Apostar per la connectivitat i els corredors verds, clau per al bon funcionament ecològic

El col·lectiu Refem el Centre Direccional organitzava ahir un debat amb taula de participació en el qual es va apostar clarament per la protecció de la Via Verda i la potenciació dels connectors biològics en el nou planejament per al Centre Direccional .

Un nou planejament del Centre Direccional liderat per Cerdanyola, que estigui per damunt dels interessos merament econòmics, privats i també algunes d’institucions públiques allunyades de la ciutat i on s'aposti decididament per la connectivitat i els corredors verds són algunes de les conclusions del debat amb taula de participació que el Col·lectiu Refem el Centre Direccional organitzava ahir al MAC Can Domènech.

Sota el títol d'Espais lliures. El Centre Direccional després de la Via Verda Collserola-Sant Llorenç l'acte va recordar les diferents fases per les que ha passat el planejament al llarg dels anys fins arribar al darrer Pla Director Urbanístic (PDU), anul·lat per una sentència, i va abordar les diferents propostes per mantenir i potenciar els corredors verds.

La presentació va anar a càrrec de Míriam Robles, arquitecta del col·lectiu Refem el Centre Direccional, qui va recordar que aquesta entitat, hereva de l'Associació Via Verda, va néixer fa 4 anys sabent la importància d'aquest corredor Sant Llorenç-Collserola per a tot el Vallès. 

Segons afirma, és perfectament compatible el creixement previst per a Cerdanyola amb aquest corredor i connector biològic. Però pensa que encara es pot fer més, per exemple, amb el buidatge total i la descontaminació i restauració de l'abocador de Can Planas per aconseguir un altre corredor biològic.

Reforçar l'estructura verda

A la taula de ponents, Pere Solà, director del Consorci Urbanístic del Centre Direccional, va explicar les actuacions portades a terme a la zona per reforçar l'estructura verda i la biodiversitat dins del Parc de l'Alba. Aquestes accions se centren en cinc grans eixos: la restauració ecològica, l'aplicació de solucions basades en la natura, la gestió ecològica d'espais verds, el suport a l'agricultura i la creació d'una xarxa d'itineraris saludables i pedagògics. Les actuacions també contribueixen a crear un entorn on les persones poden treballar gaudint dels beneficis del contacte amb la natura.

L'enginyer agrònom d'Igremap, Ignasi Grau, va recordar un treball realitzat 2005 quan es va introduir el concepte de les zones verdes donant-li un caràcter estructural, de transició i de penetració cap als verds de l'interior de Cerdanyola i no només des del punt de vista ecològic, sinó de trames de mobilitat que acompanyaven itineraris. Segons explica, han estat salts qualitatius pel que fa al reconeixement de corredor que es va anar ampliant gràcies a la feina de les entitats. Els planejaments que s'estan fent ara, indica, a la UAB, a Sant Quirze o al mateix Centre Direccional, van resolent els espais de connectivitat, tot i que apunta com a assignatura pendent la millora de la connexió amb la UAB sobre l'autopista.

Unir voluntats municipals

El geògraf i professor de Geografia de la Universitat de Girona, Josep Gordi, qui va recordar el naixement del Consorci d'Espai Natural de Gallecs, va posar èmfasi en la importància de la creació d'una figura consorciada, d'unir voluntats municipals per treballar per un element comú com és compaginar voluntats polítiques per defensar la continuïtat verda i el bon funcionament ecològic ja que, insisteix,  si no es cuida va perdent qualitat i es va degradant.

Segons manifesta, parlar de vies verdes ha d'anar lligat a una institució supramunicipal perquè "o tenim una visió supramunicipal de la gestió del paisatge unint esforços entre municipis o no ens en sortirem".

Darrera oportunitat

El geògraf de la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN-IEC) i membre del Consell de Protecció de la Natura, Josep Germain, va fer una referència històrica sobre la Via Verda relatant les fites  aconseguides des de 1996 quan es presenta la primera Via Verda i es parla per primer cop a nivell territorial de la connectivitat Sant Llorenç-Collserola. També destaca la fita important que va representar la declaració de Collserola com a Parc Natural al 2010. Malgrat això, reconeix que, tot i disposar d'una base teòrica consistent i un reconeixement general de la importància de la connectivitat, moltes vegades per pressions o limitacions dels planificadors es prenen decisions que van en contra o que no tenen en compte les qüestions de connectivitat.

Segons recalca, estem en unes de les darreres oportunitats per preocupar-nos per a aquestes qüestions, però "no de zona verda sinó de connector biològic que és diferent".

El lideratge de Cerdanyola

El membre de Refem i sotspresident de l'ADENC, Joan Carles Sallas, afirma que "hi ha una espècie de deure moral de Cerdanyola, de la UAB i del Centre Direccional amb la Via Verda". Segons indica, si hi ha algun municipi que té un repte com a ciutat amb la Via Verda és Cerdanyola. L'hegemonia per tirar endavant una proposta de protecció,  una dinàmica de creure's aquest projecte territorial la té l'Ajuntament de Cerdanyola". Des de l'ADENC reclamen el lideratge de la ciutat en aquest sentit i demanen també a tots els grups municipals que treballin conjuntamernt amb la UAB i el Centre Direccional per aconseguir-ho.

Després de les intervencions dels membres de la taula es va obrir una ronda de preguntes entre els assistents.