Blanca Busquets proposa trencar els silencis en la seva darrera novel.la

L'escriptora i periodista, Blanca Busquets, presentava ahir la seva darrera novel.la La nevada del cucut, editada per Rosa dels Vents, en una sala del MAC Can Domènech plena de gom a gom en el que va ser la penúltima edició del Cafè amb lletres d’aquest semestre.

Blanca Busquets ha aconseguit amb La nevada del cucut el premi que atorga el Gremi de Llibreters de Catalunya, un dels guardons literaris amb més prestigi del país.

“La novel.la és amiga dels silencis i les seves dones també”, així s’expressava l’escriptor Miquel Sánchez en la presentació de l’obra de la que destaca la insatisfacció psicològica de les dues protagonistes que han “d’obeir i callar”.

La nevada del cucut és una narració ben embastada i amb personatges contundents. Relata la història de dues dones separades per cent anys i una d'ambient rural i l'altra de Barcelona. Tònia va viure fa cent anys. Escriu d'amagat a la llum d'una espelma en un lloc perdut de Catalunya. Les seves lletres la lligaran amb fil invisible a una altra dona de finals del segle XX, Lali, que tampoc pot viure sense escriure. Tan sols elles dues veuen un poble nevat en un quadre que aparentment només té taques....L'art i les lletres, però també el dolor i sentiments molt intensos, són el que portarà aquestes dues dones a patir com ningú, però també a viure plenament la vida.

Per a Miquel Sánchez, les dones de Blanca “estan a prop de la Mila de Solitud, de Caterina Albert i de la Conxa de Pedra de Tartera de Maria Barbal.

Sánchez remarca que La nevada del cucut “són dues històries paral.leles, dues novel.les en una, narrades en primera i en tercera persona i que al final coincideixen”.

L’autora destaca que tot i que les dones protagonistes obeeixen i callen en dues èpoques diferents, no es tracta “d’una novel.la feminista” perquè “els homes també formaven part d’aquest engranatge, s’actuava així i els sentiments no sortien”.

La necessitat de posar per escrit els seus sentiments, l’afany esbojarrat d’escriure de les dues protagonistes és, segons Blanca Busquets, “un bàlsam que ajuda a suavitzar el mal que fan algunes ferides”. Per a l’autora, “la novel.la és un al.legat contra el silenci i tots els maltractaments”. Blanca Busquets indica que el fet d’escriure “no les allibera, però els serveix de teràpia”, ja que, segons afirma, “les protagonistes s’alliberen quan trenquen el silenci i parlen”.

L’escriptora explica que la novel.la pretén mostrar “que en diferents èpoques es pot haver patit igual i es pot superar igual”. En aquest sentit, Blanca Busquets confessa que la història de la Lali es pot considerar autobiogràfica perquè explica un cas de bulliyng com el que ella mateixa va patir a l’escola dels 12 als 14 anys. Segons assenyala va ser “molt difícil d’escriure” ja que ho ha tret ara als 50 anys després de molt de temps. Per a Blanca Busquets, escriure et fa sentir bé, però anima a que “si algú té un silenci per trencar que ho faci perquè fa guanyar premis”.

La propera sessió del Cafè amb lletres serà el 15 de desembre i tindrà de protagonista al doctor Eduard Estivill qui presentarà l’obra “Pediatria amb seny per a pares i mares amb seny”