Berrio i Terricabras demanen que l'Administració garanteixi l'ús del català

L'autor de Contra el liberalisme i el cofoisme lingüístics, Albert Berrio, i el  catedràtic de filosofia de la Universitat de Girona Josep Mª. Terricabres van destacar ahir a Cerdanyola que és necessari que les administracions garanteixin l'ús social del català davant la realitat lingüística dle país. L'acte de presentació del llibre de Berrio estava organitzat per les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) de Cerdanyola i Ripollet en el marc del Correllengua 2004.

Albert Berrio destaca que, tot i que els assistents a la xerrada estarien d'acord amb la necessitat d’actuar per variar la realitat actual de la llengua, aquesta no és una visió majoritària entre la població del país. Berrio explica que els pactes establerts entre les forces polítiques predominants a la transició volien que la llengua no esdevingués cap problema amb una situació que volia concloure amb bilingüisme simètric, amb individus que dominessin de la mateixa manera el català i el castellà. Aquesta posició, segons Berrio, era la defensada pel "cofoisme lingüístic" de partits amb autoritat a la Generalitat i als ajuntaments en els darrers anys i que suposen incapacitat de veure la realitat lingüística del país.

Berio considera que amb les lleis d’educació i de Normalització Lingüística de 1998 es trenca la unanimitat que hi havia hagut fins el moment i apareixen posicions liberals, més d’acord amb el succeïa a Catalunya. Les anàlisis d’aquest grup són compartides, en la seva formulació, per l’autor del llibre, però Albert Berrio va més enllà i considera imprescindible i legítima una actuació política que comporti el redreçament de la situació actual de la llengua.

El catedràtic de filosofia Josep Maria Terricabres destaca la importància de les llengües i remarca que hi ha la idea equivocada que són mitjans de comunicació, quan en realitat són "la salsa on vivim els parlants". Per a Terricabres és mentida el principi de llibertat d’elecció de la llengua ja que està condicionat des de que naixem, quan la nostra mare ens ensenya la seva, o després, quan anem al cinema i ofereixen una pel·lícula en castellà i no en català. Per solucionar això Terricabres afirma que cal que a Catalunya es pugui parlar, viure en català, amb normalitat.

Josep Maria Terricabres va qüestionar la manera com s’ensenya la llengua, exemplificant-ho en l’existència de proves a la selectivitat en les quals es demana als estudiants que facin anàlisis fonètiques. Davant d’aquest fet, que al seu entendre amarga la vida als parlants i els predisposa negativament, proposa que la gent parli català, llegeixi mangues, còmics i si cal, el Playboy traduït a la nostra llengua. Tot això, el catedràtic considera que cal complementar-ho amb l’acció dels governs, més enllà del voluntarisme lingüístic.

Per la seva banda, Daniel Helbig, en nom de la CUP, presentava el primer acte unitari que organitzen les CUP de Cerdanyola i Ripollet. Helbig destaca que la CUP se sent representada a nivell municipal pel PAS, a Cerdanyola, i pel COP, a Ripollet. En el parlament d’introducció explicava que la CUP vol ser present al Correllengua per la capacitat de difusió dels Països Catalans i la llengua i cultura comunes, com també per denunciar la situació per la qual passa actualment el català.