Bellaterra debat sobre la conveniència de ser municipi

Unanimitat entre tots els representants polítics presents ahir a la seu de l'EMD sobre la necessitat de consultar als bellaterrencs sobre si volen ser municipi. Altra cosa són els dubtes que sorgeixen a l'hora de saber quin tipus de municipi es construiria.

L’EMD de Bellaterra va acollir ahir vespre una xerrada sobre el procés participatiu que s’ha obert per convertir Bellaterra en municipi, amb la presència de representants de Compromís per Cerdanyola, Esquerra Republicana, Convergència Democràtica i Gent per Bellaterra.

Per a ERC, Quim Oltra explicava que si bé la seva formació estava a favor de la consulta i per votar favorablement, tot i que tampoc el veia necessari per saber el què pensen els bellaterrencs, confessava tenir molts dubtes. És a dir, com es gestionaran els diners, quines polítiques es duran a terme, etc.

Això sí, també va dir que si la ciutadania votava a favor de convertir el barri en municipi, doncs caldria posar-se a treballar per fer-ho possible. També va manifestar que creia que aquest procés s’havia fet massa a corre cuita.

De la seva banda, el representant de Convergència Democràtica, Jordi Macarulla, va exposar que l’aspecte més rellevant per voler ser municipi és l’aspecte identitari, ja que, segons ell, la majoria de bellaterrencs no se senten identificats com a barri de Cerdanyola.

Altres aspectes que destacava eren l’econòmic i la millora del barri. El primer perfectament viable, segons un estudi econòmic que ha publicat l'EMD i, quant a la millora del barri, opina que aquesta millora només pot venir quan Bellaterra sigui municipi.

En el seu torn, Ramon Andreu, de Gent per Bellaterra, destacava que l’element essencial per voler ser municipi és que Bellaterra és una comunitat molt separada de Cerdanyola i, per tant, com a comunitat que és ha de decidir tot al que a ella es refereix.

Tot i reconèixer que Bellaterra con compleix amb tots els requisits per ser municipi, com és l’aspecte de la distància entre Bellaterra i el núcli urbà de Cerdanyola, creu que el Parlament els pot fer municipi, com ho ha fet en similars circumstàncies amb La Canonge i Avinyà.

D’altra banda, Andreu també va dir que si malgrat obtenir un bon resultat el procés no tirés endavant, se seguiran fent altres iniciatives o treballant per fer de Bellaterra un municipi, però el que té clar és que les coses no poden continuar com fins ara.

Pel que fa al futur, Andreu diu que primer és aconseguir que Bellaterra esdevingui municipi i després ja se’n parlarà de quina manera es gestiona.

La representant de Compromís per Cerdanyola, Laura Benseny, va dir que la seva doble condició de bellaterrenca i portaveu de Compromís per Cerdanyola li feia difícil la tasca de posicionar-se d’una manera imparcial sobre aquest tema.

Tot i així, considera que amb l’entrada del nou govern municipal s’ha produït un canvi en positiu i posava de manifest que si bé era veritat que els anteriors governs municipals havien oblidat Bellaterra, també ho havien fet amb altres barris de Cerdanyola com ara Banús, Bonasort o Canaletes, entre d’altres.

Per Benseny, el problema de Bellaterra és que és el 5% de la població de Cerdanyola, però representa un 30% de la superfície del municipi i, per tant, es fa difícil gestionar per a un 5% de la població el 30% dels recursos.

Per a Benseny, tot i que la seva formació està pel dret a que la població de Bellaterra pugui dir la seva, la qüestió no és ara votem i després decidim què som, perquè tot plegat és molt més complicat.

Entre el poc públic present al debat, la idea principal era que ja no confiaven en cap govern municipal, que calia gestionar els propis recursos i que s’estava en el dret a equivocar-se.