Art, teatre, cinema i patrimoni es combinen a l’agenda cultural del cap de setmana

Les exposicions ‘Història de les mans’ al Museu d’Art i ‘Retruc’ al Centre Cívic Bellaterra, la representació d’’El mar. Visión de unos niños que no lo han visto nunca’ i de ‘Buscas pareja (Speed Dating)’ al teatre Ateneu, el cicle de cinema social sobre habitatge al casal La Flama o la jornada de portes obertes a l’església de Sant Iscle i Santa Victòries de Les Feixes són algunes de les notes d’agenda lúdica i cultural del cap de setmana a la ciutat.

L’exposició 'Història de les mans' s’inaugura al Museu d'Art de Cerdanyola aquest divendres 19 de gener, a les 19 hores, amb una visita comentada de la comissària Alexandra Laudo. L’exposició ofereix una revisió d’aspectes destacats de la història cultural de les mans i de la nostra relació tàctil amb el món a partir del diàleg entre obres d’art contemporani i una selecció de peces del romànic, gòtic, renaixement, barroc i art modern procedents de la col·lecció del MNAC.

El diàleg que proposa Alexandra Laudo reuneix una selecció de 25 obres i s’articula en nou àmbits temàtics: l’autoritat i el poder; la lectoescriptura i la història; el control i la determinació; el treball i les cures; els diners i el valor; els pits i el martiri; la medicina i el cos malalt; el desig i el pecat i els inicis i els finals.

Per enriquir el diàleg entre obres d’artistes contemporanis i obres de la col·lecció del MNAC, es convida els espais expositius participants en la itinerància a incorporar una obra vinculada al municipi. A Cerdanyola del Vallès, l’obra convidada és un dibuix de l’alfabet dactilològic realitzat per Marian Espinal i Josep de Togores l'any 1920. Aquest dibuix és una representació visual de les lletres en llengua castellana i el seu signe en la posició dels dits de les mans.

El servei educatiu ha programat Una mà d’històries, una visita dinamitzada per a famílies amb nens i nenes a partir de 5 anys el diumenge 21 de gener, a les 12 hores. Per a públic a partir de 16 anys, la visita comentada i dialogada Mirades tàctils, ofereix una aproximació al passat i al present a través de les mans, diumenge 18 de febrer, a les 12 hores. A més, també hi haurà un Taller de frottage, a càrrec de l'artista Marc Larré, per a públic familiar, diumenge 10 de març, a les 12 hores.

Més art a Bellaterra

El pintor bellaterrenc Joaquim Riba inaugurarà l’exposició Retruc aquest 19 de gener, divendres, al Centre Cívic de Bellaterra. Riba, pintor de Sabadell arrelat a Bellaterra, combina a la seva obra els colors de la Mediterrània i els de la pintura xinesa. Joaquim Riba va estudiar al taller de pintura xinesa de la professora Xia Hang on va rebre ensenyaments sobre el delicat paper d’arròs, les tintes xineses i els suaus pinzells xinesos, al temps que s’enamorava de l’art de pintors propers com Rafa Romero, Oriol Vila Puig o Ramiro Fernández Saus i mantenia la influència d’artistes com Kandinski, Borrell, Tàpies o Barceló. Amb aquestes influències, Riba ha anat teixint un art d’imatges pròpies que reflecteix les seves emocions i sentiments on els tenyits de negre xinès es combinen amb la creativa blancor llatina.

Teatre per partida doble

El Teatre Ateneu obre la temporada professional aquest divendres, 19 de gener, a partir de les 20 hores, amb l’obra El mar. Visión de unos niños que no lo han visto nunca, el relat d’una promesa que no es va poder complir, la que va fer un mestre als seus alumnes. Aquesta és la història que, amb direcció i autoria de Xavier Bobés i Alberto Conejero, arriba a l’escenari de l’Ateneu aquest 19 de gener. L’obra, amb el mateix Bobés i Sergi Torrecilla a l’escenari, proposa un dispositiu en el que els objectes, el poema i el material documental conviuen sense jerarquies en una combinació de “teatre d’objectes i teatre poètic, de possibilitats visuals i literàries.

L’any 1934 el jove mestre català Antoni Benaiges arriba a l’escola rural de Bañuelos de Bureba, un petit poble de Burgos. Pocs mesos després paga de la seva butxaca una impremta i un gramòfon. Des d’aquell mateix any, els nens i les nenes publiquen les seves emocions, somnis i pensaments.

El mes de gener de 1936, els nens i les nenes publiquen El mar. Visión de unos niños que no lo han visto nunca. El quadern "conté, en format de vers, més que de prosa, les expressions dels escolars de com s’imaginen el mar, les seves pors i els seus somnis". El mestre els promet que aquell mateix estiu els portarà a Catalunya perquè coneguin el mar. El 25 de juliol de 1936 Benaiges és afusellat. La promesa del mestre ja no es podrà complir.

D’altra banda, el teatre Ateneu acull aquest 20 de gener la representació de Buscas pareja (Speed Dating), una comèdia que combina l'stand up comedy amb les escenes de parella i analitza amb humor les noves maneres de conèixer-se per les xarxes, explicant històries que estan basades en cites reals.

La Sara (Mireia Clemente) torna a estar sense parella i al Carlos (Ivan Campillo, també autor i director) l'ha deixat la seva xicota de tota la vida. Així que inicien un viatge a través de les aplicacions de cites perquè en un món perfecte hi ha d'haver la teva parella ideal. Però, després de conèixer tota una fauna de personatges raríssims, descobreixen que ni el món no és perfecte ni les relacions de parella són ideals.

Cinema social

El casal La Flama i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca impulsen un cicle de cinema sobre habitatge a Ripollet i Cerdanyola que tindrà la primera sessió al casal del carrer de les Escoles amb la projecció d’En los márgenes, de Juan Diego Botto, aquest divendres, 19. En los márgenes presenta el compte enrere de tres personatges, amb històries entrellaçades, que intenten mantenir-se a la superfície i sobreviure a 24 hores claus que poden canviar el curs de les seves vides. El film, protagonitzat per Penélope Cruz, Luis Tosar i el mateix Juan Diego Botto, explora l'efecte que té una situació d'estrès econòmic sobre les relacions personals, i com l'afecte i la solidaritat poden ser un motor per tirar endavant.

Patrimoni cultural i natural

L'Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes obre les portes el tercer diumenge de cada mes de 10 a 14 hores. Aquest 21 de gener es fa aquesta jornada de portes obertes i visites comentades en petits grups a l'exterior a l'església mil·lenària de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Un temple que va anar canviant als llargs dels segles a mesura que els habitants de la parròquia de les Feixes adoptaven noves formes de viure. Aforament limitat.

El mateix diumenge 21, però ja amb places exhaurides, el Museu d’Història proposa una activitat que forma part d'un programa de descoberta de les masies de Cerdanyola. En aquesta ocasió consta de dues parts. Començarem amb la visita comentada sobre la història de la masia de Can Planes, una de les més antigues de Cerdanyola conservades. Després tindrà lloc un tast de vi del Celler Bellaterra Wines, que pertany a la masia.

Per la seva banda, el Centre d’Educació Ambiental del Parc de Collserola, a Can Coll, ofereix aquest 21 de gener, com cada diumenge, la possibilitat de contemplar els ocells més comuns dels nostres boscos, camps i jardins des d’una zona d’observació privilegiada: la feixa dels ocells.

L’antiga feixa de conreu de la masia de Can Coll esdevé una instal·lació de suport faunístic i una eina d’educació ambiental per a l’observació dels ocells hivernants del Parc Natural de la Serra de Collserola. Consta de 5 aguaits (hide) fets amb estructura metàl·lica i coberts amb roba de color discret, bancs, 5 menjadores de fusta, una petita bassa artificial, una zona conreada amb cereals i una altra zona amb plantacions d’arbres de fructificació tardana: magraners, oliveres, figueres i arboços. Des del Parc asseguren que la feixa “ofereix immillorables condicions per a l’observació dels ocells dels nostres camps, boscos i jardins”.

Així, destaquen, permet aprendre a observar, detectar espècies diferents, començar a identificar-les, adonar-se de les maneres de fer dels ocells a l’hora d’alimentar-se, veure interaccions entre individus i, subratllen des de Parc, “gaudir de la proximitat vital d’aquests companys dels nostres paisatges”.