Amèrica Llatina, a la revolució per les urnes

Arran Cerdanyola ha organitzat una xerrada sobre els processos d'alliberament al segle XXI a Amèrica Llatina, a càrrec del vicecònsol de la República Bolivariana de Veneçuela, Jorge Recio i de la cònsol general de la República Plurinacional de Bolívia, Alícia Muñoz. L’acte, celebrat al Casal Popular i Cultural Buirac, també va comptar amb la intervenció de l'exportaveu del grup municipal del Compromís per Cerdanyola.

El vicecònsol de la República Bolivariana de Veneçuela, Jorge Recio, va denunciar el que considera sistemàtica manipulació informativa de la qual és objecte la realitat d’Amèrica Llatina, "a càrrec d’uns grans mitjans informatius que no deixen de ser grans empreses que consideren la informació una mercaderia al servei d’interessos econòmics molt concrets". Va posar com exemple el cas de Moisés Naím, articulista en grans mitjans i "que ofereix una visió molt parcial del que passa a Venezuela, no en và és un economista format a l’escola de Chicago i ex assessor del govern de Carlos Andrés Pérez". Així, diu Recio, "moltes vegades s’explica el que passa, de forma esbiaixada, per donar una imatge de violència constant i caos, sense explicar el per què passa".

Jorge Recio considera que "el coneixement de la història ens empodera i esdevé arma fonamental en la batalla de les idees", recordant la llarga història de l’intervencionisme nord-americà a Amèrica Llatina, "des de que la Doctrina Monroe la considerés una mena de pati del darrere de l’Administració nord-americana". Una llarga història d’intervencions militars i d’imposició de governs titella, amb invasions a Centre Amèrica, l’intent de Playa Girón, el derrocament de Salvador Allende i la tutela de les dictadures militars als anys 70 per implantar les directrius del FMI.

En paral·lel a aquesta història, Recio va parlar de l’evolució de la comunicació i la informació, des de l’invent de la impremta, que democratitza la circulació de la informació, fins a l’aparició de la televisió, "que imposa un nou paradigma en el qual la reflexió perd pes i el propi mitjà es converteix en el missatge, obrint la porta al soroll i les interferències que distorsionen la realitat".

La cònsol general de la República Plurinacional de Bolívia, Alícia Muñoz, va fer un recorregut històric dels moviments revolucionaris a Amèrica Llatina, sorgits a l'estela de la revolució russa de 1917 i "reiteradament massacrats pels governs locals a les ordres de l'Administració dels Estats Units. Uns països sotmesos per les estructures colonials que marginen les poblacions indígenes, per les imposicions del FMI i per l'espoli dels recursos naturals a càrrec de les empreses transnacionals".

Uns països que acaben duent a terme processos revolucionaris democràtics, a través de les urnes, i que en el cas de Bolívia acaben amb Evo Morales al poder i recuperant la sobirania econòmica. La redistribució dels beneficis dels recursos naturals, abans en mans d'empreses estrangeres, han permès dades a Bolívia com un taxa d'atur del 3% i una taxa de creixement del 6'8%, la més alta d'Amèrica Llatina.

El militant i exportaveu del grup municipal del Compromís per Cerdanyola, Carles Escolà, reconeixia que Amèrica Llatina i l'Europa del Sud són dues realitats molt diferents i que, per tant, "és absurd intentar aplicar el model dels processos revolucionaris llatinoamericans tal qual, però tenint en compte que el socialisme no s'adopta, sinó que s'adapta a cada realitat, seria bo tenir en compte diversos elements i estratègies per trencar l'hegemonia neoliberal al Sud d'Europa".

Escolà va apuntar la importància d'assolir una implicació activa de la ciutadania per canviar el paradigma de democràcia, plantejant la necessitat de deixar de pagar el deute il·legítim, "com ha fet Equador, per començar a recuperar la sobirania front als mercats financers". I en paral·lel a aquesta recuperació de sobirania, "iniciar processos constituents per canviar les regles del joc".

Tant Alicia Muñoz com Jorge Recio van insistir en que els processos revolucionaris que estan vivint els seus països han estat possibles per la via de les urnes i no per la via de les armes, i que per a fer-ho realitat ha estat imprescindible la unitat de les forces d'esquerra.