Baltasar Porcel parla a Ca n’Altimira de 'L'emperador o l'ull del vent'

L’escriptor Baltasar Porcel ha participat en una sessió del Club de Lectura de la Biblioteca local. La invitació es va fer perquè els assistents al grup que coordina Melcior Mateu van treballar la novel·la L'emperador o l'ull del vent. L’obra, guardonada amb el premi Ramon Llull 2001 i editada per Planeta, es situa en els primers anys de l’imperi napoleònic. En concret i a partir de la batalla de Bailén, en la qual els francesos són derrotats, els supervivents, uns 10.000, són fets captius, primer en uns vaixells ancorats al port de Cadis i després a l'illa de Cabrera. Una illa a què va correspondre el dubtós honor de ser el primer camp de concentració conegut de la història i en la qual moriren 2/3 dels soldats allà confinats.

Baltasar Porcel va explicar que la seva obra no és pas una novel·la històrica. Sí que hi ha referències a uns fets determinats, però el realment important són les històries que afecten els personatges. El novel·lista exposà la gènesi de la novel·la, nascuda en un viatge a l’illa de Cabrera fet 40 anys abans de l’aparició. Coneixedor dels fets històrics abans d’anar-hi, fou en trobar-s’hi a l’illa quan contraposà la bellesa del dia amb el que allà va passar 150 anys abans, amb l’horror dels 10.000 homes abandonats a la seva sort, sense aliments ni ajut de cap mena. Allà prengué el compromís d’escriure el llibre.

Naixement des del subconscient

Porcel combinà en les seves intervencions els comentaris sobre la seva obra amb explicacions sobre com construeix la seva literatura. Així confessà que les seves obres es va fent a poc a poc en el subconscient.

L'emperador o l'ull del vent fou escrita 35 anys després del viatge a Cabrera, un cop l’autor sabé que l’obra ja estava a punt. El seu mètode per a descobrir si el text està preparat és ben curiós: ho sap escrivint-hi únicament 2 línies.

Baltasar Porcel manifestà que dóna molta importància a la llengua, “la que diu la veritat”. Una eina amb la qual viu, coneix uns éssers humans del quals n’aprèn i explica històries i el situa dins una tradició. Explicà que trasllada a escenaris que coneix les seves idees sobre el món. Per això la presència de paratges illencs a les seves obres.

Quant a la seva mecànica de treball, va explicar que reescriu molt allò que crea, fins a trobar el punt buscat. Es tracta, emprant les seves paraules, de capbussar-se al màxim en les possibilitats del personatge o la història, fins omplir el text. Un cop enllestit i editat el llibre, Porcel explicà que mai més no el tocarà ni el llegir