Antoni Segura: el fracàs de l'autonomisme porta a la independència

El catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona Antoni Segura constatava el fracàs de l'estat de les autonomies en una xerrada organitzada per Bellaterra per la Independència en què també alertava que la segregació no és la solució `per a tots els mals i que els primers d'any d'estat independent serien durs per a Catalunya.

Antoni Segura va fer un repàs al que ha estat el procés que, des de les grans manifestacions dels 70 reclamant l'Estatut d'Autonomia, ha portat a l'actual situació de la reclamació del referèndum pel Dret a decidir. El "cafè per a tots" de la Constitució de 1978 amb la creació de l'estat de les autonomies per contrarestar les reivindicacions històriques de Catalunya, Euskadi i, en menor mesura Galícia, es concretava en un Estatut al 1979 amb més competències que el de 1931, però amb menys poder polític per a la Generalitat. El desenvolupament d'aquelles primeres autonomies es va frenar amb el cop d'estat del 23-F de 1981, que va fracassar però va provocar un fre al discurs sobiranista i un obstacle a l'autonomisme català plasmat en la LOAPA.

Segura indica que l'Estatut de 2006 buscava evitar un abusiu espoli fiscal i el manteniment del principi d'ordinalitat, però es va trobar amb una forta campanya contrària del PP, el retall del Tribunal Constitucional i la falta de respecte als compromisos contrets per part del PSOE.

Aquesta situació té com a resposta les manifestacions de la ciutadania catalana. Al juliol de 2010 amb una protesta indignada contra el retall de l'Estatut i a la Diada Nacional de 2012 amb una manifestació de joia que demostra que ciutadans que abans eren autonomistes i nacionalistes s'identifiquen ara amb l'independentisme. El Parlament el conforma una clara majoria sobiranista amb un govern que aposta pel Dret a decidir.

Per a Segura cal tenir clares algunes conclusions després de tot aquest procés, com que els anys d'autonomisme no han complert les expectatives ja que ni s'han reduït les diferències econòmiques entre autonomies ni s'ha aplacat el sentiment nacional a Catalunya.

L'historiador remarca la importància del Dret a decidir , tot destacant la difícil posició en que es veu el govern Central als ulls d'Europa i el món davant els principis democràtics de la consulta. Per això, indica Segura, cal establir millors connexions internacionals per explicar el procés, molt especialment amb els governs de França i d'Alemanya. Explicar, per exemple, que el dèficit fiscal català és excessiu –del 8 al 10%- sigui quin sigui el mètode que s'aplica per calcular-lo.

Un Dret a decidir sobre el que considera que cal una consulta neutral, tot i le s pressions i joc brut que puguin aparèixer, per no córrer el risc de trencar el país.

Antoni Segura manifesta que Catalunya és viable econòmicament i socialment, ja que, de fet, té una demografia similar a la mitjana europea i el PIB per càpita està per sobre d'aquesta mitjana europea. No obstant això, el catedràtic d'història remarca que la independència no és la solució de tots els mals i els primers anys poden ser durs.