Avui es fan 30 anys de l'execució de Txiqui a la Collserola cerdanyolenca

Avui es compleixen 30 anys de l’afusellament de Juan Paredes Manot, Txiqui, militant d’ETA, en un clar del bosc prop del cementiri de Collserola, dins el terme municipal de Cerdanyola. Un escamot de guàrdies civils, tots voluntaris, l’executà a les 8.30h d’un dissabte, dia en el qual s’escriurien les darreres morts sumàries de la dictadura franquista.

Txiqui tenia 21 anys quan fou abatut per l’escamot d’execució davant la presència del seu germà gran, Mikel, i els seus advocats defensors, Marc Palmés i Magda Oranich. Txiki, lligat a una mena de trípode i amb els ulls descoberts, va entonar l’himne del soldat basc, just abans de l’ordre de foc. L’escriptora Maria Aurèlia Capmany ho recollí en un poema: "Amics, moriré cantant / cançons de la terra mia ./ Són cançons de llibertat/ per ella perdo la vida".

Aquell mateix dia i a la mateixa hora un altre escamot d'afusellament, a Burgos, executà Àngel Otaegui, també militant d’ETA. A Hoyo de Manzanares, en el cap de tir de Motalagraje, foren executats els militants del FRAP Xosé Humberto Baena Alonso, Ramón García Sanz i José Luis Sánchez Bravo.

Mobilització a Cerdanyola

El mateix dia 27 hi ha mobilitzacions i enfrontaments amb la policia a Cerdanyola, a les Rambles de Barcelona, a Sabadell, Terrassa, Badalona, Santa Coloma, Vic, València, Vigo, Ourense...

Protestes Internacionals

Els darrers afusellaments del franquisme foren precedits fins l’últim moment per  protestes arreu del món: París, Lisboa, Roma... Alguns governs retiraren les seves delegacions diplomàtiques.

Miquel López Crespí, al llibre No era això. Memòria política de la transició (Edicions El Jonc, 2001)  escriu que els judicis als cinc executats “mancaren de tota garantia legal. Els tribunals estigueren formats per militars amb molta pressa per dictar sentència. La denominada llei antiterrorista, per la qual es va jutjar i executar aquests cinc joves de famílies humils i treballadores, formava part del mateix arsenal de lleis repressives pel qual el règim de Franco va condemnar milers d’obrers, sindicalistes i intel·lectuals que en aquells moments lluitaven contra la dictadura.”  Les protestes internacionals s’intensificaren un cop consumats els afusellaments, destacant l’assalt i presa de l’ambaixada a Lisboa per part de manifestants antifeixistes. Malgrat les demandes internacionals el 26 de setembre de 1975 el Consell de Ministres presidit pel General Franco va donar la seva conformitat a cinc sentències de mort.