Antònia Font, del cosmos al fons marí en vint cançons

Antònia Font és una de les bandes de pop més sorprenents i respectades de l’Estat. En 10 anys i sis discos han mantingut la seva singularitat i independència, aconseguint un bon nombre de seguidors i les crítiques més elogioses. El món i la poètica de Joan Miquel Oliver, compositor i alma mater del grup, arriben demà dissabte al Teatre Ateneu en format orquestral.

L’excusa que ha dut Antònia Font a Cerdanyola és la gira de presentació del seu darrer disc, el doble Coser i cantar..., un recopilació atípica dels seus temes preferits amb l’acompanyament de l’Orquestra Simfònica de Bratislava. El cantant del grup mallorquí, Pau Debón, confessava que la idea de gravar el disc va sorgir d’una manera espontània, recollint idees i suggeriments d’alguns coneguts, "una mica sense pensar" i sense la voluntat explícita de fer una recopilació dels seus 10 anys d’existència.

Coser i cantar... fuig de l’arquetip de disc de grup pop recolzat per violins i secció de vents tant habitual en aquest casos. La presència del violoncel·lista i compositor Miquel Àngel Aguiló, encarregat dels arranjaments, dóna al conjunt un so de música contemporània que adapta l’orquestra a la idiosincràsia de les cançons i no a l’inrevés.

La recopilació fa una especial incidència en les cançons dels dos darrers discos, Taxi i Batiskafo Katiuskas. Si a Taxi el cosmos hi jugava un paper central, les profunditats marines obren i tanquen Batiskafo Katiuskas, un treball amb sonoritat del vuitanta, època d’infància i adolescència per als components de la banda, el temps d’enamorar-se i començar a escoltar música.

Les lletres de Joan Miquel Oliver configuren unes cançons no narratives, més properes a la poesia i l’escriptura automàtica. Són lletres sorgides del subconscient, que es neguen a ser analitzades, i que semblen incidir directament en l’estat d’ànim de qui les escolta.

Antònia Font i el seu Coser i cantar... aterren demà dissabte, a partir de les 22 hores, al Teatre Ateneu. Un encontre en la tercera fase que no cal perdre’s.