Banc d'ADN per trobar despareguts de la Guerra Civil

El Mosso d’Esquadra de la Divisió de la Policia Científica, Roger Heredia i Jornet, impulsor del Banc d’ADN de desapareguts a la Guerra Civil Espanyola, va protagonitzar ahir vespre una xerrada a la seu d’Esquerra Republicana sobre el seu projecte i que té com a intenció “treure els nostres familiars de les cunetes i enterrar-los”

Roger Heredia i Jornet és un Mosso d’esquadra que ha unit la seva vida personal i professional per crear un Banc genètic de desapareguts de la guerra civil per trobar al seu besavi, Jaume Guinau i Estivill, i donar-li un enterrament digne.

Una iniciativa que fa extensiva a tots aquells interessats que es trobin en la mateixa circumstància i que pretén aconseguir l’ADN d’aquells familiars encara vius, per quan el dia que s’obrin les fosses es puguin comparar les mostres de les restes trobades amb les de les famílies.

Un projecte, però, que es troba amb diversos obstacles: el temps transcorregut, perquè cada vegada queden menys testimonis vius, i l’escassa implicació política, tant del govern espanyol com del català. Per la qual cosa, Heredia considera que ha de ser la societat civil la que s’ha de moure.

La iniciativa de crear un banc d’ADN és seva i del Marc Antoni Malagarriga, també amb un oncle desaparegut. Els dos, sense pràcticament cap suport, han aconseguit que la Universitat de Barcelona (UB) comencés a recollir les primeres mostres genètiques.

Aquesta és una acció individual de cada família amb el Laboratori de Genètica Forense de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i que es regeix sota tres condicions: confidencialitat, rigor i qualitat. Cada família, de moment, ha de pagar 150 euros per mostra.

Segons Heredia, les passes a seguir són les següents: fer un esquema de l’arbre genealògic familiar, de manera que es relacioni el parent desaparegut amb les persones vives més significatives, com són germans, cosins, fills i nebots. Trucar o escriure correu electrònic a la Unitat de Medicina Legal de la Universitat de Barcelona. Sessió d’extracció de les mostres de sang dels familiars. I finalment, el recull de les mostres en tubs, amb l’extracte sec de la sang on hi ha l’ADN purificat.

Fins a dia d’avui hi ha un mapa amb 240 fosses ben delimitades a Catalunya, tot i que se sap que n’hi ha 100 més. A hores d’ara, només s’han obert només dues: a Gurb i Prats de Lluçanès el 2009.

14 d'abril

La secció local d'ERC realitzava ahir, 14 d'abril, commemoració de la data de proclamació de la República Catalana pel president de la Generalitat Francesc Macià al 1931, un acte d'homenatge amb la realització d'una ofrena floral al monument de la República de la plaça de Sant Ramon i la lectura d'un manifest que destaca que, tot i les dificultats per fer una paral·lelisme dels anys 30 amb la situació actual, "avui també vivim moments històrics, tant a nivell local com nacional".

Esquerra considera que "està en condicions de guanyar les municipals i accedir a l'Alcaldia després de setanta-sis anys" com "una opció reformadora que ha de posar fi a la deixadesa i males pràctiques de les forces que han dominat l'Ajuntament" des de la transició i remarca que el procés polític cap a la independència segueix endavant i ha de viure "el punt culminant de desconnexió i desobediència a les lleis espanyoles amb l'ajut i el suport d'uns Ajuntaments que caldrà còmplices del procés". El manifest indica que les eleccions municipals de 1931 van possibilitar la República i la reinstauració de la Generalitat i les de 2015 han de ser "un impuls definitiu cap a la institució definitiva de la República Catalana".