Bellaterra diu Sí a la independència amb el 94% del vot i el 53'6% de participació

El procés de participació ciutadana Bellaterra Municipi s'ha tancat amb un 94% dels vots favorables a la segregació de Bellaterra de Cerdanyola i amb una participació del 53'57% del cens electoral previst en les quatre jornades de votació viscudes els dies 10, 11, 14 i 15. L'EMD vol portar ara aquesta demanda al Parlament resultant de les eleccions del 27S.

1.115 vots del Sí -el 94% del total-, 49 escrutinis pel No -4'1%-, 9 vots a l'opció d'Altres -0'75%-, 6 vots nuls -0'5%- i altres 6 vots en blanc -0'5%- Aquest és el resultat del procés de participació després de l'escrutini realitzat aquesta nit al Centre Cívic de Bellaterra, seu de l'EMD. Dels 2.212 veïns de Bellaterra amb dret a vot han participat 1.185, el 53'57%.

Beatriz Ripol, secretària de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra, ha fet la lectura de l'escrutini dels vots que, a pocs minuts de les 22 hores, ha estat rebuda amb aplaudiments pels assistents. Ripol ha estat qui ha custodiat l'escrutini realitzat cada dia del procés participatiu per fer el recompte definitiu al tancar el quart dia de votacions.

El president de l'EMD de Bellaterra, Ramon Andreu, acompanyat pels vocals Jordi Macarulla, de CiU, i Quim Oltra, d'ERC, ha fet unes primeres valoracions en les que ha qualificat d'èxit rotund el procés i que "està claríssim que Bellaterra demana i vol ser un municipi independent perquè es pugui decidir des d'aquí totes les qüestions del dia a dia".

El pròxim pas serà demanar als grups polítics que el pròxim Parlament  impulsi un projecte de llei que porti a Bellaterra a ser un municipi "tal i com ja va fer amb Medinyà o La Canonja". Aquesta crida es farà el dia 22 en un acte de suport a aquesta demanda que realitzaran a les candidatures amb representació a l'actual Parlament que es presenten a les eleccions del dia 27. Andreu espera que "la via política es posi al servei d'un "resultat contundent" que es fonamenta en un procés que "segueix la llei de consultes" populars de Catalunya.

La participació

Andreu considera que la participació assolida és "un èxit brutal" i legitima el resultat assolit perquè es tracta de la segona més alta en consultes populars realitzades darrera de la del Lluçanès -55%- i per sobre de les Moianés -47%- i  la Diagonal -12%-. El president de l'EMD indica que qualsevol elecció municipal té una participació d'entre el 50 i el 60% i la consulta de Bellaterra es troba dins d'aquesta forquilla.

Viabilitat i límits territorials.

Andreu considera que l'únic argument en contra de la creació d'un municipi a Bellaterra seria la necessitat de reduir les Administracions, però pel president de l'EMD insisteix que Bellaterra és més gran que el 70% de municipis de Catalunya i manifesta que no suposa "cap cost afegit" ja que hi ha viabilitat econòmica i demogràfica.

Els límits territorials de què disposaria el nou municipi serien els actuals de l'actual EMD i per tant inclourien el nucli urbà de Bellaterra, Terranova i el Turó de Sant Pau, però no així el campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Aquest no és el primer intent de Bellaterra de segregar-se del municipi de Cerdanyola i crear un de propi. L'anterior, al juny de 1992, va comptar amb un vot favorable del 70%, però la Generalitat, al 1994,  va denegar la possibilitat de creació del municipi. El tema va continuar per via judicial i va arribar fins i tot al Tribunal Suprem, que al 1999 va ratificar l'oposició a la segregació de Bellaterra -al 1998 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya havia desestimat el recurs Contenciós-Administratiu inicial-. Andreu indica que en aquell moment es va seguir la via administrativa i Bellaterra no compleix tots els requisits que marca la llei per a la creació d'un municipi, però ara la via que se segueix és política i participativa.