Benvinguts a la república de la llibertat

Cineclub Xiscnèfils ha volgut celebrar la cloenda dels actes del seu XXè aniversari amb l'exposició 'Tot recordant Miquel Porter i Moix', que es pot visitar a l'Ateneu fins al 29 de març. Es tracta d'un senzill homenatge a un dels pioners de la historiografia del cinema català i gran impulsor del moviment de cineclubs arreu del país, a més d'una persona extraordinàriament activa en els més diversos àmbits culturals.

Un dels fills d'en Miquel Porter i Moix, el Martí Porter, va oferir una xerrada sobre cinema català i posteriorment va presentar l'exposició al vestíbul de l'Ateneu, fent un recorregut per la polifacètica trajectòria del seu pare, una mena d'humanista renaixentista que abordava amb una gran passió tot allò que despertava el seu interès, ja fos el cinema i la literatura; la cançó, que el va dur a ser fundador d'Els Setze Jutges; o l'òpera i el vampirisme. Res escapava a la seva curiositat.

Cofundador de la revista literària en català Curial, al 1949; també va ser creador amb Ricard Salvat i Helena Estellés del Teatre Viu i l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, orígens del teatre català contemporani, "muntant obres que es basaven en la improvisació i el diàleg amb el públic. Cal dir que estem parlant de finals de la dècada dels 50, encara sotmesos al franquisme més ferotge".

Martí Porter explica que el seu pare, net d'un drapaire, "va convertir la primera planta de la llibreria familiar al Portal de l'Àngel en una mena d'illa del tresor, un oasi de llibertat per on podien aparèixer Vargas Llosa o García Márquez a petar la xerrada i on s'acumulaven estris relacionats amb la fotografia i el cinema, material prohibit de tota mena, documents històrics o revistes eròtiques, fins esdevenir la Col•lecció Cinematogràfica Catalana (COCICA) que va cedir a la Filmoteca".

Miquel Porter i Moix va fer una tasca ingent per recollir el patrimoni fílmic de Catalunya, impulsant la Filmoteca Nacional de Catalunya. Tot i que alguns el van criticar per una suposada manca de rigor científic, com a docent i catedràtic a la Universitat de Barcelona és referència en la historiografia del cinema català quan tot estava per fer. Porter i Moix era especialista en cinema rus i soviètic, "a més de tenir un gran coneixement del cinema oriental i avançar-se a tothom en el descobriment del cinema iranià".

Porter i Moix, un dels grans impulsors de moviment de cineclubs a Catalunya, era sovint convidat a projeccions per tot el país, i tal com recorda el seu fill, "en ocasions era el gran reclam per assistir a aquelles sessions de cinema que s'allargaven en hores i hores de conversa amb els públics més diversos".

Tot recordant Miquel Porter i Moix, es podrà visitar fins al 16 de març al vestíbul i del 17 al 29 a la Sala d'Exposicions de l'Ateneu. L'exposició es complementarà amb les projeccions, els dies 17 i 24, dels films Esmalt i betum. Memòria cinematogràfica de Catalunya, un treball realitzat per l'equip de la Filmoteca de Catalunya i L'esperit del 45, de Ken Loach.