Avui fa quatre anys de la més nombrosa manifestació de la història de Cerdanyola: un crit de silenci contra el terrorisme

23.400 persones van recórrer, embolcallades d’un emocionat silenci, els carrers de Cerdanyola avui fa quatre anys en una impressionant demostració d’exercici de la democràcia. La ciutat de Cerdanyola del Vallès va voler expressar el seu rebuig al terrorisme i el seu homenatge a les 192 víctimes de l’atemptat del dia anterior a Madrid, el més greu de la història d’Europa.

Famílies senceres, gent gran, joves, adults, nens van participar com una sola persona en un impressionant acte de democràcia espontània que va sorprendre a tots els participants jar que la manifestació es va inventar a si mateixa a cada pas que es donava improvisant un recorregut que va arribar a provocar enormes cues a la ciutat. En un moment que la capçalera de la manifestació es va aturar a la plaça de la Pau, la cua arribava a la plaça de l'Estatut, la plaça de la C. Respecte, dolor, emoció, solidaritat, rebuig, eren els mots de la ciutadania que afirmava "no tenir paraules" per expressar els seus sentiments i que transmetien aquest missatge col.lectiu que les víctimes "som tots".

Una riuada humana que desembocava finalment a la plaça de Francesc Layret, on es recordava, a través de lectura d’un manifest, que “la democràcia s’exerceix sortint al carrer, fent del silenci un poderós crit, un crit de rebuig contra la violència, qualsevol tipus de violència. La violència no ens pot paralitzar, mai es pot justificar, vingui d’on vingui, sigui en nom d’una pàtria, una idea, una religió. Volem la pau, volem democràcia i llibertat, sense coaccions, sense mentides, sense més morts innocents. Ciutadans i ciutadanes de Cerdanyola, gràcies per la vostra lliçó. Madrid sempre al cor”.

La capçalera de la manifestació portava un llençol blanc amb una senyera amb un crespó negre en senyal de dol i amb representants de les forces polítiques de la ciutat que tenien un mateix missatge, No al terrorisme, i una mateixa sensació, la solidaritat demostrada per la ciutadania de Cerdanyola és impressionant. Les reaccions polítiques eren també les de la unitat: "Resposta cívica amb molts motius per fer-la", deia Josep Balcells, "la sensibilització i solidaritat de Cerdanyola és un orgull", afirmava Consol Pla; "la mobilització ha estat espontània perquè els veïns la volien", deia Eva Torralba; "tota Cerdanyola, des del més petit al més gran, ha estat aquí", indicava Fèlix Sánchez; "un civisme extraordinari per condemnar tots a una la violència", destacava Alfons Escoda; "un dia per a la història que provoca emoció i orgull", manifestava Santi Cayuela.

La més gran manifestació de la història de Cerdanyola es realitzava mentre a Barcelona una altra concentració de rebuig del terrorisme comptava amb la participació de molts veïns de la nostra ciutat. Un d’ells, Jordi Savall, tenia un gran protagonisme a l'emocionar a tots els manifestants amb un impressionant Cant dels ocells interpretat amb viola de gamba.

Va ser la lliçó de solidaritat i respecte d’uns dies de març que no oblidarem mai i que van tenir continuïtat amb l'homenatge a les víctimes que va comptar amb la presència de Pilar Manjón, presidenta de la Asociación 11-M de Afectados de Terrorismo, a Cerdanyola.