, havien plantat cara al feixisme internacional. A “la nova Europa” forjada amb sang innocent, devastacions i misèria, els espanyols anti-franquistes no tenien altra plaça que la d’un pot de cendres...”

Joaquim Aloy creu que K.L. Reich és una lectura imprescindible per diverses raons: "per la seva enorme qualitat literària, per ser un testimoni del pas dels catalans i espanyols per Mauthause, un testimoniatge alhora universal, per estar escrita sense odi i per oferir una anàlisi excepcional sobre la condició humana".

El 1946, Amat-Piniella es retroba amb la seva esposa i retornen a Catalunya, on tindran un fill, Marcel. Maria Llaveries morirá tres anys després, deixant un Amat-Piniella trist, fora de joc en un país que no reconeix, "la desolació lunar guanya terreny on en altres temps hom cultivava l'esperit", escriu. Amenaçat a Manresa pels falangistes sobreviu a Barcelona, on continua escrivint sense cap ressò, marginat pel Règim. K.L. Reich no es publicarà fins el 1962, any en el que forma part de la creació clandestina d'Amical Mauthausen, fidel al jurament que van fer els supervivents al 1945: "l'esclafament definitiu del nazisme és la nostra tasca i el nostre ideal és la construcció d'un món nou dintre de la pau i de la llibertat". Amat-Piniella moria amb només 60 anys, vençut per l'escepticisme, en un país gris, sotmès i humiliat, el 3 d'agost de 1974.