Arriba el blues a l'espera que el Festival entri en ebullició

Des del passat dijous el festival camina tímidament oferint concerts als reanimats bars de la ciutat, presentació d’exposicions, cinema, classes mestres i l’aperitiu principal a càrrec dels americans John Hammond i Keith B. Brown. El divendres les sales de la ciutat es van penjar les guitarres i es van contagiar de versions amb so del Misssippi a càrrec de la Creedence Tribute Band i amb la presentació a Catalunya de les noves cançons de Los del Tonos. Els càntabres segueixen comptant amb legió de seguidors per aquestes contrades.

El plat fort esperava al teatre de l’Ateneu. A diferència dels últims anys, el teatre va tornar a ser utilitzat respectant el pati de butaques. Amb John Hammond es van omplir les 400 places amb un públic fidel al blues i a la trajectòria del Festival. Cares conegudes per qui hagi assistit regularment any rera any a l’esdeveniment.

John Hammond va oferir un correcte concert sense variar molt respecte anteriors visites. Enfrontat sense banda a un fred escenari de blues, va intentar connectar amb el silenci respectuós de la sala que tronava en aplaudiments després de cada peça. El veterà músic va tenir prou amb la seva perfecta tècnica per amagar les seves limitacions vocals i convèncer una cop més al “seu” públic.

Si la idoneïtat de la sala va ser poc discutida en aquella nit, no va passar el mateix al concert de dissabte amb Keith B. Brown. Una mica més de mitja entrada per presenciar una de las promeses del blues. Si bé  el concert va semblar començar amb més connexió que el del dia anterior, es va anar perdent a mida que avançaven les interpretacions. L’artista va mostrar un exquisit domini de la història del blues amb una brevíssima mostra per passar després a un petit repertori que segurament no firmaria Tracy Chapman. Va allargar innecessàriament una cançó resultona per arribar als 45 minuts i donar per finalitzat el concert. Una tromba d’aplaudiments el va reclamar i va aconseguir que sortís un parell de cops per acabar la curta nit amb soul de la ma de Gil Scot Heron i altres. Els que van arribar una mica tard es van quedar sense blues.

I poc més en un desangelat dissabte per la nit que es va encaminar irremediablement cap els bars. Els trios de dos vells coneguts, Joan Vinyals i Lluis Coloma bluseaven entre fums, sorolls i copes. O sigui, entre blues. Arriba el Festival i segueix la música. Tingueu cura amb Los delincuentes.