Arrenca el programa Família, ciutat i educació

El programa, que substitueix aquest any, les Jornades de Participació de Mares i Pares a l’Escola, consta de 22 propostes d’activitats que es faran al llarg de l’any a les escoles bressol municipals, centres de primària i instituts de la ciutat.

El programa d’activitats Família, ciutat i educació, que substitueix, aquest any, les Jornades de Participació de Pares i Mares a l’escola, s’iniciava ahir a l’Ateneu amb un acte inaugural en el que es van explicar els objectius del programa, es va presentar la prospectiva de necessitats de formació de les famílies, es va fer una breu ressenya de les 21 edicions de les Jornades i es va poder escoltar la ponència de Montserrat Antón, directora de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UAB. Antón va articular la seva xerrada entorn els tres conceptes que donen títol al programa: família, ciutat i educació.

Per a la directora de l’ICE no es pot parlar d’un únic model de família, ja que n’hi ha molts i l’infant té molts models de referència, amb la qual cosa “qualsevol entitat que es posi a treballar en l’àmbit de la família ha de tenir en compte aquest principi” i no organitzar programes amb una preconcepció del que és la família.

Montserrat Antón nega que a l’actualitat no es transmetin valors als infants perquè “per conviure es necessiten” i insisteix que “els autèntics valors es construeixen al nucli familiar” perquè s’ha demostrat que “els valors que s’ensenyen en una família sempre pesen més que els que dóna l’entorn”.

Pel que fa al següent concepte objecte del programa educatiu, la ciutat, la ponent comenta que “de ciutats n’hi ha tantes com d’imatges mentals ens fem d’elles” per això, les respostes que les ciutats ens donen en l’àmbit educatiu, depèn de les nostres expectatives”.

Escoles obertes als barris

A més, Montserrat Antón, assegura que totes les ciutats “haurien de ser educadores perquè tenen el deure de preveure les necessitats educatives i de formació dels seus ciutadans”. La directora de l’ICE remarca que a les ciutats, “calen més centres cívics, esplais i espais familiars” per poder omplir les hores de lleure dels nostres joves. En aquest sentit, remarca que la ciutat “ha d’obrir-se al jovent” preparant escenaris ciutadans, com ara les escoles, que romanen tancades durant els caps de setmana “amb uns espais magnífics perquè els infants i joves gaudeixin el seu temps d’oci”.

Antón pensa que la consecució d’aquestes iniciatives depenen de que els administrats sàpiguen transmeten a les administracions les seves necessitats perquè “la ciutat la construïm els qui hi vivim i els que ens administren”.

Referint-se al concepte “escola”, la ponent explica que “és dels fets més diversos que existeixen perquè cada infant és únic i irrepetible”. Per això, Montserrat Antón assegura que “l’escola ideal no existeix, perquè tots tenim una idea preconcebuda d’institució escolar, sí que existeix una sintonia entre el que ens agradaria que fos l’escola dels nostres fills i el que acaba esdevenint el centre escolar escollit”.

Sobre el professorat, la directora de l’ICE, explica que “sempre ens recordem d’aquell mestre que ens ha ajudat a avançar amb estimació, perquè deixen petja les persones que s’estimen la seva professió” per això “les expectatives que es tenen sobre l’escola haurien de ser compartides entre les famílies i l’escola”.

Les famílies i l’escola, segons Antón, “estan condemnades a compartir l’educació de la persona” per això “cal deixar de mirar-nos de reüll: els pares no són l’enemic de l’escola i l’escola no jutja les famílies”.

Renovar les Jornades

Per la seva banda, el regidor d’Educació, Rafael Bellido, explica que el programa d’aquest any juga el paper de conciliar el passat i el futur buscant un altre format i contingut perquè s’havia detectat una minva de participació de pares i mares.

Bellido comenta que, el programa, que s’inaugurava ahir, es divideix en tres mòduls: “Crèixer amb tu”, per a famílies amb infants de 0 a 36 mesos; “Aprendre amb tu”, per a famílies amb infants i joves d’entre 3 a 16 anys i el mòdul “Altres propostes”, que inclou activitats sobre temàtiques variades. Les 22 propostes s’aniran realitzant al llarg de l’any a les escoles bressol municipals, als centre educatius de primària i als instituts de la ciutat.

L’alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, fa una valoració molt positiva de les 21 edicions de les Jornades, però reconeix que s’han d’adaptar a la nova realitat social i que “l’educació estigui al centre de la ciutat i que els reptes educatius siguin reptes de ciutat”.

Una enquesta per conèixer les necessitats de formació de les famílies

Per la seva banda, Francisco Romero, membre de la Comissió de Formació de Famílies delegada del Consell Escolar Municipal, remarca que la participació a les Jornades havia baixat de forma considerable en les darreres edicions i per això, es va obrir la necessitat de plantejar alternatives i noves formes d’oferir espais de trobada i de participació ciudadana. Per aquest motiu s’ha elaborat una enquesta que es repartirà entre els 10 mil alumnes de la ciutat perquè les famílies puguin expresar les seves necessitats formatives i en funció de les demandes poder dissenyar les noves Jornades. S’espera que el buidat de les enquestes pugui estar enllestit a finals d’any.

Durant l’acte també es va fer una ressenya històrica de les Jornades de participació, a càrrec de Graciela Moretti, mare i membre de la comissió organitzadora. Moretti remarca que Cerdanyola ha canviat molt en 20 anys i que els reptes educatius de fa dues dècades no tenen res a veure amb els de l’actualitat. Graciela Moretti recorda que durant la celebració de les Jornades es van resoldre temes com: l’escolarització dels infants de 3 anys, la implantació de la Reforma, la regulació del funcionament dels menjadors escolars i la construcció de nous centres educatius a la ciutat. En canvi, a l’actualitat, Moretti comenta que el repte més important “és la integració de les famílies nouvingudes”.