Amnistia Internacional adverteix que el sistema que protegeix els drets humans està amenaçat

Aquesta és una de les principals conclusions de l'Informe Anual d'Amnistia Internacional (AI) que es va presentar divendres a la Biblioteca Central.

Amnistia Internacional (AI) adverteix d'una tendència progressiva cap al debilitament dels drets humans, com a resultat de l'acció deliberada de governs per atacar, abandonar o no finançar les institucions creades per ajudar a protegir els nostres drets.

Aquesta és una de les principals conclusions de l'Informe anual de l'estat dels drets humans al món que l'organització presentava divendres a la Biblioteca Central de Cerdanyola. A l'acte també va intervenir Ivannia Maria López, advocada i defensora dels drets de la dona a Honduras, qui va explicar la situació al seu país.

El responsable de Comunicació d'Amnistia Internacional a Catalunya, Dani Vilaró, explica que "estem patint un atac global a les llibertats i als drets humans amb una tendència a que el sistema i les lleis internacionals siguin  vulnerades i atacades pels mateixos caps dels estats amb les seves actuacions", citant el tema dels refugiats sirians.  A més, indica, els líders mundials "estan actuant tard i malament en les crisis que es produeixen en el planeta".

Vulneració dels drets en nom de la seguretat

Vilaró destaca que la inseguretat del món està creixent i la resposta dels estats a aquesta situació també vulnera els drets humans, per exemple, amb les mesures excepcionals de l'Estat d'Emergència a França, després dels atemptats a París, que s'han allargat més del que s'havia dit en un principi i que es volen incloure a la Constitució. S'han fet més de 4 mil escorcolls domiciliaris i només s'han detingut 4 persones, també s'han realitzat 500 ordres d'arrest domiciliari. La resposta és, segons el membre d'Amnistia, "desproporcionada i s'estan vulnerant drets humans en nom de la seguretat".

Dani Vilaró manifesta que des d'Amnistia pensen al revés, "sense drets humans no s'aconseguirà seguretat" i destaca, el món no és avui dia més segur a pesar de les mesures implantades i demana "un canvi d'enfoc".

Molts governs han infringit obertament el dret internacional i estan afeblint intencionadament les institucions destinades a protegir els drets de les persones, per això, des de l'organització s'adverteix que no només perillen els nostres drets, sinó també les lleis i el sistema que els protegeixen.

La situació d'Espanya

A més, Espanya no escapa a aquesta tendència internacional. L'informe diu que limita la llibertat d'expressió i el dret de reunió pacífica i ignora les recomanacions de mecanismes internacionals pel que fa a la protecció dels drets humans.

Amb l'entrada en vigor de la Llei de Seguretat Ciutadana, l'anomenada Llei mordaça, i de la reforma del Codi Penal, el passat mes de juliol, s'ha limitat l'exercici legítim de la llibertat d'expressió i el dret de reunió pacífica. S'han establert límits addicionals sobre on i quan han de celebrar-se manifestacions, i s'han atorgat àmplies competències a les forces de seguretat. Per a Vilaró, preocupa molt perquè estableix  sancions policials i ha tret la tutela judicial. També es refereix a la Llei antiterrorista, citant el cas dels titellaires qualificant-lo com a "arbitrari".

Sobre la Llei de violència de gènere afirma que a causa de les retallades no s'aplica bé per retallades en justícia i la falta de formació del personal i no està donant la resposta.

També destaca que tot i que Espanya s'ha manifestat en contra de l'acord UE-Turquía va ser el primer país en fer devolucions en calent, amb els immigrants de Melilla, sense estudiar si tenien dret a asil i incomplint la llei.

Unes Nacions Unides fortes

Amnistia Internacional demana als governs suport polític i finançament total dels sistemes existents per fer respectar el dret internacional i protegir els drets de les persones.

Les Nacions Unides i les seves oficines de protecció de drets humans i persones refugiades es van ressentir greument per culpa de l'hostilitat i l'abandonament de molts governs el 2015, segons s'afirma a l'informe d'AI.

Per això, des de l'organització es demana una reforma de l'ONU. "S'ha de sacsejar l'ONU, indica Vilaró, perquè amb solucions unilaterals no s'aconsegueix res, l'ONU ha de der una organització forta sigui forta i pot ser amb una nova secretaria general s'obriria una via.

El conflicte sirià és un exemple de les conseqüències catastròfiques del fracàs sistèmic de l'ONU en el compliment de la seva funció fonamental per fer respectar els drets i el dret internacional i per garantir la rendició de comptes.

Dani Vilaró explica que hi ha una tendència negativa pel que fa a l'increment d'execucions, amb més d'un 50%, és a dir, la pena de mort s'aplica més, però ha agumentat el nombre de països que han abolit la pena de mort, situant la xifra en 102.

La situació d'Hondures

La defensora dels drets humans a Honduras, Ivannia Maria López, advocada i defensora dels drets de la dona, assegura que la violència i la impunitat és greu al seu país i està en tots els àmbits de la societat. Segons explica, és el país més violent del món des de l'any 2000, i remarca que és una dada alarmant perquè només té 8 milions d'habitants.

Honduras és una àrea de pas del crim organitzat i de la droga amb greus índexs de violència amb grups de narcotraficants que recluten nens sota amenaces de mort.

A més, remarca que aquesta situació ha generat molta inseguretat i està autoritzat l'ús d'armes de foc per a l'autodefensa. Es calcula que hi ha entre 800 mil i 1milió d'armes i són les empreses de seguretat privada controlen i dominen aquest territori

Els alts índexs de violència han afectat a amplis sectors. López va fer un recorregut per com viuen la violència alguns d'aquest sector com els defensors i activistes del drets humans, els pobles indígenes, els infants, les dones i les persones LGTB.