Antoni Segura defensa la II República com la primera experiència democràtica

El catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Barcelona Antoni Segura recordava que l'autèntic precedent de la nostra democràcia és la II República i no la Constitució de 1978. Segura participava en l'acte organitzat per Esquerra Unida i Alternativa a l'Ateneu amb el lema 'Cap una tercera República' i que va comptar també amb un homenatge al poeta Miguel Hernández.

El catedràtic de la Universitat de Barcelona remarcava la importància de la II República a la història de Catalunya i Espanya. Antoni Segura remarca que és la primera experiència democràtica que es va viure i la necessitat de mantenir la memòria dels valors democràtics d'aquells anys. A més, el catedràtic remarca que la guerra civil no va ser una conseqüència inevitable de la II República, tal i com asseguren des de sectors de la dreta política.

Segura indica que les forces conservadores van veure en l'estat autonòmic que va configurar la República amb els Estatuts de Catalunya, Euskadi i Galícia –tot i que aquest no es va arribar a aplicar a causa de la guerra- va el principal problema de la democràcia d'aquells anys. No obstant això, l'historiador indica que aquella República burgesa va provocar avenços molt importants com la separació d'església i estat per primera vegada, una incipient reforma agrària o el vot universal, també per a les dones, al temps que millorava l'educació o es feien realitat lleis com la del divorci.

Antoni Segura recorda que la II República va arribar en el pitjor context possible, amb la gran depressió dels anys 30, després del Crack del 29, i en un mapa polític presidit pel feixisme. L'historiador destaca que només Gran Bretanya, França i Espanya tenien governs democràtics i afirma que sense el suport de l'Alemanya de Hitler des del primer moment, el cop d'estat de Franco no hauria triomfat.

Tot i això, Segura també destaca els errors comesos per la República durant la guerra que van desmoralitzar la població i van fer impossible que, per exemple, a Barcelona s'intentés una resistència seguint l'exemple del No pasarán de Madrid al gener del 39. Entre aquests errors destaca la divisió de les esquerres arribant al drama dels fets de maig de 1937 amb barricades a la pròpia Barcelona i també la feroç repressió que es va viure, moltes vegades per interessos personals. La falta de material bèl·lic agreujat per la traïció de les potències democràtiques va ser un altre dels obstacles insalvables per als republicans.

Segura també destaca alguns dels efectes que va tenir la dictadura franquista com el retorn de malalties que havien estat eradicades, com la tuberculosi, o que tornés a haver més treballadors agraris que industrials, un retrocés que només s'ha viscut a la Cambodja de Pol-Pot. De fet, el catedràtic de la Universitat de Barcelona manifesta que el nivell de vida dels espanyols a l'any 1936, quan comença la guerra civil, no es recupera fins el 1953.

L'acte organitzat per Esquerra Unida i Alternativa es va tancar amb l'homenatge al poeta Miguel Hernández, mort precisament de tuberculosi en una presó franquista al 1942. L'homenatge va comptar amb la projecció de diversos audiovisuals i un recital a càrrec d'Ignasi Roda i Clemens Brauer amb poemes com les Nanas de la cebolla, Elegía a Ramon Sijé o El herido, entre d'altres.