Assumpta Montellà rescata la veu de les dones de les colònies tèxtils

La historiadora i escriptora Assumpta Montellà va presentar ahir, dins la programació Sant Jordi 2013, el seu llibre 'El silenci dels telers', un text que recupera la veu i la memòria de les dones que treballaven a les colònies tèxtils del Llobregat. El llibre recull el testimoni de 21 dones, la més gran nascuda el 1917 i la més jove el 1995, que parlen de la seva vida a peu de teler en el tancat món de les colònies.

Assumpta Montellà, historiadora especialitzada en el temes de dona i exili i dona i guerra civil, va rebre l’encàrrec del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat per escriure sobre les 18 colònies tèxtils que es concentren en 20 quilòmetres de riu i que són part important del patrimoni industrial del país. Montellà va recórrer les colònies i inspirada pel poema Elionor de Martí i Pol va decidir recuperar la veu de les dones que hi treballaven i eren responsables directes del 80% de la producció d’un dels motors econòmics de Catalunya.

Montellà, veïna de Mataró, va decidir posar part de la seva ànima al llibre a través dels seus records d’infantesa, "quan passejava pels carrers entre el soroll de fàbriques i tallers, i en arribar a casa sentia l’olor de fàbrica enganxada a les robes dels pares, una olor que descriu molt bé la Sílvia Alcántara a Olor de colònia però que no era més que pudor d’oli brut de fàbrica".

El silenci dels telers fa referència a tres silencis. El silenci de la sordera que pateixen moltes d’aquelles dones, amb llargues jornades laborals entre el soroll infernal dels telers. El silenci que han patit com a protagonistes de la història del país, a les que ningú ha tingut mai en compte ni els ha preguntat res, esdevenint invisibles. I el silenci de les pròpies colònies, testimonis muts d’un passat industrial esmicolat per la crisi a partir dels anys 70.

Les condicions laborals a les colònies eren molt dures i alhora hi havia un estricte control moral de la vida a les mateixes, amb uns poders fàctics que encapçalaven l’amo de la colònia i el capellà, encarregat d’ajudar a mantenir l’ordre social establert de forma inalterable. El que més ha sorprès a l’autora en les seves entrevistes amb les protagonistes del llibre "és l’alt grau de resignació i assumpció d’una situació indigna i immoral en un món tancat que les ofegava, un món ple de renúncies. La raó és ben simple, es prescindia de la llibertat a canvi de la seguretat d’una feina, un sostre, escola per les criatures i un plat de menjar a taula".

La intervenció de l’Assumpta Montellà va acabar amb una classe magistral, resumida i emocionant, sobre el món de les colònies, des de l’aposta de la Catalunya vençuda a la Guerra de Successió per la revolució industrial fins a la progressiva clausura d’un model de producció a finals dels anys 70. Montellà va explicar com les colònies tèxtils es va fornir de mà d’obra vinguda del camp i com les dones, amb mans més petites per treballar als telers i amb sous un 40% més baixos que els dels homes, van desplaçar la mà d’obra masculina. Ni la II República ni la Guerra Civil, llevat de la presència d’algun mestre de la República, van tenir molta incidència en un món aïllat en el qual el silenci era llei. Un silenci que aquest llibre ajuda a esquerdar.